|
|
Currículum
del Batxillerat. Matemàtiques I i II (BCNS).
(extracte del Decret
50/2002, de 26 de març, del Govern Valencià, pel qual
es modifica el Decret
174/1994, de 19 d'agost, del Govern Valencià, pel
qual
s'estableix el currículum del Batxillerat a la Comunitat
Valenciana
- DOGV 5-4-02).
I.
Introducció
Les
Matemàtiques
proporcionen els mètodes de raonament i el llenguatge que
necessita
la ciència per a la comprensió dels fenòmens de la
naturalesa. L'aplicació dels mètodes matemàtics a
l'àmbit científic produïx importants resultats
teòrics
i pràctics, tant en l'elaboració de models explicatius
dels
fenòmens naturals com en l'arreplega i l'anàlisi de les
dades
necessàries per a la validació de les teories
científiques
i la posada al punt de les tecnologies que estes generen.
A
més
a més, el coneixement matemàtic s'organitza peculiarment
en forma de sistema deductiu, de manera que postulats, definicions,
propietats,
teoremes i mètodes s'articulen lògicament a través
d'encadenaments conceptuals i demostracions que justifiquen les
intuïcions
i les tècniques matemàtiques i, en última
instància,
els donen validesa. Estos continguts conceptuals són els que
conformen
i donen estructura a la mateixa Matemàtica i, en la majoria dels
casos, requerixen un llenguatge formal el domini del qual resulta
imprescindible
per a la seua millor comprensió.
L'aprenentatge
de les Matemàtiques ha de ser entés com el procés
d'assimilació dels elements conceptuals necessaris per a
enunciar,
resoldre i interpretar els problemes que planteja l'estudi dels
fenòmens
propis de la ciència i la tècnica.
Les
Matemàtiques
de Batxillerat suposen la culminació d'un llarg procés
destinat
a desenrotllar, en l'alumnat, la capacitat de raonament i el sentit
crític
necessari per a interpretar la realitat des de posicions exemptes de
dogmatisme
i dotar-lo, al mateix temps, de les ferramentes adequades per a
resoldre
els problemes quotidians amb què s'haurà d'enfrontar, una
vegada arribe a l'etapa de maduresa. D'altra banda, estes mateixes
matemàtiques
han de preparar eixe mateix alumnat per a continuar els seus estudis en
els cicles superiors de formació professional o en la
universitat
i, consegüentment, els seus continguts hauran d'estar d'acord amb
els dels estudis específics de grau superior a què es
dirigixen.
Les
modificacions
introduïdes en l'etapa d'Educació Secundària
Obligatòria
pretenen aconseguir que els alumnes que cursen les Matemàtiques
en alguna de les modalitats de Batxillerat ho facen des d'uns nivells
previs
de competència que els permeten assumir, amb el suficient
formalisme,
determinats continguts conceptuals que caracteritzen l'estructura
intrínseca
de les matemàtiques. Per consegüent, el tractament
didàctic
ha d'equilibrar la importància atorgada als conceptes i als
procediments,
que seran tractats amb el rigor formal necessari encara que de forma
escalonada
al llarg dels dos cursos de l'etapa.
En
les
Matemàtiques d'esta modalitat i sobretot en les de segon curs,
els
alumnes han d'aconseguir el grau de maduresa necessari, en el maneig
del
llenguatge formal i dels processos lògics deductius, que els
permeten,
per exemple, seguir, interpretar i desenrotllar demostracions que no
siguen
excessivament complicades, plantejar conjectures, analitzar processos
lògics
i obtindre conclusions, generalitzacions, etc.
Els
aspectes
essencials de l'activitat matemàtica queden arreplegats en la
resolució
de problemes, entesos estos en un sentit ampli que exigisca la presa de
decisions per a enquadrar o plantejar matemàticament la
situació,
el disseny de l'estratègia d'actuació, la
utilització
adequada de procediments i tècniques, la verificació de
la
versemblança de la solució (o de les solucions, o de
l'absència
de solucions), la interpretació dels resultats i, en ocasions,
el
plantejament de nous problemes.
