I. Introducció
    Les matemàtiques constituïxen una branca del saber caracteritzada per l'estudi de les propietats de determinats ens abstractes (nombres, vectors, funcions...) i, al mateix temps, un poderós mètode per a comprendre conceptualment i pràcticament les pautes manifestades per una creixent llista de fenòmens naturals, tècnics i socials.
    Generades les primeres idees de l'aritmètica i de la geometria, probablement a partir de la percepció ordinària, els matemàtics han anat creant contínuament nous conceptes, relacions i mètodes de raonament per a resoldre problemes prèviament formulats o sistematitzar les solucions ja obtingudes. Interessa ressaltar que este procés de gènesi inclou descobriments de noves connexions i relacions entre les idees matemàtiques, refinaments i simplificacions de la interpretació dels resultats coneguts i plantejaments de nous problemes. Una part important de la responsabilitat d'esta acció creativa ha de ser atribuïda a la busca de relacions entre els objectes matemàtics, l'observació de les seues propietats, la detecció de regularitats en el seu comportament i la intenció explícita de demostrar, generalitzar, formalitzar i sistematitzar les proposicions enunciades.
    Les nocions matemàtiques s'organitzen en forma de sistema axiomaticodeductiu, de manera que les propietats conjecturades són demostrades, en última instància, a partir d'una reduïda col·lecció de postulats. Este mètode d'organització dels coneixements és el punt final d'un camí que històricament no està exempt de desenrotllaments incomplets i trajectes infructuosos, de tal manera que la presentació de les matemàtiques com una edificació conceptual polida i acabada oculta, en realitat, la riquesa dels esforços invertits en la seua construcció i les aportacions (en forma de problemes, tècniques o solucions) de les altres branques del saber.
Les matemàtiques proporcionen el llenguatge precís i concís que necessiten les ciències per a la formulació, interpretació i comunicació de les observacions que realitzen. L'aplicació dels mètodes matemàtics a uns altres àmbits de les ciències i de les tecnologies, produïx importants resultats pràctics, tant en l'elaboració de models explicatius dels fenòmens que estudien, com en l'arreplega i anàlisi de les dades necessàries per a la validació dels models.
    El llenguatge matemàtic, a més, estén el seu domini d'aplicació més enllà de les fronteres de l'especialització científica. El desenrotllament tecnològic i la creixent importància social dels mitjans de comunicació, creen en la població la necessitat d'aconseguir la preparació suficient per a rebre grans quantitats d'informació -codificada freqüentment amb símbols, gràfics, taules, fórmules, diagrames... -, comprendre i expressar descripcions de caràcter quantitatiu i geomètric, i analitzar críticament els missatges emesos en llenguatge matemàtic.
    La finalitat fonamental de l'ensenyança de les matemàtiques és el desenrotllament de la facultat de raonament i d'abstracció. La capacitat humana de raonar troba en les matemàtiques un aliat privilegiat per a desenrotllar-se, i eixe desenrotllament constituïx el principal objectiu pedagògic d'esta ciència, perquè les matemàtiques proporcionen contextos idonis per a aconseguir majors nivells d'abstracció i formalització. Les diverses notacions simbòliques que s'utilitzen en la construcció dels conceptes matemàtics i la importància que s'assigna a la comprensió i ús dels símbols, reforcen constantment la capacitat d'abstraure.
    És també important el caràcter formatiu de l'aprenentatge de les matemàtiques. L'activitat matemàtica desencadena processos que permeten desenrotllar capacitats de caràcter molt general (explorar, classificar, analitzar, generalitzar, estimar, inferir, abstraure, argumentar); desenrotlla el pensament lògic i la capacitat de raonament (deductiu, inductiu, analògic), educa la percepció i visualització espacial, estimula l'actitud crítica, aguditza la intuïció, fomenta la creativitat, la perseverança en el treball i la confiança en les pròpies possibilitats. Les matemàtiques, a més, contribuïxen en gran manera a la preparació per a la presa de decisions i l'enfrontament amb situacions noves, habilitats que cada dia exercixen una funció més important en el treball quotidià i en la vida pràctica.
    D'altra banda, el llenguatge matemàtic, aplicat als distints fenòmens i aspectes de la realitat, és un instrument eficaç que ens ajuda a comprendre millor la realitat que ens envolta i a adaptar-nos a un entorn quotidià en contínua evolució. 
    En conseqüència, l'aprenentatge de les Matemàtiques proporciona als adolescents l'oportunitat de descobrir les possibilitats del seu propi enteniment i refermar la seua personalitat, a més d'un fons cultural necessari per a arranjar-se en aspectes pràctics de la vida diària, així com per a accedir a altres branques de la ciència.
    L'ensenyança de les Matemàtiques ha de configurar-se de forma cíclica, de manera que en cada curs coexistisquen nous continguts, tractats a manera d'introducció, amb altres que refermen, completen o repassen els de cursos anteriors, ampliant el seu camp d'aplicació i enriquint-se amb noves relacions, i que pretenen facilitar amb esta estructura l'aprenentatge dels alumnes i de les alumnes. La metodologia haurà d'adaptar-se a cada grup d'alumnes i a cada situació, i rendibilitzar al màxim els recursos disponibles. Com a criteri general pareixen aconsellables les actuacions que potencien l'aprenentatge inductiu, sobretot durant els primers anys de l'etapa, a través d'observació i manipulació, i que reforcen, al mateix temps, l'adquisició de destreses bàsiques, esquemes i estratègies personals a l'hora d'enfrontar-se a una situació problemàtica pròxima a l'alumne, sense perdre de vista la relació amb altres àrees del currículum. 
    La resolució de problemes ha de considerar-se com una pràctica habitual, que no pot tractar-se de forma aïllada, sinó integrada en totes i cada una de les facetes que formen el procés d'ensenyança i aprenentatge, perquè per les seues característiques generals la resolució de problemes constituïx el nucli central de les matemàtiques. En esta ciència s'utilitza un gran nombre de capacitats bàsiques de les persones: llegir atentament, reflexionar, establir un pla de treball que es revisa durant el procés, modificar el pla si no dóna resultat, comprovar la solució si s'ha trobat, comprovar la seua adequació o no a les condicions del problema, formular-ne altres de nous... La resolució de problemes de matemàtiques és una tasca privilegiada per a desenrotllar mètodes i estratègies útils a l'hora d'abordar qualsevol problema; al seu torn, en el transcurs del treball, es posen de manifest i s'exerciten, de manera especial, destreses i processos cognoscitius generals. Això no vol dir que un temps del curs es dedique exclusivament a resoldre problemes per a analitzar sistemàticament el que ocorre quan els fem, sinó que s'ha de tindre en compte en la resta dels continguts i en les programacions d'aula, com un dels elements importants que val la pena afavorir.
