1600

      John Napier (1550-1617, escocès) inventa els ossos de Neper per multiplicar (regletes de madera que s’han d’alinear i sumar adecuadament els números que hi apareixen).

1620

      Edmund Gunter (1581-1626, anglès) desenvolupa una regla logarítmica per multiplicar i dividir, precursora de l’anomenada regla de càlcul.

1622

      William Oughtred (1574-1660, anglès) inventa la regla de càlcul circular, i en 1633 descriu la versió recta. S’utilitzaren al llarg de 300 anys.

1623

      Willhelm Schickard (1592-1635, alemany) descriu en una carta a Kepler el Rellotge calculant, primera calculadora mecànica. Combina una variant dels ossos de Neper per multiplicar amb una sumadora mecànica muntada en el mecanisme d’un rellotge. En féu construir una, que desaparegué en un incendi; posteriorment s’han reproduit a partir dels seus esquemes i descripcions.

1642

      Blaise Pascal (1623-1662, francès) comença a dissenyar la roda numèrica calculadora, més coneguda com Pascalina; en patenta la versió definitiva el 1649. Sumava mitjançant una sèrie d’engranatges i rodes, i ajudava a restar. Se’n construiren unes quantes, però no tingué èxit comercial, era massa cara i poc fiable.

1673

      Gottfried Leibniz (1646-1716, alemany) desenvolupa la Stepped Reckoner o Cilindre de Leibniz, basant-se en la Pascalina, aquesta també resta, multiplica (amb ajuda de l’usuari) i divideix. Degut a alguns errors en el mecanisme, no funcionava correctament i no s’arribà a vendre.

1820

     Charles Xavier Thomas (1785-1870, de Colmar, França) inventa l’Aritmòmetre, millorant el cilindre de Leibniz. Primera calculadora produïda en sèrie, se’n vengueren 1500 exemplars fins 1930. Fins i tot, durant molt de temps les màquines calculadores s’anomenaren aritmòmetres.

1851

        Victor Schilt mostra a l’exposició del Palau de Cristal de Londres una sumadora amb tecles.

1853

      George i Edward Scheutz (suecs) aconsegueixen construir una màquina de diferències que funciona. En tant que imprimia taules de valors numèrics de polinomis, es pot considerar la primera calculadora amb impressora.

1873

      Remington & Sons comença a produir màquines d’escriure als Estats Units, precursores de la introducció de tecles a les màquines calculadores.

1874

      Willgodt Theophil Odhner (1845-1905, suec) patenta la roda d’Odhner, una altra millora del cilindre de Leibniz. Comença la seua producció en St Petersburg (Rússia).

1875

    Frank Baldwin (1838-1925) dissenya i construeix en Philadelphia 10 calculadores basant-se en l’aritmòmetre de Thomas, que ell mateix s’encarrega de distribuir.

1878

      Arthur Burkhard, basant-se en l’aritmòmetre de Thomas, enceta la industria alemanya de les calculadores.
     Ramón Verea García (1833-1899, espanyol afincat als EE UU) patenta un nou mecanisme que no té res a veure amb el cilindre de Leibniz, el primer que multiplica automàticament (sense intervenció de l’usuari), no el comercialitza.

1884

     Dorr E. Felt (1862-1930, estadounidenc) inventa el Comptòmetre, primera sumadora amb tecles (9 de cada dígit, però) que tingué èxit. Amb un preu inicial d’uns $350, se’n vengueren fins 1930.

1886

      Es funda l’American Arithmometer Co. per a la fabricació i venda de la sumadora-impressora inventada per William Seward Burroughs (1857-1898, estadounidenc). Amb el temps, la companyia passarà a anomenar-se Burroughs Adding Machine Co i, més tard, "Burroughs Corp."

1889

      Felt patenta el Comptograph, comptòmetre amb dispositiu d’impressió.

1892

      Léon Bollée (1870-1913, francés) presenta en l’exposició de Tours una màquina amb un mecanisme similar al de Verea que, a més, és capaç d’extraure arrels quadrades.
      Comença a Alemanya la producció de màquines Brunsviga, basades en la roda d’Odhner. Se’n vengueren 20 000 unitats fins 1912.

