He aconseguit respostes de 228 alumnes, 205 (el 90%) dels quals afirmen tenir calculadora científica. Dels 23 alumnes que no en tenen, tan sols 4 diuen que no la necessiten, 6 diuen que no l'han comprada/demanada i n'hi ha 7 alumnes que n'han tingut, però ja no la tenen perquè se'ls ha perdut, trencat o els l'han robada. Aquests alumnes que no en tenen es concentren en 3r d'ESO (8 alumnes, el 13%) i l'opció A de 4t d'ESO (14 alumnes, el 14%).

Marques i models

La marca pot semblar poc important, però quan tractes amb diferents models de vàries marques acabes apreciant similituds entre els models de la mateixa marca. Per exemple, sempre m'ha paregut més clara la distribució de les tecles en les Casio. Com fa dos anys, la majoria de les calculadores són Casio, però ara hi ha una mica més de varietat.

Marca aparells Casio 193 Sharp 5 Texas 5 Altres 2

Respecte als models, no tots el posen. Més del 10% dels alumnes que diuen tenir calculadora científica no n'especifiquen clarament el model (però sí la marca). Més concretament, són 9 alumnes de 3r d'ESO i 12 de 4t, repartits per igual entre les dues opcions. Potser no li donen importància o no saben reconèixer-lo. Com que he trobat molts errors entre els que sí indicaven el model, no considere les respostes d'aquests 21 alumnes sobre les característiques de la seua calculadora.

Entre els altres 184 alumnes he recollit fins a 38 respostes diferents, molta més varietat que fa dos anys, doncs ara només compte set variants de la Casio FX-82 (aleshores n'eren 11). Fora d'aquestes, la Casio FX-6300 G continua sent la que més vegades hi apareix (11), però ja no és l'única que es repeteix més de dues vegades, cal destacar-hi 7 aparells Casio FX-570 i 4 aparells FX-100. Per comparar millor amb les dades de fa dos anys, consideraré el mateix agrupament de models. Si considerem també el nivell, tenim les següents dades:
 

	Nivell
Gamma	3ESO	4ESO	1BCN	Total
FX-82 SX	30	62	1	94
FX-82 SUPER	4	23		28
FX-82 altre	2	8		11
altre model	8	19	23	51
no diuen model	9	12		21
Total	53	124	24	205

El 72% dels alumnes que indiquen el model de la seua calculadora tenen una FX-82, una de les calculadores científiques més senzilles (i més barates) que comercialitza Casio. Fa dos anys n'eren el 76%, però potser el més destacable és que mentre aleshores aquests models predominaven fins i tot en 3r de BUP, ara en 1r de Batxillerat la seua presència és testimonial. En quant als nivells d'ESO, es manté al voltant del 80%.

També es confirma la descatalogació de la FX-82 SUPER, si fa dos anys suposaven el 29% del total, ara només són el 15% dels models especificats i n'hi ha menys en 3r d'ESO que en 4t.

Pel que fa al que tenien el curs anterior, tenim aquestes dades:
 

Tenien l'any passat Gamma Cap Una altra La mateixa Total FX-82 SX 8 6 80 94 FX-82 SUPER   2 26 28 FX-82 altre     11 11 altre 1 16 34 51 Total 9 24 151 184

Tenien l'any passat Nivell Cap Una altra La mateixa Total 3ESO 11 6 38 55 4ESO 7 11 111 129 1BCN   11 13 24 Total 18 28 166 212  (Els alumnes que no tenen calculadora no havien de contestar aquesta pregunta, però alguns ho han fet)

Un 80% dels alumnes de 3r d'ESO que contesten aquesta pregunta ja tenien calculadora científica en el primer cicle i només l'11% canvia de model, en 4t d'ESO encara hi ha menys calculadores noves. No hi ha diferències significatives entre les dues opcions de 4t. Fa dos anys eren molts més els que canviaven de model i apareixien massa FX-82 entre les calculadores noves, però aleshores la pregunta no deixava prou clar que la calculadora del primer cicle haguera de ser també científica. En 1r de Batxillerat, per contra, ara canvien de calculadora el 46% i fa dos anys en 3r de BUP només eren el 22%.

Pel que fa als models, les FX-82 predominen entre els alumnes que no en tenien el curs anterior i entre els que continuen amb la mateixa. Fa dos anys sempre eren majoria, però n'hi havia menys (77%) entre els que no tenien calculadora el curs anterior. Els que ara canvien de model solen triar models diferents a aquests (fa dos anys, només el 23%). 