Per
tant,
i com en l'etapa anterior, la resolució de problemes ha de
considerar-se
com una pràctica constant que acompanyarà el
procés
d'ensenyança aprenentatge de les Matemàtiques,
independentment
de quina siga l'etapa o el nivell en què se circumscriguen.
Una
de
les característiques més significatives del nostre temps
és el puixant desenrotllament tecnològic que es
reflectix,
fonamentalment, en l'ús generalitzat de les noves tecnologies.
No
és aventurat vaticinar que, si continua el ritme actual,
l'accés
a la informació, per part de qualsevol ciutadà i en
qualsevol
lloc del món, quedarà supeditat a la seua capacitat per a
manejar de forma intel·ligent i raonada aquells recursos
tecnològics,
sobretot els de tipus informàtic, que la faciliten. En
conseqüència,
és necessari incorporar, en el currículum de
Matemàtiques,
l'ús de tots aquells recursos tecnològics (calculadores i
programes informàtics) que resulten adequats per al
desenrotllament
de determinats procediments rutinaris, en la interpretació i
anàlisi
de situacions diverses relacionades amb els nombres, l'àlgebra
lineal,
l'anàlisi funcional o l'estadística, així com en
la
resolució pràctica de nombroses situacions
problemàtiques
relacionades amb la naturalesa, la tecnologia o, simplement, amb la
vida
quotidiana.
En
l'elaboració
i la distribució dels continguts que s'arrepleguen en el present
currículum, junt amb les consideracions anteriors, s'han tingut
en compte les necessitats concretes d'altres matèries de
l'àmbit
cientificotecnològic que es cursen usualment de forma
paral·lela
a les matemàtiques d'esta modalitat, i necessiten continguts
matemàtics
específics per al seu desenrotllament.
Els
continguts
de les assignatures Matemàtiques I i Matemàtiques II
s'exposen
agrupats en nuclis.
II. Objectius
generals
El
desenrotllament
d'esta matèria contribuirà que les alumnes i els alumnes
adquirisquen les capacitats següents:
1.
Conéixer
i comprendre els conceptes, procediments i estratègies
matemàtiques
que els permeten desenrotllar estudis posteriors més
específics
de ciències o tècniques i adquirir una formació
científica
general.
2.
Aplicar
els seus coneixements matemàtics per a plantejar i resoldre
problemes
en diverses situacions de l'activitat quotidiana, científica i
tecnològica.
3.
Utilitzar
les estratègies característiques de la
investigació
científica i els procediments propis de les matemàtiques
com ara plantejar problemes, formular hipòtesis i conjectures,
construir
exemples i contraexemples, planificar, manipular i experimentar per a
realitzar
investigacions i explorar situacions i fenòmens nous.
4.
Expressar-se
apropiadament oralment, per escrit i gràficament per a analitzar
i comunicar situacions susceptibles de ser tractades
matemàticament,
a través de l'adquisició i el maneig d'un vocabulari
específic
de notacions i termes matemàtics.
5.
Mostrar
actituds associades al treball científic i matemàtic com
la visió crítica, la necessitat de verificació, la
valoració de la precisió, el gust pel rigor o la
necessitat
de contrastar apreciacions intuïtives, aplicant-les a
l'anàlisi
i valoració de la informació provinent de diferents
fonts,
per a formar-se una opinió que els permeta expressar-se
críticament
sobre problemes actuals.
6.
Servir-se
dels mitjans tecnològics que es troben a la seua
disposició,
copsant els avantatges i les limitacions que comporta el seu ús,
seleccionant allò que puga ser més útil per a
resoldre
els problemes plantejats i descobrint les enormes possibilitats que ens
oferixen a l'hora de realitzar investigacions o executar càlculs
o resoldre problemes.
7.
Comprendre
la forma d'organització dels coneixements propis de la
Matemàtica:
establiment de definicions precises, demostració
lògicodeductiva
de propietats, enunciació de teoremes i justificació de
procediments,
tècniques i fórmules.
8.
Utilitzar
el discurs racional per a plantejar encertadament els problemes,
justificar
procediments, adquirir un cert rigor en el pensament científic,
encadenar coherentment els arguments i detectar incorreccions
lògiques.
