|
Notació científica
En textos científics, els nombres molt grans o molt petits en valor absolut solen indicar-se en la forma a·10n, on a és una expressió decimal amb una sola xifra entera no nul·la (li direm mantissa) i n és un nombre enter (li direm exponent). En altres tipus de textos, per facilitar-ne la comprensió, se sol canviar la unitat de mesura. Les calculadores
científiques, quan el resultat té més xifres de
les que li caben a la pantalla l'expressen directament en aquesta
notació; algunes també
ho fan quan hi ha massa zeros a l'esquerra. Ens pot aparèixer,
per
tant, en una operació tan senzilla com 1/125, amb resultat 0,008
=
8·10 -3, i no és massa habitual que el que
mostra
la pantalla es parega al que hem d'escriure i entendre. La majoria de
les
calculadores ens diuen la mantissa i l'exponent, i els poden presentar
de
les següents formes:
Si volem que qualsevol
resultat aparega en notació científica, hem de triar el mode de presentació de
resultats SCI, associat habitualment a la tecla del 8,
junt amb el número de xifres que volem per a la mantissa.
Així, si la volem amb una xifra entera i dues decimals,
usarem Si ens interessa expressar
el nombre en la forma b·10m, on b
és una expressió decimal i m és un nombre
enter múltiple de 3, que també es pot fer per qualsevol
múltiple de 3, algunes calculadores incorporen una
notació que direm d'enginyeria en les
tecles Vegem un exemple: Tenim 23
456 ml (o cm3), premem Però les
calculadores no
es limiten a expressar resultats en notació científica,
també
podem introduir valors en aquesta notació i operar amb ells. Per
això
tenen la tecla Introduïm
1,45·10 -26 segons siga la calculadora:
Fins i tot poden ser
útils aquestes tecles per introduir quantitats amb molts zeros
(múltiples de potències de 10), com 30 000 (3·104),
17 milions (17·106), 0,00008 (8·10-5)
... Un cop sabem interpretar i
introduir quantitats en notació científica, operar amb
elles no té cap més misteri: ho fem de la manera habitual
i després interpretem el resultat, si cal. Fem-ho amb:
Les calculadores reserven dues xifres per a l'exponent de la notació científica. Ens podem trobar potències amb resultats que en necessiten tres o més. Si l'exponent fóra positiu, donarà error; si fóra negatiu hi apareixerà un zero. En aquests casos (poc habituals, és cert) podem combinar la calculadora amb l'aplicació d'alguna propietat de les potències (o l'ús de logaritmes). Si provem de calcular 304 65 o 304-65, el primer donarà error i l'altre zero, però cap potència de base no nul·la és zero. Expressem base o exponent d'una altra manera (en aquests exemples ho farem de tres maneres diferents, segons siguen base i exponent hi haurà més o menys possibilitats).
|