    Els avanços tecnològics afecten tant la societat i l'educació i amb tanta rapidesa que les seues conseqüències en un futur pròxim són impredicibles. En els últims anys, hem presenciat un vertiginós desenrotllament tecnològic. El ciutadà del segle XXI no podrà ignorar el funcionament d'una calculadora o d'un ordinador, a fi de poder servir-se d'ells, però ha de donar-los un tracte racional que evite la seua indefensió davant de la necessitat, per exemple, de realitzar un càlcul senzill quan no té a mà la seua calculadora. L'ús indiscriminat de la calculadora en el primer cicle impedirà, per exemple, que els alumnes i les alumnes adquirisquen les destreses de càlcul bàsiques que necessiten en cursos posteriors. D'altra banda, la calculadora i alguns programes informàtics són recursos investigadors de primer orde en l'anàlisi de propietats i relacions numèriques i gràfiques i en este sentit ha de potenciar-se el seu ús.
    Una altra finalitat, no menys important de les matemàtiques, és el seu caràcter instrumental. Les matemàtiques apareixen estretament vinculades als avanços que la civilització ha anat aconseguint al llarg de la història i contribuïxen, hui dia, tant al desenrotllament com a la formalització de les Ciències Experimentals i Socials, a les quals presten un adequat suport instrumental. L'estudiant ha de conéixer i intentar dominar tota una sèrie de conceptes i tècniques que li servisquen per a comprendre la realitat en què està immers i que el doten de la formació suficient per a afrontar les necessitats que se li plantegen. L'àrea de Matemàtiques ha d'arreplegar de les altres àrees i de la vida quotidiana tot allò que li servisca per a abordar, des de diversos punts de vista, els diferents aspectes de la realitat i en este sentit i atés que les matemàtiques són una ferramenta fonamental per a l'estudi de les diferents àrees, s'han de considerar contínuament distints contextos de treball que prevegen l'estudi de situacions interdisciplinàries.
    Finalment, interessa afegir que amb l'ensenyança de les matemàtiques es pretén contribuir a la formació integral dels alumnes i de les alumnes en col·laboració amb la resta d'àrees del currículum. 

II. Objectius generals
     1. Usar correctament el llenguatge matemàtic (numèric, gràfic, geomètric, lògic, algebraic, probabilístic) en els modes d'argumentació habituals per tal de comunicar-se de manera clara, concisa, precisa i rigorosa.
     2. Utilitzar les formes de pensament lògic per a formular i comprovar conjectures, realitzar inferències i deduccions i organitzar i relacionar informacions diverses dels distints àmbits de l'activitat humana.
     3. Aplicar amb facilitat i adequadament tant les ferramentes matemàtiques adquirides, com les formes pròpies de l'activitat matemàtica (exploració sistemàtica d'alternatives, flexibilitat per a modificar el punt de vista, perseverança en la busca de solucions) per a obtindre informació sobre fenòmens i situacions diverses de la vida diària.
     4. Resoldre problemes matemàtics utilitzant diferents estratègies, procediments i recursos, des de la intuïció fins als algoritmes.
     5. Aplicar els coneixements geomètrics per a comprendre i analitzar el món físic que ens rodeja, identificant les formes i relacions espacials que es presenten en la realitat, analitzant les propietats i relacions geomètriques implicades i sent sensible a la bellesa que generen.
     6. Utilitzar els mètodes i procediments estadístics i probabilístics per a obtindre conclusions a partir de dades arreplegades en el món de la informació (notícies, opinions, publicitat, etc.).
     7. Conéixer i valorar les pròpies habilitats matemàtiques per a afrontar les situacions que requerisquen el seu ús o que permeten gaudir amb els aspectes creatius, manipulatius, estètics o utilitaris de les matemàtiques.
     8. Reconéixer la realitat com a diversa i susceptible de ser explicada des de punts de vista contraposats i complementaris: determinista/aleatori, finit/infinit, exacte/aproximat, etc.
     9. Utilitzar amb soltesa i sentit crític els distints recursos tecnològics (calculadores, programes informàtics) de manera que suposen una ajuda en l'aprenentatge i en les aplicacions instrumentals de les matemàtiques.
     10. Integrar els coneixements matemàtics en el conjunt de sabers que l'alumne ha d'adquirir al llarg de l'Educació Secundària Obligatòria.

III. Continguts
   Introducció
     Les matemàtiques preveuen tres tipus de continguts: actitudinals, procedimentals i conceptuals.
     Per la dificultat per a emmarcar algun dels continguts que es proposen, convé incidir que estos es concentren, sobretot, en el vocabulari, les notacions, les convencions, els resultats i les estructures conceptuals; les destreses i les estratègies generals; l'apreciació i la valoració positiva de les matemàtiques, la disposició favorable cap al treball, etc. 
     L'objecte d'estudi de les matemàtiques en l'escolaritat obligatòria constituïx un conjunt de conceptes, procediments i actituds fortament relacionats. Per això, els continguts que es presenten, consideren i atenen globalment eixos elements, i apareixen agrupats en els blocs següents: "Aritmètica i àlgebra", "Geometria", "Anàlisi", "Estadística" i "Probabilitat".
I. Aritmètica i Àlgebra
    A més de continuar el tractament de tots els tipus de nombres que es van introduir en Primària, s'introduïxen els racionals i irracionals, i es comença la introducció a l'estudi del nombre real, ja que és interessant mostrar la seua utilitat i el seu significat com a nombres. Es desenrotllen els algoritmes per a la suma, la resta, la multiplicació i la divisió d'enters, decimals i fraccions, així com per a les potències d'exponent sencer i fraccionari, i els radicals.
    L'ús de la calculadora, especialment la científica, ha de permetre la reflexió sobre les operacions i els seus algoritmes, sobre el sistema de numeració posicional, i evitar que un ús indiscriminat en el primer cicle impedisca que les alumnes i els alumnes adquirisquen les destreses de càlcul bàsiques que seran necessàries en cursos posteriors. Per això és important desenrotllar estratègies de càlcul mental (exacte i aproximat) i d'estimació (escrita i mental) de resultats d'operacions i mesuraments.
    La presència natural dels nombres en tota activitat humana fa que s'utilitzen en la resta dels blocs i de les àrees del currículum, per la qual cosa este bloc necessita una atenció especial.