9.
Comprendre
que les Matemàtiques proporcionen models teòrics que
abstrauen
i sintetitzen el comportament dels fenòmens científics i
tecnològics.
10.
Apreciar
la utilitat de les matemàtiques per a comprendre els
fenòmens
científics i tecnològics i per a descriure i comunicar
els
resultats de l'activitat cientificotècnica.
A.
Matemàtiques
I
III.
Nuclis
de continguts
1.
Resolució
de problemes.
Alhora
que es resolen els problemes que permeten plantejar els conceptes i
tècniques
matemàtics que es proposen en els altres nuclis de continguts,
resulta
útil reflexionar sobre els procediments i mètodes
utilitzats,
en especial els que han sigut eficaços en cada cas concret.
L'explicitació
de les distintes fases que ha suposat la resolució d'un problema
i la sistematització de les estratègies
heurístiques
utilitzades amb èxit, constituïx una ajuda i una guia per a
actuar davant de noves situacions problemàtiques i per a revisar
críticament els problemes ja resolts. En
conseqüència,
este nucli té un caràcter transversal i els seus
continguts
seran tinguts en compte exclusivament en connexió amb el
desenrotllament
de la resta dels continguts.
Els
continguts
d'este nucli són:
-
Fases
en la resolució de problemes: formulació,
elaboració
de conjectures, disseny i execució de l'estratègia
d'actuació,
interpretació dels possibles resultats.
-
Algunes
estratègies d'actuació: simplificació, analogia,
particularització,
generalització, inducció, raonament per reducció a
l'absurd, anàlisi de les possibilitats.
2.
Àlgebra
Els
continguts
d'este nucli són:
-
Nombres
reals. La recta real: distàncies i intervals.
-
Nombres
complexos. Expressió binomial, polar i trigonomètrica
d'un
nombre complex. Operacions elementals. Arrel d'un nombre complex.
-
Successions
numèriques. Nombres combinatoris. Binomi de Newton El nombre e.
-
Logaritmes
decimals i neperians.
-
Resolució
i interpretació gràfica d'equacions i inequacions de
primer
i segon grau i d'equacions exponencials i logarítmiques
senzilles.
-
Aplicació
del mètode de Gauss en la resolució i
interpretació
de sistemes senzills d'equacions lineals.
3.
Geometria
Els
continguts
d'este nucli són:
-
Ampliació
del concepte d'angle. Raons trigonomètriques d'un angle
qualsevol.
Resolució de triangles rectangles i no rectangles. Identitats i
equacions trigonomètriques.
-
Sistemes
de referència en el pla. Coordenades cartesianes.
-
Vectors
en el pla. Operacions. Mòdul. Distància entre punts del
pla.
-
Producte
escalar de vectors. Equacions de la recta. Incidència,
paral·lelisme
i perpendicularitat. Càlcul de distàncies entre punts i
rectes.
-
Llocs
geomètrics del pla. Còniques. Equacions i problemes
d'Incidència.
4.
Anàlisi de funcions
Els
continguts
d'este nucli són:
-
Funcions
reals de variable real. Classificació i característiques
bàsiques de les funcions elementals: Funcions lineals,
quadràtiques,
polinòmiques, racionals, exponencials, logarítmiques,
circulars
i circulars inverses.
-
Domini,
recorregut, continuïtat, creixement i decreixement, punts
estacionaris.
-
Concepte
intuïtiu de límit funcional. Estudi de discontinuïtats.
-
Derivada
d'una funció. Derivació i continuïtat. Aplicacions
geomètriques
i físiques de la derivada. Iniciació al càlcul de
derivades.
-
Representació
gràfica de funcions elementals a partir de l'anàlisi de
les
seues característiques globals i locals.
5.
Estadística i probabilitat
Els
continguts
d'este nucli són:
-
Terminologia
i conceptes bàsics de l'Estadística. Conceptes
bàsics
en el tractament de dades mostrals. Distribucions unidimensionals.
Mesura
de la dispersió.
-
Estadística
descriptiva bidimensional. Relacions entre dos variables
estadístiques.
El coeficient de correlació lineal. Regressió lineal.