1893

      Hans W. Egli comença la producció en Zürich de la Milionària, patentada per Otto Steiger (1858-1923, suís o alemany), variant del mecanisme de Verea. Se’n vengueren més de 4500 fins 1935

1902

      Dalton Adding Machine, fundada per James Dalton, presenta un sumadora amb impressora amb només 10 tecles, distribuides en dues línies, dissenyada per Hubert Hopkins.
      Roichi Yazu (1874-1905, japonés) inventa una calculadora mecànica barrejant la roda d’Odhner i el soroban (àbac japonés), la primera calculadora japonesa.
      Alexander Rechnitzer (txec) disenya la Autarith, primera calculadora amb motor, basada en l’aritmòmetre de Thomas, incloia un mecanisme de multiplicació i divisió automàtica, patentat pel propi Rechnitzer.

1905

      Christel Hamann (alemany) dissenya la Mercedes Euklid, calculadora amb multiplicació automàtica, un nou mecanisme diferent als seus coetanis.

1908

      Hans W. Egli comença la produció de les màquines MADAS, basades en l’aritmòmetre de Thomas, amb la divisió automàtica de Rechnitzer; la multiplicació semiautomàtica fou in­troduida en 1925 i la completament automàtica en 1927.

1910

      Brunsviga presenta el Trinks Arithmotype, probablement la primera i única calculadora amb impressora basada en la roda d’Odhner.

1911

      Burroughs presenta la seua primera màquina que, a més de sumar, resta (en un principi les restes es calculaven sumant el complementari, per a la qual cosa les tecles incorporaven dues xifres en diferents mides).
      Els germans Rodney i Alfred Marchant comencen a fabricar calculadores basades en la roda d’Odhner, en Oakland, California, amb l’empressa Marchant Calculating Machine.

1912

      Jay R. Monroe (1883-1937) i Frank Baldwin funden la Monroe Calculator Co.

1913

      La Mercedes-Euklid 7 incorpora un motor.

1914

      Oscar J. Sundstrand, de Rockford, Illinois, que després fundaria, amb el seu germà David, la Sundstrand Adding Machine Co., utilitza el primer teclat de tres files: [7 8 9], [4 5 6], [1 2 3] i una quarta, amb el 0.

1915

      Marchant presenta la Pony, també amb motor elèctric. 

1918

      Axel Wibel funda Facit en Suècia i comença a produir calculadores basades en la roda d’Odhner.
      Carl Buehler (-1932) funda Victor Adding Machine Co. en Chicago.

1919

      Es presenta la primera calculadora de Victor Adding Machine, la Model 110, semblant al comptòmetre, dissenyada per Oliver David Johantgen (1875-1932).

1920

      Leonardo Torres Quevedo (1852-1936, espanyol) presenta en París una calculadora electromecànica que no s’arribà a comercialitzar.

1922

      Monroe presenta la versió elèctrica del seu Model K

1923

      Burroughs presenta la seua primera calculadora amb capacitat per multiplicar.
    Ohmoto Torajirou (japonés) comença la producció de les calculadores Tiger, molt semblants a les Brunsviga. Se’n produiren unes 480 000 fins 1974.

1924

      Carl Walther Company comença a produir i vendre calculadores en Alemanya

1925

      Burroughs presenta la primera calculadora portàtil. Pesava al voltant de 10 kg. Se’n vengueren 22 000 en vuit mesos.

1928

      Burroughs arriba al milió de calculadores venudes; algunes d’elles ja incorporaven motor elèctric.

1929

      Carl Walther Company produeix una calculadora electromecànica amb divisió automàtica, la EMKD

1931

      Victor produeix la Victor 511S-12, la seua primera elèctrica.

1932

      Facit fabrica una calculadora amb 10 tecles, en dues línies, basada en la patent de Rudin, la Facit T, 2 anys més tard incorporarà un motor elèctric en la Facit E

1933

      Carl Friden (1891-1945, suec afincat als Estats Units) crea Friden Calculating Machine, Co., i comença a operar en Oakland, California

1934

      Friden produeix la Friden S, basada en l’aritmòmetre de Thomas, amb teclat complet i motor elèctric.