    El llenguatge aritmètic conduïx fàcilment a l'algebraic, ja que una part important de l'àlgebra es podria considerar com a aritmètica generalitzada.
    L'estudi de les relacions entre conjunts d'elements en gran part s'expressen en forma algebraica. Una mateixa expressió algebraica pot provindre de distintes situacions, per tant, si aconseguim resoldre i traure conclusions d'una d'elles, podrem, amb les traduccions necessàries, predir què passarà en unes altres que es representen per la mateixa expressió. Este poder de generalització dóna una gran força a l'àlgebra.
    A través dels continguts d'este bloc es pretén l'adquisició de les claus del llenguatge algebraic i la soltesa necessària per al seu maneig en la resolució de problemes diversos.
    Un aspecte important és el de la simbolització de mesures i quantitats d'objectes. Utilitzar la possibilitat de simbolitzar per a descriure una situació problemàtica és el final d'un procés lent, en el qual els alumnes han d'enfrontar-se a situacions en què es veja la utilitat de trobar una expressió general i el seu significat en diferents contextos. Uns altres aspectes importants són la traducció del llenguatge algebraic al llenguatge ordinari per a la qual la resolució d'equacions per mètodes algebraics, numèrics i gràfics permetrà captar eixa particular relació concreta i general i el de la manipulació d'expressions algebraiques que potencien la capacitat de generalitzar i la de particularitzar i són elements claus per a la comprensió dels mètodes algebraics.
    Estes destreses es desenrotllaran al llarg de l'etapa, amb un augment progressiu en l'ús i maneig de símbols i expressions algebraiques des del primer any de la Secundària a l'últim, posant especial atenció en cada estudiant i el seu avanç, en la consideració que té de les lletres, en la lectura i simbolització que realitza de problemes amb enunciat i en els plantejaments de problemes que fa sobre expressions algebraiques.
II. Geometria
    Es tracta d'estudiar en el pla i en l'espai figures i cossos geomètrics i algunes de les seues relacions i de les seues propietats. A més de la relació pla-espai, també s'abordarà el pas del pla a l'espai (per mitjà del doblegat de desenrotllaments de diferents cossos regulars o no, de distintes vistes planes) i el pas de l'espai al pla, amb visions des de distints llocs de cossos o configuracions geomètriques, desenrotllaments... Es proposa també l'estudi d'algunes figures i cossos importants. Així mateix és fonamental l'adquisició d'un vocabulari que els permeta parlar del seu entorn geomètric.
    Quant a les transformacions geomètriques, seran objecte d'estudi les simetries, els girs i les translacions. L'ús de trames de distints tipus ajudarà a entendre la seua construcció i permetrà fer dissenys personals. Els espills, llibres d'espills, transportadors, ajudaran en el treball amb angles i simetries. En general, és un bloc que es pot treballar i s'ha de treballar amb l'ajuda de distints materials i jocs, la qual cosa desenrotllarà, a més, destreses manipulatives importants amb alguns d'eixos materials, com són l'ús del regle, el compàs, i la cinta mètrica amb soltesa.
    La semblança de triangles portarà a l'estudi de les relacions entre els costats d'un triangle rectangle i els seus angles, desenrotllant els conceptes trigonomètrics bàsics i les seues relacions, la resolució de triangles.
    D'altra banda s'abordarà l'inici de l'estudi de la geometria analítica plana ressaltant la relació que hi ha entre esta i els mètodes de l'àlgebra. 
III. Anàlisi
    L'estudi de les variacions simultànies entre variables i la seua relació per mitjà de taules, gràfiques i models matemàtics és de gran utilitat per a descriure, il·lustrar, interpretar, predir i explicar fenòmens diversos: econòmics, socials, físics, etc.
    Es prestarà especial atenció a la interpretació i confecció de gràfiques a partir d'un enunciat, una taula de valors o una expressió analítica per ser una forma eficaç de comunicar la informació. S'han de tractar totes les relacions taula-gràfica-fórmula amb activitats diverses, estudiant la presentació idònia per a una situació determinada.
    L'estudi de les funcions es farà sobre situacions i enunciats en contextos relacionats amb els fenòmens naturals, la vida quotidiana i el món de la informació.
    Tant la calculadora com l'ordinador proporcionen una ajuda molt valuosa en el tractament del bloc, ja que permeten agilitzar càlculs aritmètics i visualitzar els resultats.
IV. Estadística
    L'estadística descriptiva ampliarà el tractament realitzat en Primària amb noves tècniques i formes de mostratge, amb l'estudi de paràmetres i la seua utilització, elements de relació entre dos variables de correlació i el seu ús per a la presa de decisions.
    Una bona part de les activitats que es realitzen poden provindre de la classe o del seu entorn, analitzant aspectes interessants per als alumnes i les alumnes. Una vegada triat el tema s'ha de decidir quin tipus de formulari es necessita per a arreplegar la informació, com processar-la, presentar-la i analitzar la possibilitat i adequació dels resultats que s'obtenen a la situació en estudi.
    L'estadística té un gran interés en l'actualitat a causa de la utilització que fan d'ella la resta de matèries i els mitjans de comunicació; per això serà molt interessant analitzar de forma crítica les informacions i les presentacions estadístiques que es fan i les seues interpretacions, fent notar abusos que es poden cometre.
    La relació que este bloc té amb altres blocs es posa fàcilment de manifest. A partir del coneixement dels continguts d'este bloc, els estudiants poden assignar probabilitats a successos amb què es poden experimentar situacions d'atzar que d'una altra forma és pràcticament impossible. Els algoritmes del càlcul de la mitjana -simple i ponderada- i de la desviació típica han de practicar-los en situacions diverses. 
V. Probabilitat
    Amb este bloc es pretén distingir entre models explicatius de la realitat deterministes i aleatoris, i mesurar o quantificar en ells la probabilitat que ocórreguen o no determinats successos. Una vegada identificada una situació com d'atzar, és important reconéixer els successos possibles i assignar-los una probabilitat.
    L'assignació de probabilitats es farà sobre successos simples i compostos -sobre models discrets i continus- per consideracions de simetria i equiprobabilitat i per mitjà d'assignació estadística, realitzant les proves pertinents o simulant-les (amb taules de nombres aleatoris, calculadores, ordinadors...). Es consideraran els successos dependents i l'estudi de la probabilitat condicionada. Per a això serà interessant la utilització de diagrames arbre i de les taules de contingència.