Rectes
de regressió.
-
Aplicacions
de les rectes de regressió a la resolució de problemes.
Interpolació
i predicció en les distribucions estadístiques
bidimensionals.
-
Terminologia
i conceptes bàsics de la Probabilitat.
-
Mesura
de la incertesa. Assignació de probabilitats.
-
Experiències
aleatòries compostes. Independència de successos.
-
Taules
de contingència. Diagrames d'arbre.
-
Lleis
de la probabilitat. Probabilitat condicionada. Probabilitat Total.
Probabilitat
a posteriori.
-
Distribucions
de probabilitat binomial i normal. Utilització de taules de la
distribució
binomial i de la distribució normal en la resolució de
problemes
de càlcul probabilístic.
IV.
Criteris
d'avaluació
1.
Utilitzar
els nombres reals i els nombres complexos, les seues notacions,
operacions
i procediments associats, per a presentar i intercanviar
informació
i resoldre problemes, valorant els resultats obtinguts d'acord amb
l'enunciat.
Es
pretén
avaluar la capacitat d'utilitzar adequadament els nombres i les seues
operacions
i de recórrer a la notació numèrica més
convenient
per a expressar els resultats d'estimacions, mesuraments,
càlculs
i problemes.
2.
Transcriure
problemes reals a un llenguatge algebraic, utilitzar les
tècniques
matemàtiques apropiades en cada cas per a resoldre'ls i donar
una
interpretació, ajustada al context, de les solucions obtingudes.
Es
pretén
avaluar el grau de destresa aconseguit en la resolució de
problemes
en general, preferiblement plantejats en contextos o situacions
pròpies
de les ciències socials, i específicament d'aquells
problemes
que puguen requerir un plantejament i una resolució algebraica.
Es valorarà també la capacitat de justificar
l'estratègia
dissenyada per a resoldre el problema, la correcció dels
raonaments,
l'elecció dels tipus de nombres adequats per a expressar la
solució
i la interpretació dels resultats obtinguts en coherència
amb el context o situació plantejada.
3.
Transferir
una situació real problemàtica a una
esquematització
geomètrica i aplicar les diferents tècniques de mesura
d'angles
i longituds i de resolució de triangles per a trobar les
possibles
solucions, valorant-les i interpretant-les en el seu context real.
Es
pretén
comprovar l'habilitat aconseguida per a seleccionar i utilitzar les
ferramentes
geomètriques i trigonomètriques adequades en la
resolució
i interpretació de les solucions de problemes pràctics de
mesurament indirecte.
4.
Utilitzar
el llenguatge vectorial per a interpretar analíticament
distintes
situacions de la geometria plana elemental, obtindre les equacions de
rectes
i còniques i utilitzar-les, junt amb el concepte de producte
escalar
de vectors donats en bases ortonormals, per a resoldre problemes
d'incidència
i càlcul de distàncies.
Es
pretén
comprovar l'habilitat aconseguida per a utilitzar el llenguatge
vectorial
en la descripció i interpretació de situacions de la
geometria
plana. Es pretén avaluar la destresa aconseguida en la
representació
analítica d'elements geomètrics i l'habilitat aconseguida
per a utilitzar la representació analítica de rectes i
còniques
en la resolució de problemes geomètrics.
5.
Identificar
les funcions elementals (lineals, afins, quadràtiques,
exponencials,
logarítmiques, trigonomètriques i racionals senzilles)
que
poden vindre donades a través d'enunciats, taules o expressions
algebraiques i representar-les gràficament per a analitzar les
seues
propietats característiques i relacionar-les amb fenòmens
econòmics, socials i científics que s'ajusten a elles,
valorant
la importància de la selecció dels eixos, unitats, domini
i escales.
Es
pretén
verificar la capacitació per a analitzar i interpretar
quantitativament
i qualitativament situacions en què hi ha relació
funcional
entre dos variables.
6.
Analitzar,
qualitativament i quantitativament, les propietats globals i locals
(domini,
recorregut, continuïtat, simetries, periodicitat, punts de tall,
asímptotes,
intervals de creixement) d'una funció senzilla que descriga una
situació real, per a representar-la gràficament i
extraure'n
informació pràctica que ajude a interpretar el fenomen de
què es derive.
