| |
Al currículum
valencià de Primària (DOGV 2-2-92), àrea
de Matemàtiques, ens trobem, entre altres coses:
I. Introducció
Els
avanços tecnològics afecten la societat i
l’educació
tant i amb tanta rapidesa que les seues conseqüències en un
futur pròxim són impredibles. En particular per a
l’ensenyament-aprenentatge
de les matemàtiques, aquest fenomen obliga a tenir en compte
recursos
com la calculadora, l’ordinador,
els mitjans àudio-visuals i nous materials didàctics, que
exigeixen la revisió tant dels continguts matemàtics com
del seu tractament.
Les
tècniques fonamentalment de càlcul són les
matemàtiques
en la visió social de la disciplina. Açò és
així perquè efectivament en l'escola es dóna
absoluta
prioritat aquestes tècniques en detriment d'aprenentatges
d'altra
índole. Si en altres èpoques això podia ser
important,
avui per descomptat que no ho és.
Caldria
eliminar l'arbitrarietat dels processos d'aprenentatge i ensenyament de
les tècniques algorítmiques, considerant per a
això
diferents aproximacions que resolguen les situacions i que queden en el
camp de les coses comprensibles. Les tècniques
algorítmiques
en la seua forma estandarditzada per l’ús tan perfecte que fan
del
sistema de posició decimal i d'algunes propietats
aritmètiques
cal que es consideren al final del procés: mètodes propis
envers mètodes estàndard. Aquest final del procés
vindrà marcat per la possibilitat d'entendre les propietats que
els fan possible.
L’ús
de la calculadora permetrà la
resolució
de situacions que per la complexitat de les dades faça que no es
disposen de suficients recursos algorítmics. La calculadora,
tanmateix, té un camp d'aplicació en l'educació
primària
molt més ampli que el de medi algorítmic; les destreses
de
càlcul mental que permet, de descobriment de propietats
aritmètiques,
de recerca de regularitats en patrons numèrics, etc., fan de la calculadora
un excel·lent recurs en l'ensenyament de les matemàtiques.
L’ordinador
és un altre element tecnològic de primer ordre que
mereixeria
atenció en l'ensenyament de les matemàtiques. La seua
introducció
en la classe de matemàtiques, no com a fi en si mateix,
sinó
com a eina d'aprenentatge, seria molt important: exploració de
mons
geomètrics com l'entorn LOGO, realització de
gràfics,
estadístics, bases de dades, simulacions, jocs lògics,
jocs
de percepció geomètrica...
II.
Objectius generals
3.
Utilitzar
instruments senzills de càlcul i mesura decidint, en cada cos,
sobre
la possible pertinència i els avantatges que implica el seu
ús
i sotmetent els resultats a una revisió sistemàtica.
III. Continguts
Introducció
En
aquests moments els continguts matemàtics en els primers nivells
educatius, s'identifiquen en gran mesura amb els nombres i les
operacions
i molt especialment amb l’ensenyança dels algoritmes
tradicionals.
Això ha de canviar almenys per dues raons, perquè
determinats
algoritmes estan en retrocés davant l’ús de les calculadores;
perquè ampliar els camps de coneixement a la geometria, a la
interpretació
de dades, etc. enriquirà el treball matemàtic escolar.
Bloc 1: Nombres.
En
treballar determinats continguts sorgeix la necessitat de memoritzar
algunes
informacions. La memorització s'ha d'entendre com un
mitjà
i no com una finalitat. És més important posseir el
concepte
que memoritzar taules, algoritmes, procediments. Per això el
càlcul
mental i amb calculadora són
continguts
prioritaris.
Els
nombres s'han d'utilitzar en diferents contextos - jocs, situacions
reals,
periòdics...- operant amb aquests reiteradament, tot sabent que
la comprensió dels processos desenvolupats i del significat dels
resultats és contingut previ i prioritari, no així la
destresa
de càlcul, l’automatització operatòria.
S'estudien
diferents tipus de nombres, tot i que el major pes recau en els
naturals.
Les operacions han de recollir l’ús que avui fem d'uns nombres
més
que d'altres. Així els decimals -comprensió i
operatòria-
s'han de conèixer més que les fraccions i dedicar-los
més
temps.
Les
operacions no s'han de confondre amb les tècniques per
efectuar-les,
raó per la qual es presenten de forma separada. Les operacions
es
treballen per a la seua comprensió i ús sota models molt
variats. Les tècniques, els algoritmes, tampoc no han
d'ésser
únics. Interessen els algoritmes escrits distints dels
estàndard
tant o més que aquests, i el càlcul mental i l’ús
de la calculadora, tant o més que
els
algoritmes de llapis i paper.
Determinats
conceptes matemàtics ofereixen força dificultat: el
concepte
de nombre, conservació de la quantitat, operació inversa,
valor de posició, etc. En Primària aquests conceptes es
treballen
al llarg de tota l’etapa, és a dir, estan implícits en
els
continguts que es desenvolupen tant en el primer cicle com en els dos
restants.
Dependrà de molts factors la seua consecució abans o
després
per part dels estudiants. Per tant han de tenir la consideració
de continguts de tota l’etapa i s'han de reprendre sempre que s'observe
que no han estat ben entesos. Així per exemple, si a un alumne
que
és capaç d'efectuar l’operació 1,3 x 3, li
proposem
que ho faça utilitzant una calculadora
amb «la tecla de multiplicar inutilitzada» i no ho fa,
és
perquè un concepte implícit no està ben
après
i per tant s'haurà de tornar a treballar.
Els
continguts corresponents d'aquest bloc són:
4.
El càlcul algorítmic.
Calculadora.
•
Regles d'ús
•
Càlcul i estimació amb calculadora.
5.
Llenguatge aritmètic.
•
Us de la calculadora per al càlcul
d’expressions aritmètiques.
IV.
Criteris
d'avaluació
4.
Realitzar càlculs numèrics mitjançant diferents
procediments
(algoritmes, ús de la calculadora,
càlcul mental i tempteig), utilitzant el seu coneixement sobre
el
sistema de numeració decimal.
Aquest
criteri tracta de comprovar que els alumnes i les alumnes coneixen les
relacions existents en el sistema de numeració i que realitzen
càlculs
numèrics escollint algun dels diferents procediments. Igualment,
es pretén detectar que saben usar la calculadora
de quatre operacions.
|