    Es tractaran amb detall els mètodes de recompte sistemàtic, tant pel seu gran interés formatiu com per la seua utilització en la mesura laplaciana de la probabilitat de successos, la formalització de les variacions, de les permutacions i de les combinacions. De manera que al final de l'etapa els alumnes i les alumnes sàpien considerar una situació que supose comptar de manera que raonen si han esgotat totes les possibilitats, la forma de fer-ho i la relació que té este procés amb el càlcul de probabilitats. Un important recurs és utilitzar els jocs d'atzar, de presència familiar en la nostra societat.

    A més, per la seua especial rellevància, la resolució de problemes és en les matemàtiques escolars mètode i contingut. Com a mètode, és un dels ingredients de l'ensenyança que facilitarà la formació i consolidació de conceptes, tècniques i actituds. Com a contingut, suposa la reflexió sobre processos comuns en la resolució dels problemes plantejats en cada part de les matemàtiques, i està obligatòriament en relació amb els altres. No es tracta d'obrir un apartat amb este títol, sinó que periòdicament es reflexione sobre les diferents formes d'abordar i resoldre problemes, etapes de la resolució, preguntes que es fan, formes de treballar, etc.
    En esta etapa es resolen problemes i investigacions de certa complexitat: algebraics, gràfics, probabilístics, lògics... La reflexió permetrà, a més d'establir estructures conceptuals sòlides, constatar l'estreta relació entre les diferents parts de la matemàtica i mostrar els seus mètodes de treball: particularitzar, generalitzar, emetre hipòtesi, comprovar.
    L'algoritme està present en moltes de les activitats que realitzem cada dia, i contínuament en la resolució de problemes, en els jocs i en totes les parts de les matemàtiques. La reflexió i construcció d'un algoritme és un indicador de la comprensió del procés en estudi. Una mateixa situació admet distints algoritmes que la representen. Cal afavorir la creació d'algoritmes propis quan siga possible. Una part important del treball consistix a analitzar i millorar algun que es propose, un propi o d'un company.
    L'explicitació de les distintes fases que ha suposat la resolució d'un problema i la sistematització de les estratègies heurístiques emprades amb èxit constituïx una ajuda i una guia per a actuar davant de noves situacions problemàtiques i per a revisar críticament els problemes ja resolts. En conseqüència, este nucli té un caràcter transversal i els seus continguts seran tinguts en compte exclusivament en connexió amb el desenrotllament de la resta dels continguts.
    En este sentit, és important que el professorat, al llarg de tota l'etapa, desenrotlle els aspectes següents: 
    a) Estratègies generals que apareixen en la resolució de problemes.
        Estimar. Analitzar. Generalitzar. Particularitzar. Fer hipòtesis. Comprovar. Demostrar. Abstraure.
    b) Fases en la resolució de problemes.
        Comprensió del problema. Elaboració d'un pla d'actuació. Execució del pla.
        Comprovació de les solucions, si n'hi ha.
    c) Mètodes de resolució.
        Prova i error. Gràfics. Inducció. Deducció. Analogia. Subdivisió en problemes. Iteració. Recursió.
    d) Jocs d'estratègia.
        Anàlisi del joc. Regles. Estratègies guanyadores i perdedores. Variació de regles.

    Així mateix, com que els continguts actitudinals són generals i comuns a tots els blocs, s'han de tindre en compte en qualsevol nivell de la planificació d'esta àrea, ja que fan referència a capacitats personals que s'activen i s'afavorixen en l'àrea de Matemàtiques. Capacitats que són necessàries per a enfrontar-se a les característiques especials del coneixement matemàtic i el seu aprenentatge. Han d'estar presents en el treball que es desenrotlle. Estaran en relació fonamentalment amb les actituds cap a les matemàtiques i cap al treball en general. En conseqüència, el tractament de les actituds en esta àrea es realitzarà a través de tots els blocs. Per tant, en connexió amb el desenrotllament de la resta dels continguts, el professorat desenrotllarà els aspectes següents:
    a) Incorporació al llenguatge habitual de les distintes formes d'expressió matemàtica (numèrica, geomètrica...).
    b) Autonomia intel·lectual per a enfrontar-se a situacions noves.
    c) Confiança per a prendre decisions i acceptar responsabilitats.
    d) Atenció reflexiva.
    e) Tenacitat.
    f) Esperit de col·laboració activa i amb responsabilitat en un treball en grup, respectant les estratègies i solucions distintes de les pròpies... 
    g) Gust pel treball ben fet.
    h) Reconeixement de la satisfacció que produïx la resolució d'un problema o trobar una nova via de treball vàlida.
    i) Estima cap a les matemàtiques per les múltiples formes de meravellar-se davant de la bellesa d'algunes relacions i formes que estudia.
    j) Valoració dels mètodes de treball matemàtics per la seua generalitat (capacitat de síntesi...).
    k) Valoració de la utilització d'instruments matemàtics en altres disciplines, descobrint la importància de les matemàtiques en nombrosos continguts d'altres àrees de coneixement.
    l) Valoració crítica de les informacions expressades en llenguatge matemàtic.

Primer curs
I. Aritmètica i àlgebra.
    1. Nombres naturals.
        El sistema de numeració decimal.
    2. Divisibilitat.
    3. Fraccions i decimals. Operacions elementals, aproximacions i arredoniments.
    4. Potències d'exponent natural.
    5. Arrels quadrades exactes.
    6. Les magnituds i la seua mesura. 
    7. El sistema mètric decimal.
    8. L'euro.
    9. Magnituds directament proporcionals.
        Percentatges.
II. Geometria.
    1. Elements bàsics de la geometria del pla.
    2. Descripció, construcció, classificació i propietats característiques de les figures planes elementals.
    3. Càlcul d'àrees i perímetres de les figures planes elementals.
III. Anàlisi
    1. Construcció i interpretació de taules de valors. 
    2. Interpretació i lectura de gràfiques relacionades amb els fenòmens naturals, la vida quotidiana i el món de la informació.

Segon curs
I. Aritmètica i àlgebra.
    1. Relació de divisibilitat. Màxim comú denominador i mínim comú múltiple de dos nombres naturals.
    2. Operacions elementals amb fraccions, decimals i nombres enters. 
        Jerarquia de les operacions i ús del parèntesi.
    3. Estimacions, aproximacions i arredoniments. Arrels quadrades aproximades.
    4. Mesura del temps i dels angles. 
        Precisió i estimació en les mesures. 
    5. Magnituds directament i inversament proporcionals.
        Percentatges. 
    6. Interpretació de fórmules i expressions algebraiques. 
    7. Igualtats i desigualtats. 
    8. Equacions de primer grau.
II. Geometria.
    1. Elements bàsics de la geometria de l'espai.
    2. Descripció i propietats característiques dels cossos geomètrics elementals.
        Construcció amb els mitjans i instruments apropiats.