Es
pretén
avaluar la capacitat d'extraure conclusions a través de l'estudi
local de les funcions.
7.
Interpretar
el grau de correlació que hi ha entre les variables d'una
distribució
estadística bidimensional senzilla i obtindre les rectes de
regressió
per a fer prediccions estadístiques.
Es
pretén
avaluar la capacitació per a utilitzar el coeficient de
correlació
i les rectes de regressió en la determinació del grau de
relació entre les variables de distribucions bidimensionals i en
el càlcul de prediccions quantitatives sobre situacions
apropiadament
contextualitzades.
8.
Utilitzar
tècniques estadístiques elementals per a prendre
decisions
davant de situacions que s'ajusten a una distribució de
probabilitat
binomial o normal, calculant les probabilitats d'un o de diversos
successos.
Es
pretén
valorar la destresa adquirida per a mesurar i interpretar coherentment
la versemblança de successos l'ocurrència dels quals
està
subjecta a incertesa, recorrent a l'ús de taules de les
distribucions
binomial i normal.
9.
Organitzar
i codificar informacions; seleccionar, comparar i valorar
estratègies;
enfrontar-se a situacions noves amb eficàcia i utilitzar les
ferramentes
matemàtiques.
Es
pretén
avaluar la destresa aconseguida en la reflexió logicodeductiva,
les formes d'argumentació pròpies de les
Matemàtiques,
la resolució de problemes i la realització
d'investigacions.
10.
Utilitzar
tècniques de compteig directe, recursos combinatoris i lleis
elementals
de la probabilitat per a assignar probabilitats a successos aleatoris
simples
i compostos.
Es
pretén
avaluar la capacitat d'assenyalar l'existència de successos
l'ocurrència
dels quals està subjecta a incertesa, valorant la destresa
adquirida
per a mesurar i interpretar coherentment la seua versemblança.
B. Matemàtiques II
III.
Nuclis
de continguts
1.
Resolució
de problemes.
En
este
nucli es prosseguix la reflexió sobre les pautes
d'actuació
i les fases que comporta el procés de resolució de
problemes.
Els continguts són els mateixos que s'exposen en el nucli
corresponent
de Matemàtiques I, i seran tractats exclusivament en
relació
amb els problemes que permeten plantejar els conceptes i
tècniques
matemàtics proposats en els altres nuclis de la matèria.
2.
Geometria
Els
continguts
d'este nucli són:
-
Sistemes
de referència en l'espai. Coordenades cartesianes.
-
Vectors
en l'espai tridimensional. Productes escalar, vectorial i mixt.
-
Obtenció
i interpretació de les equacions de rectes i plans a partir de
sistemes
de referència ortonormals.
-
Resolució
de problemes d'incidència, paral·lelisme i
perpendicularitat
entre rectes i plans.
-
Resolució
de problemes mètrics relacionats amb el càlcul d'angles,
distàncies, àrees i volums.
3.
Anàlisi
Els
continguts
d'este nucli són:
-
Límit
d'una successió. Límit d'una funció. Càlcul
de límits.
-
Continuïtat
i derivabilitat d'una funció. Propietats elementals.
-
Càlcul
de derivades. Derivada de la suma, producte, quocient i
composició
de funcions. Derivada de les principals famílies funcionals.
Diferencial
d'una funció i interpretació geomètrica. La
funció
derivada. Teoremes de les funcions derivables.
-
Aplicació
a l'estudi de les propietats locals i la representació
gràfica
de funcions elementals. Optimització.
-
Primitiva
d'una funció. Càlcul d'integrals indefinides immediates,
per canvi de variable o per altres mètodes senzills.
Integració
de funcions racionals.
-
Integrals
definides. Regla de Barrow. Càlcul d'àrees de regions
planes.
4.
Àlgebra lineal
Els
continguts
d'este nucli són:
-
Matrius
de nombres reals. Operacions amb matrius.
-
Rang
d'una matriu: Obtenció pel mètode de Gauss.
-
Sistemes
d'equacions lineals. Representació matricial d'un sistema.