1935

      IBM presenta la 601 Multiplying Punch, calculadora electromecànica (basada en relés) que funcionava amb targetes perforades. Llegia dos números d’una tarjeta perforada i en perforava el seu producte (tot i que també sumava i restava). Se’n produiren vora 1500.

1938

      Konrad Zuse (1910-1995, alemany) acaba el disseny de la V1 (després coneguda com Z1), un prototip de calculadora electromecànica (amb relés) programable, que operava en binari. 

1939

      William Hewlett (1913-2001) i David Packard (1912-1996, estadounidencs) funden Hewlett-Packard.
      George Stibbitz (1904-1995, estadounidenc) contrueix als Laboratoris Bell la Complex Number Calculator (també anomenada Bell Labs Relay Computer Model I), primera calculadora de propòsit general basada en relés. Operava en pseudobinari i amb nombres complexos.
      John V. Atanasoff (1903-1995) i Clifford Berry (1918-1963), de la Universtat d’Iowa, acaben un prototip amb tubs de buit; operava en binari.

1940

     Demostració pública de la Complex Number Calculator, a través d’un teletip, primera demostració de treball a distància  

1941

       Konrad Zuse acaba la V3 (després coneguda com Z3), calculadora programable basada en relés
    Atanasoff i Berry acaben la seua màquina de tubs de buit per resoldre sistemes d’equacions lineals, coneguda com l’ABC (Atanasoff-Berry Computer), per alguns el primer ordinador. 

1943

      Howard Aiken (1900-1973, estadounidenc), professor de Física a Harvard, junt amb tres enginyers d’IBM, acaben el Harvard Mark I (primerament anomenat ASCC, de Automatic Sequence Controlled Calculator), màquina electromecànica basada en relés, amb entrada per targetes perforades i exida similar o per impressora elèctrica, pesava 5 tones. És considerat un dels primers ordinadors.
      Els laboratoris Bell acaben la programable Model II Relay Calculator 

1945

      Es crea Nippon Calculating Machine (NCM), que posteriorment s’anomenarà Busicom. Les seues primeres màquines, com totes les calculadores mecàniques japoneses, es basen en la roda d’Odner. 

1946

     Una competició entre una calculadora electromecànica d’escriptori i l’àbac japonés és guanyada per aquest últim.
      J. Presper Eckert (1919-1955, estadounidenc) i John Mauchly (1907-1980, estadounidenc), a la Universitat de Pennsylvania, aprofitant algunes idees d’Atanasoff i Berry, enllesteixen l’ENIAC (Electronic Numerical Integrator and Computer), primer computador electrònic. Era mil vegades més ràpid que el Mark I, però no molt més petit (ocupava 75 m² i pesava 30 tones). S’utilitzà per càlcul balístic. Operava en decimal.
      IBM presenta la 603 Electronic Multiplier, primer producte de IBM que usava tubs de buit per calcular. Fou superada dos anys més tard per la IBM 604 Electronic Calculating Punch, que també podia dividir. Totes dues operaven amb targetes perforades. 

1948

      Apareix a Lietchenstein la Curta, petita calculadora mecànica basada en l’aritmòmetre de Thomas, quasi de butxaca, dissenyada per Curt Herzstark (1902-1988, austríac) mentre estava internat en un camp de concentració alemany.
      John Bardeen (1908-1987, estoadounidenc) i Walter Brattain (1902-1987, estadounidenc nascut a Xina), dels Laboratoris Bell, inventen el transistor de punta de contacte. Amb un funcionament similar als tubs de buit, els transistors no es calenten, són més ràpids i petits, però més cars. 

1949

      Tadao Kashio (1917-1993, japonés), propietari d’una petita empresa des del 43, veu una calculadora elèctrica en una fira i decideix produir calculadores amb electroimants junt amb el seu germà Toshio, dins del que acabarà sent Casio Computer Co., Ltd. 

1950

1951