    3. Paral·lelisme i perpendicularitat.
    4. Càlcul d'àrees i volums.
    5. Triangles rectangles.
        El teorema de Pitàgores.
    6. Semblança.
        Teorema de Tales.
        Raó de semblança.
        Escales.
III. Anàlisi.
    1. Coordenades cartesianes.
        Taules de valors i gràfiques cartesianes. 
        Escales utilitzades en els eixos.
    2. Relacions funcionals entre magnituds directament proporcionals. 
    3. Interpretació i lectura de gràfiques relacionades amb els fenòmens naturals, la vida quotidiana i el món de la informació.
IV. Estadística.
    1. Estadística unidimensional. 
        Distribucions discretes.
        Arreplega de dades. 
        Mostres. Selecció de trets d'estudi.
        Elaboració d'enquestes i formularis.
        Població i mostra. Elecció de les mostres. Representativitat.
    2. Taules de freqüències i diagrames de barres.
        Mitjana aritmètica i moda.

Tercer curs
I. Aritmètica i àlgebra.
    1. Nombres racionals.
        Operacions elementals i potències d'exponent enter.
        Jerarquia de les operacions i ús del parèntesi.
    2. Aproximacions i errors. Reconeixement de nombres irracionals.
    3. Successions numèriques.
        Iniciació a les progressions aritmètiques i geomètriques. 
        Interés simple i compost. Anualitats.
    4. Polinomis.
        Operacions elementals.
        Identitats notables.
    5. Resolució algebraica d'equacions de primer grau i sistemes de dos equacions lineals amb dos incògnites.
        Interpretació de les solucions. 
    6. Equació de segon grau.
II. Geometria.
    1. Descripció i propietats elementals de les figures planes i els cossos elementals. 
    2. Càlcul d'àrees i volums. 
    3. Poliedres regulars.
    4. L'esfera. El globus terraqüi.
    5. Translacions, girs i simetries en el pla. 
        Propietats que es conserven amb estes transformacions.
        Composició de transformacions en casos senzills.
III. Anàlisi.
    1. Relacions funcionals.
        Distintes formes d'expressar una funció.
    2. Estudi gràfic d'una funció: creixement i decreixement, màxims i mínims, simetries, continuïtat i periodicitat.
    3. Estudi gràfic i algebraic de les funcions constants, lineals i afins.
        Punts de tall entre dos gràfiques.
    4. Interpretació i lectura de gràfiques en problemes relacionats amb els fenòmens naturals, la vida quotidiana i el món de la informació.
IV. Estadística.
    1. Estadística unidimensional.
        Tractament de dades.
        Tabulació i recompte.
        Agrupament.
        Elecció de classes. Intervals.
    2. Taules de freqüències i gràfics estadístics.
    3. Paràmetres de centralització i dispersió.
V. Probabilitat 
    1. Experiments aleatoris.
        Successos simples, compostos, dependents i independents. 
    2. Freqüència i probabilitat d'un succés.
        Recomptes sistemàtics.
        Estratègies per a comptar.
    3. Càlcul de probabilitats per mitjà de la llei de Laplace.
        Lleis de la probabilitat.

Quart curs
I. Aritmètica i àlgebra.
    1. Iniciació al nombre real.
        La recta real.
        Notació científica. Operacions en notació científica.
    2. Potències d'exponent fraccionari i radicals.
    3. Repàs i aprofundiment en el càlcul algebraic: operacions amb polinomis. Regla de Ruffini.
    4. Equacions de primer i segon grau.
    5. Sistemes d'equacions lineals. 
    6. Inequacions.
II. Geometria.
    1. Figures semblants. 
        Raó de semblança.
        Teorema de Tales.
    2. Raons trigonomètriques.
    3. Resolució de triangles rectangles.
    4. Iniciació a la geometria analítica plana.
III. Anàlisi.
    1. Funcions. Operacions amb funcions.
    2. Estudi gràfic d'una funció.
        Característiques globals de les gràfiques: creixement i decreixement, màxims i mínims, continuïtat, simetries i periodicitat.
    3. Estudi de les funcions polinòmiques de primer i segon grau i de les funcions exponencials i de proporcionalitat inversa senzilles.
    4. Interpretació i lectura de gràfiques en problemes relacionats amb els fenòmens naturals, la vida quotidiana i el món de la informació.
IV. Estadística.
    1. Variables discretes i contínues.
        Intervals i marques de classes.
    2. Elaboració, interpretació de taules de freqüències, gràfics de barres i de sectors, histogrames i polígons de freqüència.
    3. Càlcul i interpretació dels paràmetres de centralització i dispersió.
V. Probabilitat.
    1. Experiments aleatoris i successos.
    2. Probabilitat simple i composta.
    3. Utilització de distintes tècniques combinatòries (combinacions, variacions i permutacions) en l'assignació de probabilitats simples i compostes.

IV. Criteris d'avaluació
Primer cicle
    1. Utilitzar de forma adequada els nombres enters, les fraccions i els decimals per a intercanviar informació i resoldre problemes en activitats relacionades amb la vida quotidiana.
    Es pretén garantir amb este criteri l'adquisició d'un rang ampli de destresa en el maneig dels distints tipus de nombres enters, fraccionaris i decimals de manera que puga comparar-los, operar amb ells i utilitzar-los per a rebre i produir informació. 
    2. Triar, quan vullguem resoldre un determinat problema, el tipus de càlcul adequat (mental o manual) i donar significat a les operacions i resultats obtinguts, d'acord amb l'enunciat.
    Es pretén valorar amb este criteri la capacitat de saber determinar el tipus de càlcul mental o manual adequat per a la resolució d'un problema concret.
    3. Estimar i calcular expressions numèriques senzilles de nombres enters i fraccionaris (basades en les quatre operacions elementals i les potències d'exponent natural que involucren, com a màxim, dos operacions encadenades i un parèntesi), aplicant correctament les regles de prioritat i fent un ús adequat de signes i parèntesis.
    A través d'este criteri pot valorar-se si l'alumnat és capaç d'utilitzar amb soltesa les operacions entre nombres enters i fraccionaris i l'aplicació correcta de les regles de prioritat, signes i parèntesis.
    4. Utilitzar les aproximacions numèriques, per defecte i per excés, i triar-les i i valorar-les de forma convenient en la resolució de problemes, des de la presa de dades fins a la solució.
