El curs 1998-99 ho vaig preguntar en una enquesta. La idea era preguntar a tots els alumnes de matemàtiques del meu institut, però només vaig aconseguir arreplegar les respostes de 3 grups de 3r d'ESO i 1 grup de 3r de BUP. La redacció de les preguntes era millorable, la mostra tampoc no em sembla representativa, però aquí estan els resultats i algunes conclusions:

La gran majoria dels alumnes que reconeixen tenir calculadora científica tenen una Casio FX-82, una de les calculadores científiques més senzilles (i barates) que comercialitza Casio. N'hi ha prou amb ella? Segons el distribuïdor de Casio en Espanya, és suficient per al segon cicle d'ESO, però no per a BUP. De fet, en 3r de BUP n'hi ha menys, però encara són majoria. Un altre model que es repeteix (tot i que només 6 vegades) és la Casio FX-6300 G, la calculadora gràfica més senzilla (i barata) que comercialitza Casio.

Podem deduir que, stàndard o gràfica, els alumnes (o els seus pares, que són els que paguen) solen triar la calculadora més barata. La presència de calculadores programables no gràfiques és quasi testimonial; són més difícils de distingir i tampoc no els troben (per sort?) gaire utilitat. No crec que ningú haja comprat un model concret pel fet de ser programable. 

La majoria dels alumnes d'ESO ja tenien calculadora (no està clar si científica o no) en el primer cicle. Així i tot, molts d'ells n'adquireixen una nova. Entre les calculadores noves continuen sent majoria les FX-82, fins i tot entre els que canvien de model. Com que no sembla lògic canviar per un model més senzill, podem suposar que el que tenien aquests alumnes l'any anterior era una altra FX-82 o bé una calculadora no científica.

En 3r de BUP, en canvi, són pocs els que canvien de calculadora, però quasi tots aquests en trien una gràfica (això sí, la ja comentada FX-6300 G), que, de pas, utilitza notació algebraica. No és d'estranyar, si en 2n de BUP es treballà amb gràfics de funcions i també són alumnes que acaben de decantar-se per assignatures de ciències (ho eren quasi tots els enquestats).

En general, les calculadores noves són millors: n'hi ha més de gràfiques, de les que utilitzen notació algebraica, de 10 xifres. Podem esperar que en el futur les seues proporcions pugen encara més.
 

A la mateixa enquesta se'ls preguntà també si tenen ordinador a casa i quins programes amb interés matemàtic hi tenen instal·lats. Respecte els programes, cal fer constar que molts alumnes (més en 3r d'ESO) no saben què tenen instal·lat. Hem considerat per un costat els fulls de càlcul i per un altre la resta de programes, segurament més interessants per a l'aprenentatge de les matemàtiques, però molt menys populars.

Quasi la meitat d'aquests alumnes tenen ordinador. Quasi tres quartes parts dels que en tenen, afirmen tenir algun full de càlcul (de segur que n'hi ha més, que no ho saben). Pel que fa als altres programes, els que afirmen tenir-ne no arriben a la quarta part dels que tenen ordinador. En els tres casos n'hi ha més en 3r de BUP que en 3r d'ESO. Tots els que tenen calculadora gràfica tenen també ordinador i full de càlcul.

Els alumnes de 3r d'ESO potser són massa joves per tenir un ordinador, però molts d'ells acabaran tenint-lo, i quasi segur que també un full de càlcul.

Els fulls de càlcul no estan pensats per aprendre matemàtiques, menys encara per a fer-ne. Sí poden ajudar, en canvi, a posar en pràctica les matemàtiques apreses. Si l'introduïm en el procés d'aprenentatge, potser serà més fàcil d'entendre'n la utilitat i utilitzar-lo en aquest sentit. Els programes específics oferiran més opcions amb millors resultats, però els alumnes no podran aprofitar-ho després en casa.

Per cert, aquest petit estudi estadístic s'ha fet amb l'ajuda d'un full de càlcul.