Les calculadores científiques tenen moltes tecles. A més, cada tecla sol tenir vàries funcions, que apareixen indicades al seu voltant: sobre la tecla, dalt d'ella i, fins i tot, baix.
 

Se sol seguir un sistema de posicions i colors:

Per aconseguir el que hi ha imprés sobre la tecla, habitualment només cal prémer-la.

  Per al que hi té dalt, hi ha una altra tecla, que haurem de prémer immediatament abans. Aquesta tecla sol estar rotulada com SHIFT, 2nd, 2ndF, INV ... i ser del mateix color que els símbols a què fa referència.
  Alguns models també tenen caràcters literals i una altra tecla, rotulada ALPHA, coincidents en color. Per aconseguir un d'aquests caràcters premem la tecla ALPHA immediatament abans de la que el té associat. Si volem introduir-ne varis seguits, podem usar A-LOCK, si existeix.
En prémer alguna d'aquestes tecles especials, és possible que la calculadora ens ho indique d'alguna forma a la pantalla.
Alguns models de Casio encara emboliquen més la troca: Hi tenen símbols escrits o enquadrats en altres colors, que només són accessibles quan hem activat un mode de càlcul d'eixe color. Si el símbol està escrit en el color, només caldrà prémer la tecla; si hi està enquadrat, necessitarem alguna de les dues anteriors (SHIFT o ALPHA ), depenent del color en el qual estiga escrit el símbol.

Per activar els diferents modes, la majoria tenen una tecla rotulada MODE, després de la qual hem de prémer la tecla corresponent al mode triat. La llista dels modes i les tecles que els activen sol estar impresa baix de la pantalla, però en alguns models hi apareixen per grups a la pantalla a mesura que prenem la tecla MODE. No es pot desactivar un mode individualment, hem d'activar-ne un altre del mateix grup. Per veure quins modes estan actius, alguns models ho indiquen en algun lloc de la pantalla i d'altres tenen una tecla rotulada MDisp.

Els modes més habituals, per grups:

• Modes de funcionament, només en calculadores programables: RUN, per fer càlculs normals i executar programes; WRT, per escriure i modificar programes; i PCL, per esborrar programes.
• Modes de càlcul, quan n'hi ha més d'un d'aquest grup: COMP, pels càlculs diguem-ne normals; BASE-n, per les operacions en algunes bases no decimals; SD (de standard desviation ), per l'estadística d'una variable; i LR (de linear regression ), per l'estadística de dues variables. Algunes calculadores gràfiques tenen SD1, LR1, SD2, i LR2 , amb els dos primers només podem fer càlculs estadístics; amb els altres dos també podem fer gràfics estadístics. Una altra manera d'indicar el mode de càlculs estadístics és STAT.
• Mesura d'angles: Deg, pels graus sexagesimals (també útil per mesures de temps en hores, minuts i segons); Rad, pels radiants; i Gra, pels graus centesimals.
• Presentació de resultats : Fix, per fixar el número de xifres decimals a mostrar; Sci, per mostrar els resultats en notació científica, amb un número fix de xifres significatives; i Norm, per mostrar els resultats amb totes les xifres que calguen.

Una altra explicació sobre els modes més habituals es pot trobar a l' IES Sierra Minera de La Unión (Múrcia).