    Este criteri va dirigit a comprovar si els alumnes i les alumnes utilitzen adequadament les aproximacions decimals en la resolució de problemes valorant les aproximacions i errors d'acord amb l'enunciat.
    5. Resoldre problemes senzills utilitzant mètodes numèrics, gràfics o algebraics, quan es basen en l'aplicació de fórmules conegudes o en el plantejament i resolució d'equacions senzilles de primer grau.
    Este criteri pretén comprovar que els alumnes i les alumnes són capaços d'utilitzar les expressions algebraiques, mètodes gràfics o numèrics i equacions de primer grau per a resoldre problemes senzills.
    6. Utilitzar les unitats angulars, temporals, monetàries i del sistema mètric decimal per a estimar i efectuar mesures, directes i indirectes, en activitats relacionades amb la vida quotidiana o en la resolució de problemes i valorar convenientment el grau de precisió.
    Este criteri va dirigit a comprovar si els alumnes i les alumnes fan servir les unitats de mesura usuals en les activitats de la vida quotidiana i en la resolució de problemes, i valorar la precisió aconseguida.
    7. Utilitzar els procediments bàsics de la proporcionalitat numèrica (com la regla de tres o el càlcul de percentatges) per a obtindre quantitats proporcionals a altres, en un context de resolució de problemes relacionats amb la vida quotidiana.
    Este criteri requerix, d'una banda, ser capaç de distingir quan una relació és de proporcionalitat i quan no ho és a partir de la informació de què es dispose i, d'altra, realitzar càlculs que permeten esbrinar quarts proporcionals i raons de proporcionalitat. 
    8. Reconéixer i descriure els elements i les propietats característiques de les figures planes, els cossos elementals i les seues configuracions geomètriques a través d'il·lustracions, d'exemples presos de la vida real o en un context de resolució de problemes geomètrics.
    A través d'este criteri es pretén comprovar que els estudiants han aconseguit l'experiència necessària per a reconéixer i descriure les figures planes, els cossos elementals i els seus elements i propietats.
    9. Emprar el teorema de Pitàgores i les fórmules adequades per a obtindre longituds, àrees i volums de les figures planes i els cossos elementals, en un context de resolució de problemes geomètrics.
    A través d'este criteri es pretén comprovar que els alumnes són capaços d'utilitzar el teorema de Pitàgores i les formules usuals per a obtindre mesures de longitud, àrees i volums.
    10. Utilitzar el teorema de Tales i els criteris de semblança per a interpretar relacions de proporcionalitat geomètrica entre segments i figures planes i per a construir triangles o quadrilàters semblants a altres, en una raó donada.
    Es pretén comprovar amb este criteri que l'alumnat és capaç d'utilitzar els criteris de semblança tant per a interpretar relacions de proporcionalitat, com per a construir triangles i quadrilàters pareguts a uns altres.
    11. Interpretar les dimensions reals de figures representades en mapes o plans, fent un ús adequat de les escales, numèriques o gràfiques.
    Este criteri va dirigit a comprovar que l'alumnat ha aconseguit interpretar les representacions planes habituals dels objectes i espais bidimensionals i tridimensionals amb la quantitat d'informació usual, cosa que requerix utilitzar amb soltesa les escales, numèriques i gràfiques.
    12. Representar i interpretar punts i gràfiques cartesianes de relacions funcionals senzilles, basades en la proporcionalitat directa, que es donen a través de taules de valors i intercanviar informació entre taules de valors i gràfiques.
    A través d'este criteri es pretén comprovar que els alumnes i les alumnes empren la representació de relacions funcionals senzilles utilitzant taules de valors.
    13. Obtindre informació pràctica de gràfiques senzilles (de traç continu) en un context de resolució de problemes relacionats amb fenòmens naturals i la vida quotidiana.
    Este criteri pretén comprovar que l'alumnat és capaç d'obtindre informació d'una gràfica senzilla relacionada amb fenòmens naturals o de la vida quotidiana.
    14. Obtindre i interpretar la taula de freqüències i el diagrama de barres així com la moda i la mitjana aritmètica d'una distribució discreta senzilla, amb poques dades, utilitzant, si és necessari, una calculadora d'operacions bàsiques. 
    Es pretén verificar la comprensió i la capacitat d'obtindre informació de les taules i gràfics estadístics així com dels paràmetres estadístics més usuals.

Tercer curs
    1. Identificar i utilitzar els distints tipus de nombres racionals per a rebre i produir informació en situacions reals de la vida quotidiana i triar, quan es resol un determinat problema, el tipus de càlcul adequat (mental, manual, amb calculadora), i donar significat a les operacions, procediments i resultats obtinguts, d'acord amb l'enunciat.
    Es pretén garantir amb este criteri l'adquisició d'un rang ampli de destresa en el maneig dels distints tipus de nombres racionals de manera que puga comparar-los, operar amb ells i utilitzar-los per a rebre i produir informació, d'igual forma es referix a la determinació del tipus de càlcul adequat per a la resolució d'un problema determinat. 
    2. Estimar i calcular expressions numèriques senzilles de nombres racionals (basades en les quatre operacions elementals i les potències d'exponent sencer que involucren, com a màxim, dos operacions encadenades i un parèntesi), aplicar correctament les regles de prioritat i fer un ús adequat de signes i parèntesis.
    A través d'este criteri pot valorar-se si l'alumnat és capaç d'utilitzar amb soltesa les operacions entre nombres racionals i l'aplicació correcta de les regles de prioritat, signes i parèntesis.
    3. Utilitzar convenientment les aproximacions decimals, les unitats de mesura usuals i les relacions de proporcionalitat numèrica per a resoldre problemes relacionats amb la vida quotidiana, triant, al llarg de tot el procés de resolució del problema, la notació i les aproximacions adequades i valorant-les, juntament amb la grandària dels errors comesos, d'acord amb l'enunciat.
    Este criteri va dirigit a comprovar si els alumnes i les alumnes fan servir les unitats de mesura usuals, i utilitzen adequadament les aproximacions decimals i les relacions de proporcionalitat en la resolució de problemes valorant les aproximacions i errors d'acord amb l'enunciat.
    4. Construir expressions algebraiques i equacions senzilles a partir de successions numèriques, taules o enunciats i interpretar les relacions numèriques que es donen, implícitament, en una fórmula coneguda o en una equació.
    Este criteri pretén comprovar que els alumnes i les alumnes són capaços d'utilitzar les expressions algebraiques i les equacions per a descriure relacions numèriques i al revés interpretar les relacions que es presenten implícitament en forma algebraica.