Torna a confirmar-se ací la descatalogació de la FX-82 SUPER: només n'apareixen 2 entre les 33 calculadores noves, tots dues en 4t. En quant a les altres possibilitats de FX-82, ja només apareixen entre els alumnes que no canvien de model (solen ser de 8 xifres, completament descatalogades, pel que sembla).

Tot i voler enguany considerar l'altra classificació, pel moment en el qual s'efectuen els càlculs, me n'adone ara, en fer l'estudi, que la pregunta corresponent estava mal plantejada. Entre les calculadores DAL no gràfiques que hi havia en 1r de Batxillerat crec recordar que algunes operaven per expressions senceres i d'altres no; totes les gràfiques, en canvi, operaven per expressions senceres.

Apreciem ací molta diferència entre les dues etapes i poca entre els dos nivells d'ESO. En 1r de Batxillerat hi ha moltes més calculadores DAL (un 79%) i és l'únic nivell on n'apareixen de gràfiques (a més, en són majoria, un 54%). Fa dos anys passava el mateix entre 3r d'ESO i 3r de BUP, però en menor mesura: aleshores només el 30% de les calculadores de 3r de BUP usaven notació algebraica i el 26% eren gràfiques. Si mirem els totals, tot i ser només el 17%, ara hi ha proporcionalment més calculadores DAL que fa dos anys (14%). Cap dels dos anys no ha aparegut cap calculadora RPN, no n'hauré vist més de 3 en tots els anys que porte treballant.

La proporció de calculadores programables no gràfiques no sembla destacable, curiosament n'hi ha més en l'opció A de 4t. Cal tenir en compte també que és mol fàcil distingir si una calculadora és gràfica, però no ho és tant saber si és programable, potser a la pròxima enquesta només pregunte si la calculadora és o no gràfica.

Pel que fa al que tenien el curs anterior, tenim aquestes dades:

Per la forma d'introduir els càlculs Tipus Cap Una altra La mateixa Total NM 9 10 133 152 DAL   14 18 32 Total 9 24 151 184

Per les capacitats que ofereixen Tipus Cap Una altra La mateixa Total Normal 9 13 138 160 Gràfica   10 4 14 Programable    1 9 10 Total 9 24 151 184

Tot i concentrar-se en 1r de Batxillerat, on més alumnes han canviat de model, la majoria de les calculadores DAL no són noves, la majoria de les gràfiques sí ho són. Fa dos anys eren majoria en els dos casos. Açò ens fa pensar que el curs 99-00 hi havia més calculadores DAL i gràfiques que fa tres anys.

Entre les que podem considerar primeres calculadores (les dels alumnes que no en tenien cap el curs anterior) no trobem ara cap calculadora DAL, programable ni gràfica. Fa dos anys, en canvi, n'hi havia 3 DAL, dos d'elles gràfiques i l'altra programable. És l'únic aspecte on sembla haver un retrocés.

Altres característiques sí estudiades en l'enquesta foren el nombre de xifres presentades en pantalla i la forma de presentar els resultats en notació científica. S'hi obtingueren aquestes dades:
 

Nivell Xifres 3ESO 4ESO 1BCN Total 8 4 6   11 10 40 105 23 171 Total 44 111 24 184

Tenien l'any passat Xifres Cap Una altra La mateixa Total 8     11 11 10 9 23 139 171 Total 9 24 151 184

Les calculadores que només presenten 8 xifres en pantalla ja deuen estar descatalogades. Per als càlculs que es fan en secundària es podria pensar que no cal tanta exactitud. De fet, jo només hi he trobat dos problemes en fer càlculs amb graus sexagesimals (també podrien donar-se en càlculs horaris): no apareixen els segons quan l'angle és major que 100°, però s'hi poden fer aparèixer; i de vegades hi ha un error d'un segon.
El cas és que encara hi ha 11 calculadores de 8 xifres. N'hi ha més, proporcionalment, en 3r d'ESO i ja són totes velles. Fa dos anys només n'eren 9, però suposaven el 10% i n'hi havia més que gràfiques. Dins d'altres incloem dues respostes no massa clares. 

