Per saber quines calculadores tenen els alumnes de matemàtiques del meu institut, el curs 1998-99 vaig preparar una enquesta. Amb les respostes arreplegades vaig fer un petit estudi estadístic i retocar la redacció de les preguntes. El curs 2000-01 passàrem la nova enquesta, en torne a fer l'estudi i aquí estan les conclusions que trec de les dues enquestes:

Els pocs alumnes que no tenen calculadora científica es concentren en 3r d'ESO (potser encara no els ha fet falta i ja se la compraran més endavant) i l'opció A de 4t d'ESO (potser no tenen massa interés pels nombres).

La gran majoria dels alumnes que reconeixen tenir calculadora científica i saben dir-ne el model tenen una Casio FX-82, una de les calculadores científiques més senzilles (i barates) que comercialitza Casio. N'hi ha prou amb ella? Segons el distribuïdor de Casio en Espanya, és suficient per al segon cicle d'ESO, però no per a Batxillerat. De fet, en 1r de Batxillerat ja quasi no en queden, però encara n'eren majoria en 3r de BUP fa dos anys. Cal tenir en compte que en 1r demanem que la calculadora puga treballar amb estadística de 2 variables, cosa que no féiem en 3r de BUP, això fa que en tots els aspectes hi haja molta diferència entre els resultats d'ESO i els de Batxillerat. A més, tots els alumnes enquestats de 1r eren alumnes meus.

Altres models que es repeteixen són la Casio FX-6300 G, la calculadora gràfica més senzilla (i barata) que comercialitza Casio (tampoc no la recomanen per a Batxillerat i n'hi ha 10, el 43%), Casio FX-570 i Casio FX-100 (aquestes dues, sí).

Podem deduir que, stàndard o gràfica, els alumnes (o els seus pares, que són els que paguen) solen triar la calculadora més barata. La presència de calculadores programables no gràfiques és quasi testimonial; són més difícils de distingir i tampoc no els troben (per sort?) gaire utilitat. No crec que ningú haja comprat un model concret pel fet de ser programable. 

La majoria dels alumnes d'ESO ja tenien calculadora en el primer cicle i continuen amb la mateixa al llarg del segon cicle. Els que no en tenien, adquireixen una FX-82 (ara més que fa dos anys); els pocs que canvien de model en trien d'altres. En qualsevol cas, són calculadores amb característiques similars a aquesta.

En 1r de Batxillerat, per contra, és més habitual canviar de model (perquè ja no els serveix la FX-82, açò no passava fa dos anys). Hi apareixen majoritàriament models gràfics (això sí, la ja comentada FX-6300 G) o, en tot cas, que utilitzen notació algebraica. Potser no queden massa models que utilitzen notació mixta i facen càlculs estadístics amb dues variables.

En general, les calculadores noves són millors: n'hi ha més de gràfiques i de les que utilitzen notació algebraica, de 8 xifres ja no en queden. Respecte a fa dos anys, també es nota una certa millora, molt més en Batxillerat que no en ESO. Esperem que en el futur arribe a notar-se més millora en ESO.
 

A la mateixa enquesta se'ls preguntà també si tenen ordinador a casa i quins programes amb interés matemàtic hi tenen instal·lats. Respecte els programes, hem considerat per un costat els fulls de càlcul i per un altre la resta de programes, segurament més interessants per a l'aprenentatge de les matemàtiques, però molt menys populars.

Més de la meitat d'aquests alumnes tenen ordinador. La gran majoria dels que en tenen, disposen també d'un full de càlcul (però poc més de la meitat ho saben). Pel que fa als altres programes, els que afirmen tenir-ne no arriben a la tercera part dels que tenen ordinador. En els tres casos n'hi ha més en 1r de Batxillerat que en ESO. També ací es nota una certa millora respecte a fa dos anys, tant en ESO com en Batxillerat. 

Tornem a trobar poques diferències entre els dos nivells d'ESO, però sí moltes entre les dues opcions de 4t. Tot i apreciar-se una lleugera evolució en el temps, sembla que els alumnes que continuaran estudiant tenen característiques diferents en aquests aspectes.
 

Els fulls de càlcul no estan pensats per aprendre matemàtiques, menys encara per a fer-ne. Sí poden ajudar, en canvi, a posar en pràctica les matemàtiques apreses. Si l'introduïm en el procés d'aprenentatge, potser serà més fàcil d'entendre'n la utilitat i utilitzar-lo en aquest sentit. Els programes específics oferiran més opcions amb millors resultats, però els alumnes podran aprofitar-ho menys després en casa.

Per cert, aquests petits estudis estadístics s'han fet amb l'ajuda d'un full de càlcul.