    5. Utilitzar les tècniques i els procediments bàsics del càlcul algebraic per a sumar, restar o multiplicar polinomis senzills en una indeterminada que tinguen, com a màxim, tres termes, i resoldre equacions de primer grau o equacions de segon grau i sistemes senzills d'equacions lineals amb dos incògnites que tinguen coeficients sencers.
    Este criteri va dirigit a comprovar que l'alumnat és capaç d'utilitzar les ferramentes bàsiques del càlcul algebraic, simplificar i operar amb polinomis senzills, així com resoldre equacions de primer i segon grau i sistemes d'equacions lineals amb dos incògnites.
    6. Resoldre problemes senzills utilitzant mètodes numèrics, gràfics o algebraics, quan es basen en la utilització de fórmules conegudes o en el plantejament i resolució d'equacions de primer grau o de sistemes de dos equacions lineals amb dos incògnites.
    Este criteri pretén comprovar que els alumnes i les alumnes són capaços d'utilitzar les expressions algebraiques, mètodes gràfics o numèrics i equacions de primer grau o sistemes de dos equacions lineals amb dos incògnites per a resoldre problemes senzills.
    7. Reconéixer i descriure els elements i les propietats característiques de les figures planes, els cossos elementals i les seues configuracions geomètriques i utilitzar el teorema de Pitàgores i les fórmules usuals per a obtindre les mesures de longitud, les àrees i els volums a través d'il·lustracions, d'exemples presos de la vida real o en un context de resolució de problemes geomètrics.
    A través d'este criteri es pretén comprovar que els alumnes i les alumnes han aconseguit l'experiència necessària per a reconéixer i descriure les figures planes i els cossos elementals i per a obtindre, per mitjà de la utilització del teorema de Pitàgores i les formules usuals, mesures de longitud, àrees i volums.
    8. Aplicar translacions, girs i simetries a figures planes senzilles utilitzant els instruments de dibuix habituals, reconéixer el tipus de moviment que lliga dos figures iguals del pla que ocupen posicions diferents i determinar els elements invariants i els centres i eixos de simetria en formes i configuracions geomètriques senzilles.
    Este criteri pretén comprovar el coneixement que els alumnes i les alumnes han aconseguit dels conceptes de translació, gir i simetria i de la seua aplicació a figures senzilles del pla. 
    9. Reconéixer les característiques bàsiques de les funcions constants, lineals i afins en la seua forma gràfica o algebraica i representar-les gràficament quan vinguen expressades per un enunciat, una taula o una expressió algebraica.
    Este criteri va dirigit a comprovar que es coneixen les característiques de les funcions: constants, lineals, i afins en la seua forma gràfica o algebraica, i la capacitat de representar-les gràficament a partir de distintes expressions.
    10. Determinar i interpretar les característiques bàsiques (punts de tall amb els eixos, intervals de creixement i decreixement, punts extrems, continuïtat, simetries i la periodicitat) que permeten avaluar el comportament d'una gràfica senzilla (de traç continu o discontinu), i obtindre informació pràctica en un context de resolució de problemes relacionats amb fenòmens naturals o pràctics de la vida quotidiana.
    Es pretén avaluar la capacitat d'obtindre informació pràctica i extraure conclusions de l'estudi de les característiques de la gràfica d'una funció senzilla en un context de resolució de problemes relacionats amb fenòmens naturals o pràctics de la vida quotidiana.
    11. Elaborar i interpretar taules i gràfics estadístics (diagrames de barres o de sectors, histogrames, etc.) així com els paràmetres estadístics més usuals (moda, mitjana, mitjana aritmètica i desviació típica), corresponents a distribucions senzilles i utilitzar, si és necessari, una calculadora científica.
    Es pretén verificar la comprensió del procés d'elaboració i interpretació de taules i gràfics estadístics i la capacitat d'obtindre informació a través del càlcul dels paràmetres estadístics més usuals.
    12. Determinar i interpretar l'espai mostral i els successos associats a un experiment aleatori senzill i assignar probabilitats en situacions experimentals o equiprobables, utilitzant adequadament la llei de Laplace i els diagrames d'arbre, o qualsevol altra estratègia de compte personal.
    Es pretén comprovar la capacitat de realitzar estudis probabilístics en situacions subjectes a incertesa utilitzant en cada cas les tècniques més adequades.
    13. Utilitzar estratègies senzilles, com ara la reorganització de la informació de partida, la busca d'exemples i contraexemples i casos particulars o mètodes d'«assaig i error» en contextos de resolució de problemes.
    Este criteri es referix a la manera d'enfrontar-se a la resolució de problemes, així com a alguna de les estratègies que es pot posar en pràctica. S'hauria de tindre en compte la familiaritat de l'alumnat amb els objectes amb què tracta, la disponibilitat d'informació explícita i no excessivament sobreabundant o la facilitat de codificació o organització de la informació, a l'hora d'aplicar este criteri.

Quart curs
    1. Identificar i utilitzar els distints tipus de nombres reals per a rebre i produir informació en situacions reals de la vida quotidiana i triar, quan resol un determinat problema, el tipus de càlcul adequat (mental, manual, amb calculadora), donant significat a les operacions, procediments i resultats obtinguts, d'acord amb l'enunciat.
    Es pretén garantir amb este criteri l'adquisició d'un rang ampli de destresa en el maneig dels distints tipus de nombres reals de manera que puga comparar-los, operar amb ells i utilitzar-los per a rebre i produir informació, d'igual forma fa referència a la determinació del tipus de càlcul adequat per a la resolució d'un problema determinat. 
    2. Estimar i calcular expressions numèriques senzilles de nombres racionals (basades en les quatre operacions elementals i les potències d'exponent sencer que involucren, com a màxim, tres operacions encadenades i un parèntesi), aplicar correctament les regles de prioritat i fer un ús adequat de signes i parèntesis.
    A través d'este criteri pot valorar-se si l'alumnat és capaç d'utilitzar amb soltesa les operacions entre nombres racionals i l'aplicació correcta de les regles de prioritat, signes i parèntesis.
    3. Simplificar expressions numèriques irracionals senzilles (que continguen una o dos arrels quadrades) i utilitzar convenientment la calculadora científica en les operacions amb nombres reals, expressats en forma decimal o en notació científica i aplicar les regles i les tècniques d'aproximació adequades a cada cas i valorar els errors comesos. 
    A través d'este criteri pot valorar-se si l'alumnat és capaç d'utilitzar expressions numèriques irracionals i d'altra banda manejar els conceptes i procediments relacionats amb la precisió, l'aproximació i l'error. Els alumnes i les alumnes han de saber obtindre nombres aproximats i ser conscients de la necessitat de la seua utilització en alguns casos valorant l'error comés.