Pel que fa a la notació científica, qui la té assumida només necessita la mantissa i l'exponent, que és l'únic que presenten moltes calculadores. Això fa que els alumnes hagen d'aprendre a interpretar i traduir el que presenta la seua calculadora al mateix temps que aprenen el concepte.
Bàsicament hi ha dues possibilitats:
1.- Posar-ho tot a la mateixa línia, separat per un espai o per una E.
2.- Posar-ho a diferent nivell, amb l'exponent a dalt i més petit. Últimament algunes d'aquestes hi mostren també un petit x10 al mig, de manera que queda quasi com s'ha d'escriure.
Moltes vegades, els nombres en notació científica també apareixen amb menys xifres que els altres resultats.

Tot i haver-hi buscat una millor redacció, encara queden alumnes que no saben contestar el que apareix a la pantalla en aquests casos. Com que és una característica que depén del model, s'hi han pogut extrapolar les respostes, llevat de 9 casos en els quals no es repetia el model. 

Lloc on apareix l'exponent en la Notació Científica lloc NM DAL Total dalt 144 19 163 bé   9 9 costat 2  1 3 N C 6 3 9 Total 152 32 184

Quasi totes les calculadores posen l'exponent a dalt, tan sols 9 són de les que afegeixen x10. Aquestes nou són DAL no gràfiques. Unes altres 11 calculadores presenten menys xifres en aquests resultats que en els altres. Respecte a l'enquesta anterior, ha augmentat una mica (2 punts) el percentatge de calculadores que afegeixen eixe x10, però, tot i haver millorat la redacció de la pregunta, obtenim més respostes indeterminades (potser per què hi ha més varietat de models).

Nivell Tenen ordinador 3ESO 4ESO 1BCN Total Sí 35 79 17 132 No 26 60 7 96 Total 61 139 24 228

Preveient que alguns alumnes tingueren un full de càlcul instal·lat sense saber-ho, per no haver-lo usat mai (a més, fa dos anys molts no sabien què hi tenien instal·lat), es preguntà si hi tenien alguna versió de Word inseparable de la corresponent d'Excel. Així, considerem que tenen un full de càlcul i ho saben els que afirmen tenir-lo, considerem que el tenen sense saber-ho els afirmen tenir una d'eixes versions de Word però no full de càlcul.
 

	Tenen full de càlcul		No tenen full de càlcul
Nivell	i ho saben	i no ho saben	amb ordinador	sense ordinador	Total
3ESO	14	15	6	26	61
4ESO	39	31	9	60	139
1BCN	15	2	0	7	24
Total	68	49	15	96	228

Tenen algun full de càlcul quasi el 89% dels que tenen ordinador, però només el 52% ho saben. Respecte el total d'enquestats, tenen algun full de càlcul el 51% i ho saben un 30%. També ací els percentatges són superiors en 1r de Batxillerat que en ESO, especialment en quant a ser conscients de tenir-ne. En ESO, quasi la meitat dels que en tenen no ho saben. Entre les dues opcions de 4t tornem a trobar els extrems: mentre el 80% dels alumnes de l'opció B tenen algun full de càlcul, només el 38% dels de l'opció A en tenen.
Fa dos anys en tenien el 72% dels que tenien ordinador i el 32 % del total, però aleshores només es preguntava directament si en tenien, comparant amb els que ara ho saben, potser n'hi havia més aleshores.

Pel que fa als altres programes, no són tan habituals:
 

	Nivell
Tipus de programa	3ESO	4ESO	1BCN	Total
Representació de funcions	7	17	8	32
Paquets Matemàtics	4	5	1	10
Paquets estadístics	0	3	0	3

Només 36 alumnes (el 27% dels que tenen ordinador i el 16% del total) afirmen tenir algun programa d'interés matemàtic que no siga un full de càlcul. Fa dos anys eren el 23% dels que tenien ordinador i només el 10% del total. Tots aquests 36 alumnes tenen també full de càlcul, però 8 no ho saben.

Ací no trobem diferències tan grans entre les dues opcions de 4t (tan sols en l'opció B hi ha un 20% dels alumnes que diuen tenir un programa de representació de funcions, mentre a l'opció A només ho afirmen el 9%). Clar que totes aquestes diferències entre les dues opcions de 4t poden ser degudes al fet que hi haja més ordinadors en una opció que a l'altra. Destaquem també que el 33% dels alumnes de 1r tenen un programa de representació de funcions, potser perquè alguns d'aquests alumnes (els que van fer 4t amb mi) n'havien usat un el curs anterior en classe.