Diversitat de càlculs
En lloc de fer-ne una classificació, posaré uns exemples. Observem els següents:

345+234 345-234 345·2 345/3 34 log2 16

834+678 834-678 678·7 678/7 64 log3 16

78+56+69 2,3-0,457 34·52 45/37 (-1,3)-6 log0,8 7/4

Clarament els de la segona i tercera columna són més costosos de fer tant mentalment com per escrit, alguns ni tan sols es poden fer així. Cap persona que conega les operacions indicades no hauria de tenir dificultats per fer mentalment els de la primera columna, moltes en tindran per fer-hi alguns de la segona i més encara amb els de la tercera. Amb una calculadora, en canvi,  l'esforç és quasi el mateix.

Més que de les operacions o dels operands, jo faria dependre l'elecció del mètode de càlcul del resultat o, fins i tot, de l'individu que l'ha de fer. Si comparem les columnes de la taula anterior, podem observar que moltes vegades la complicació està més aviat en el tipus de resultat que en el tipus d'operand. També es pot afirmar que alguns individus tenen més problemes que altres per fer càlculs mentalment, per diverses raons.

Jo, senzillament, quan una operació no es pot fer mentalment, per la raó que siga, i volem un resultat més o menys exacte, la faria (i la solc fer) amb una màquina. Amb aquesta filosofia es pot acabar agafant la calculadora també per fer càlculs on no és necessària, n'és un inconvenient; també agafem moltes vegades el cotxe per fer desplaçaments que podríem fer a peu i encara no he sentit que cap metge recomane vendre el cotxe quan mana fer més exercici.
 

Tria de càlculs
En quant a aquells càlculs farragosos de fer a mà,
hi ha gent que els evita (i no em sembla mal al principi, per poder entendre les operacions i practicar el càlcul mental; això sí, parle d'un principi molt curt), arreglant els números que apareix als problemes suposadament d'aplicació a la realitat. Els seus alumnes potser es trobaran tan incòmodes quan la realitat els proporcione càlculs diferents, que no els faran.
i gent que els busca per aconseguir maravillosos calculadors, ja siguen manuals (deixant pel camí als que en tinguen dificultats), sense massa temps per altres coses; o a màquina (espere que se'n queden menys pel camí), més ràpids, amb més temps i possibilitats de raonar i analitzar la realitat.
 

El pes de la normativa
Fins i tot els continguts/ensenyaments mínims i les corresponents concrecions curriculars que han anat publicant les diferents administracions educatives espanyoles proposen, com a criteri d'avaluació, triar, en resoldre un determinat problema, el tipus de càlcul adient:
mental, manual/escrit o amb calculadora (fins i tot amb ordinador als currícula catalans d'ESO), tot i que darrerament la calculadora només apareix en les opcions B de 3r i 4t d'ESO (no se'ls anomena ara en 2n). Els vells currícula en diuen mètodes de càlcul, i no separaven els criteris d'avaluació per cursos.
exacte o aproximat, només al vell curriculum basc d'ESO; per a l'exacte caldrà triar, a més, un dels tres mètodes anteriors; oblidant que moltes vegades les calculadores només treballen amb aproximacions, això sí, amb errors menyspreables.