-
Discussió
i resolució d'un sistema lineal pel mètode de Gauss.
-
Determinants.
Càlcul de determinants d'ordes 2 i 3 a través de la regla
de Sarrus. Propietats elementals dels determinants. Matriu inversa.
-
Utilització
dels determinants en la discussió i resolució de sistemes
d'equacions lineals.
IV.
Criteris
d'avaluació
1.
Utilitzar
el llenguatge vectorial i les operacions amb vectors per a transcriure
i resoldre situacions i problemes derivats de la geometria, la
física
i la resta de ciències de l'àmbit científic
tecnològic
i interpretar les solucions d'acord amb els enunciats.
Es
pretén
avaluar la capacitació aconseguida en la utilització de
vectors
i operacions amb vectors per a resoldre problemes i interpretar les
solucions
obtingudes.
2.
Utilitzar
el llenguatge matricial i les operacions amb matrius i determinants com
a instrument per a representar i interpretar dades, taules, grafs,
relacions
i equacions, i en general per a resoldre situacions diverses.
Es
pretén
avaluar la capacitat d'utilitzar les matrius i les seues operacions, i
la destresa adquirida en la seua aplicació a la resolució
de problemes de sistemes d'equacions lineals, o que requerisquen
representar
dades amb taules o grafs.
3.
Identificar,
calcular i interpretar les distintes equacions de la recta i el pla en
l'espai per a resoldre problemes d'incidència,
paral·lelisme
i perpendicularitat entre rectes i plans i utilitzar-les, junt amb els
distints productes entre vectors donats en bases ortonormals, per a
calcular
angles, distàncies, àrees i volums.
Es
pretén
avaluar la destresa adquirida en el maneig de les distintes equacions
de
rectes i plans junt amb els productes entre vectors per a la
resolució
de problemes d'incidència, paral·lelisme i
perpendicularitat,
i càlcul d'àrees i volums.
4.
Transcriure
problemes reals a un llenguatge algebraic, utilitzar les
tècniques
matemàtiques apropiades en cada cas per a resoldre'ls i donar
una
interpretació, ajustada al context, a les solucions obtingudes.
Es
pretén
avaluar la destresa adquirida en la formulació i
resolució
algebraica de problemes.
5.
Utilitzar
el concepte i càlcul de límits i derivades per a
analitzar,
qualitativament i quantitativament, les propietats globals i locals
(domini,
recorregut, continuïtat, simetries, periodicitat, punts de tall,
asímptotes,
intervals de creixement) d'una funció expressada en forma
explícita,
representar-la gràficament i extraure informació
pràctica
en una situació de resolució de problemes relacionats amb
fenòmens naturals.
Es
pretén
verificar la capacitat d'utilització dels conceptes i
tècniques
bàsiques del càlcul diferencial per a estudiar i
interpretar
fenòmens de la naturalesa i de la tècnica expressables a
través de relacions funcionals.
6.
Aplicar
el càlcul de límits, derivades i integrals a l'estudi de
fenòmens geomètrics, naturals i tecnològics,
així
com a la resolució de problemes d'optimització i mesura
d'àrees
de regions limitades per rectes i corbes senzilles que siguen
fàcilment
representables.
Este
criteri
pretén avaluar la capacitat de l'alumne per a interpretar i
aplicar
a situacions del món natural, geomètric i
tecnològic,
la informació subministrada per l'estudi analític de les
funcions.
7.
Utilitzar
tècniques analítiques per a estudiar les propietats de
les
funcions i per a resoldre problemes d'optimització.
Es
pretén
avaluar la capacitat per a, a partir de problemes que requerisquen la
busca
de valors òptims, construir les funcions necessàries i
estudiar-les
utilitzant tècniques analítiques.
8.
Resoldre
problemes que requerisquen codificar informacions, seleccionar,
comparar
i valorar estratègies i triar les ferramentes
matemàtiques
adequades per a la busca de solucions en cada cas.
Es
pretén
avaluar la capacitat d'aplicar els coneixements matemàtics
generals
i la capacitat de prendre decisions en el marc general de la
resolució
de problemes.
|