    4. Construir expressions algebraiques i equacions descriptives de taules, enunciats, propietats, generalitats, codis, recomptes, etc., i interpretar les relacions numèriques que es donen, implícitament, en una fórmula coneguda o en una equació.
    Este criteri pretén comprovar que els alumnes i les alumnes són capaços d'utilitzar les expressions algebraiques i les equacions per a descriure relacions numèriques i, al revés, interpretar les relacions que es presenten implícitament en forma algebraica. 
    5. Utilitzar les tècniques i els procediments bàsics del càlcul algebraic per a simplificar expressions algebraiques formades per sumes, restes i multiplicacions de polinomis amb un, dos o tres termes que incloguen, com a màxim, dos operacions encadenades, per a transformar en factors polinomis senzills de segon grau amb coeficients i arrels senceres, i per a resoldre equacions de primer i segon grau i sistemes senzills d'equacions lineals amb dos incògnites.
    Este criteri va dirigit a comprovar que l'alumne és capaç d'utilitzar les ferramentes bàsiques del càlcul algebraic, simplificar i operar amb polinomis, així com resoldre equacions de primer i segon grau i sistemes d'equacions lineals amb dos incògnites.
    6. Resoldre problemes senzills utilitzant mètodes numèrics, gràfics o algebraics, prenent com a base la utilització de fórmules conegudes o en el plantejament i resolució d'equacions de primer o de segon grau o de sistemes senzills de dos equacions lineals amb dos incògnites.
    Este criteri pretén comprovar que els alumnes i les alumnes són capaços d'utilitzar les expressions algebraiques, els mètodes gràfics o numèrics i les equacions de primer grau, de segon grau o sistemes de dos equacions lineals amb dos incògnites per a resoldre problemes senzills.
    7. Utilitzar les unitats angulars del sistema mètric sexagesimal així com les relacions i les raons de la trigonometria elemental per a resoldre problemes trigonomètrics de context real, amb l'ajuda, si és necessari, de la calculadora científica.
    Este criteri pretén comprovar que les alumnes i els alumnes coneixen les unitats angulars del sistema mètric sexagesimal i les raons de la trigonometria elemental i la seua utilització en la resolució de problemes de context real.
    8. Conéixer i utilitzar els conceptes i procediments bàsics de la geometria analítica plana per a representar, descriure i analitzar formes i configuracions geomètriques senzilles. 
    Este criteri tracta de garantir una certa destresa en la utilització dels conceptes i procediments bàsics de la geometria analítica plana ressaltant la relació amb l'àlgebra i la utilitat per a representar i analitzar formes geomètriques senzilles.
    9. Representar gràficament i interpretar les funcions constants, lineals, afins o quadràtiques a través dels seus elements característics (pendent de la recta, punts de tall amb els eixos, vèrtex i eix de simetria de la paràbola) i les funcions exponencials i de proporcionalitat inversa senzilles a través de taules de valors significatives, amb l'ajuda, si és necessari, de la calculadora científica.
    Este criteri va dirigit a comprovar que es coneixen les característiques de les funcions: constants, lineals, afins, quadràtiques exponencials i de proporcionalitat inversa en la seua forma gràfica i algebraica, i la capacitat de representar-les gràficament a partir de distintes expressions.
    10. Determinar i interpretar les característiques bàsiques (punts de tall amb els eixos, intervals de creixement i decreixement, punts extrems, continuïtat, simetries i periodicitat) que permeten avaluar el comportament d'una gràfica senzilla (de traç continu o discontinu), i obtindre informació pràctica en un context de resolució de problemes relacionats amb fenòmens naturals o pràctics de la vida quotidiana. 
    Es pretén avaluar la capacitat d'obtindre informació pràctica i extraure conclusions de l'estudi de les característiques de la gràfica d'una funció senzilla en un context de resolució de problemes relacionats amb fenòmens naturals o pràctics de la vida quotidiana. 
    11. Elaborar i interpretar taules i gràfics estadístics, així com els paràmetres estadístics més usuals, corresponents a distribucions discretes i contínues, amb ajuda de la calculadora. 
    Es pretén verificar la comprensió del procés d'elaboració i la interpretació de taules i gràfics estadístics així com la capacitat d'obtindre informació a través del càlcul dels paràmetres estadístics més usuals.
    12. Determinar i interpretar l'espai mostral i els successos associats a un experiment aleatori, simple o compost senzill, i utilitzar la llei de Laplace, els diagrames d'arbre, les taules de contingència o altres tècniques combinatòries per a calcular probabilitats simples o compostes.
    Es pretén comprovar la capacitat de realitzar estudis probabilístics en situacions subjectes a incertesa utilitzant en cada cas les tècniques més adequades.
    13. Utilitzar estratègies senzilles, com ara la reorganització de la informació de partida, la busca d'exemples i contraexemples i casos particulars o mètodes d'«assaig i error» en contextos de resolució de problemes.
    Este criteri fa referència a la manera d'enfrontar-se a la resolució de problemes, així com a alguna de les estratègies que es pot posar en pràctica. S'hauria de tindre en compte la familiaritat de l'alumnat amb els objectes amb què tracta, la disponibilitat d'informació explícita i no excessivament sobreabundant o la facilitat de codificació o organització de la informació, a l'hora d'aplicar este criteri.

Opcions del quart curs
    Com que hi ha dos opcions de Matemàtiques en l'últim curs de l'Educació Secundària Obligatòria es requerix un tractament diferent, tant en els continguts com en la forma d'abordar el seu estudi i els criteris d'avaluació. Si partim del fet que els objectius generals de l'àrea són els mateixos per a les dos opcions, es podria, no obstant, considerar la seua diferent intencionalitat.
Opció A
    Es posarà l'èmfasi en els continguts de caràcter més bàsic que asseguren els aprenentatges suficients per a atendre les necessitats matemàtiques del coneixement i de l'experiència.
    Es prestarà atenció especial a la resolució de problemes amb aplicació a una àmplia gamma de situacions de la vida quotidiana i acadèmica amb un tractament intuïtiu on prevalga fonamentalment l'aplicabilitat i la generalitat dels contextos.
Opció B
    Es tractarà d'aconseguir en esta opció un major grau de formalització, abstracció i precisió, recorrent a una utilització més profusa de distints llenguatges simbòlics i representacions formals.
    S'insistirà en la reflexió i el contrast sobre els raonaments lògics i els processos.