Segona operació inversa de la potenciació, la logaritmació (mai no l'he vista així anomenada, però) ens permet trobar l'exponent d'una potència coneixent-ne el resultat i la base. Igual que potenciació i radicació, tampoc no és commutativa i els nombres que hi intervenen reben noms diferents: la base correspon a la mateixa base de la potència i l'argument al resultat de la potència. Així, el logaritme en base a de b és, per definició, l'exponent al qual cal elevar a per tal que done b.

Històricament més importants per les seues propietats (que ajudaven a transformar farragosos productes i quocients en sumes i diferències) que per la pròpia definició, fins no fa massa els logaritmes es calculaven amb ajuda de taules que prèviament havien estat elaborades amb molta paciència.

Les calculadores científiques només solen incloure tecles per als logaritmes en base 10 i e, i , respectivament. Per a la resta de bases haurem d'utilitzar la propietat del canvi de base, segons la qual qualsevol logaritme és igual al quocient del logaritme de l'argument entre el logaritme de la base, tots dos logaritmes en qualsevol altra base, però la mateixa, pot ser 10 o e, si volem aprofitar les tecles adés esmentades:
               

Depenent del tipus de calculadora, calcularíem log 10 (és 1):

	en calculadores DAL.
	en calculadores NM o RPN.

El càlcul de log₂ 8 (és 3), en canvi, se'ns complica en haver-li d'aplicar el canvi de base calculant, per exemple, . Depenent del  tipus de calculadora, faríem:

	en calculadores DAL.
..	en calculadores NM.
	en calculadores RPN.

Si volguérem usar logaritmes neperians (en base e) en lloc de decimals (en base 10), tan sols caldria canviar per .

Ací no hi ha problemes amb els negatius, en tant que no estan definits els logaritmes de base ni argument negatiu.

Fem alguns càlculs amb logaritmes menys immediats:

9ln 5

log 4,6·10-28 log0,8 7/4

Com ja hem comentat a la pàgina sobre notació científica, hi ha potències amb resultats que la calculadora no pot presentar en necessitar més de dues xifres per a l'exponent d'aquesta notació. Si provem de calcular 304 ⁶⁵ o 304^-65, per exemple, el primer donarà error i l'altre zero, però cap potència de base no nul·la és zero. Podem calcular els seus logaritmes aplicant-ne una de les seues propietats i després reconstruir la potència aplicant la definició de logaritme i propietats de les potències. Açò ens pot donar una idea de com s'aplicaven els logaritmes per simplificar càlculs farragosos quan no ens podíem ajudar de màquines.

log 304⁶⁵=65·log 304
log 304^-65=-65·log 304

9ln 5	DAL		34.330
	NM	.
	RPN
log 4,6·10-28	DAL		-27.337
	NM
	RPN
	DAL		1.123
	NM	...
	RPN
log0,8 7/4	DAL		-2.508
	NM	...
	RPN

log 304⁶⁵=65·log 304=161,39, d'on 304⁶⁵=10^161,39=10^161+0,39=10¹⁶¹·10^0,39=2,437·10¹⁶¹
log 304^-65=-65·log 304=-161,39, d'on 304^-65=10^-161,39=10^-161-0,39=10^-161·10^-0,39=0,4104·10^-161=4,104·10^-162

30465	DAL		161.39 0.3868 2.437
	NM	.
	RPN
304-65	DAL		-161.39   -0.3868   0.4104
	NM	.
	RPN

La tecla apareix a les calculadores DAL amb un funcionament similar a , permet operar amb el resultat anterior. És especialment útil quan aquest ha de ser l'argument d'una funció que el requereix al seu darrere, com és el cas de . Sense aquesta tecla, caldria usar una memòria.