|
|
Se
m'acuden tres
formes de classificar les calculadores científiques:
1.-
Per la forma d'introduir els càlculs
2.-
Pel moment en el qual s'efectuen
3.-
Per les capacitats que ofereixen
Per
la forma d'introduir els càlculs
Important
a l'hora de triar un model, doncs en fer cada càlcul s'ha de
pensar
(més o menys, segons el tipus) en com introduir-lo.
En tot càlcul hi ha funcions
i
arguments (per simplificar, evitem ara distingir també entre
operacions
i funcions). La majoria de les funcions que apareixen en una
calculadora
científica necessiten un o dos arguments. Segons l'ordre en el
qual
cal introduir funcions i arguments, distingim els següents tipus:
Notació
algebraica (DAL, de Direct Algebraic Logic),
diuen a Sharp
que són els únics, segurament serien els pioners,
però
ara ja quasi totes les empreses tenen models d'aquest tipus. Casio
usa les sigles VPAM (de Visually Perfect Algebraic Method). Com
quan construïm a mà les expressions
matemàtiques,
hem de posar-hi les funcions de dos arguments entre tots dos, algunes
funcions
d'un argument al seu davant i les altres, al darrere de l'argument.
Notació
mixta (NM, per dir-li d'alguna forma), tradicional en Casio, TI
i Citizen.
En aquestes calculadores, hem de continuar posant les funcions de dos
arguments
al mig d'ells, però totes les funcions d'un argument van al seu
darrere. Pot semblar més senzill, però com que escrivim
amb
la notació anterior i operem amb la següent, aquesta cal
aprendre-la
a part.
Notació
polonesa inversa (RPN, de Reverse Polish Notation),
típica de les calculadores HP.
S'anomena així en honor al matemàtic polonés Jan
Lukasiewicz,
el seu inventor. En aquestes calculadores totes les funcions es posen
al
darrere dels seus arguments. Necessiten una tecla, habitualment ,
per separar o introduir els arguments; però no necessiten
parèntesis.
S'hi introdueixen i s'efectuen els càlculs
en l'ordre que els realitzaríem a mà. Diuen que d'aquesta
manera calen menys pulsacions, jo afegiria que també calen
més
coneixements matemàtics. Es pot trobar una descripció
més
detallada, tot i que en anglès, al museu
de les calculadores HP. En un altre lloc es pot practicar
amb una calculadora d'aquest tipus en JavaScript.
En tots els exemples inclosos al Multi-manual
es considera aquesta classificació, ja siga explicant-ne les
diferències
o donant tres solucions.

Pel
moment en el qual s'efectuen els càlculs
Quasi es
podria
considerar una subclassificació de les calculadores que usen notació
algebraica. No conec diferències en aquest sentit dins de
les
calculadores dels altres tipus ja comentats. Però em sembla un
criteri
de classificació prou diferent de l'anterior.
Per expressions senceres, tradicional de les
calculadores DAL:
Primer s'escriu a la pantalla tot el càlcul tal com l'escriuria
un matemàtic en una línia i es prem una tecla,
habitualment ,
per tal que s'efectue tot d'una. En cas d'equivocació,
no
cal tornar a introduir tot el càlcul, s'hi pot corregir
fàcilment. Si la pantalla té
més
d'una línia, s'hi veuen alhora l'expressió calculada i el
resultat.
Per nivell de prioritat,
tradicional de les calculadores NM,
però ara també hi ha calculadores DAL
d'aquestes: S'hi va introduint el
càlcul,
que anirà efectuant-se a mesura que premem tecles: les funcions
d'un argument introduïdes al seu darrere, s'evaluen immediatament;
quan s'introdueix una operació aritmètica s'evaluen les
funcions
que tenen menor o igual prioritat que ella; quan es tanca un
parèntesi,
el que hi ha dins; quan es prem la tecla igual ,
tot el que hi havia pendent. Podem apreciar quan s'evalua una
funció
fixant-nos en com canvia la pantalla. Als exemples
apareixen punts en eixos moments. Les calculadores DAL
d'aquest tipus també solen mostrar les funcions a la pantalla.
Immediata,
exclusiva de les calculadores RPN: Aquestes
calculadores treballen amb una pila de nombres, primer s'hi posen i
després
s'indica la funció, que s'efectua de seguida amb els
últims
nombres de la pila i aquests són substituïts pel resultat.
En aquestes calculadores no hi ha mai cap funció pendent
d'evaluar,
però sí resultats parcials (les posicions superiors de la
pila) que no veiem a la pantalla, tot i que tenen la tecla
per fer-los aparéixer.
Per
les capacitats que ofereixen
Estàndards, que només
serveixen per fer càlculs,
en principi, no repetitius. Ara bé, si treballen per
expressions senceres també es pot editar l'expressió
acabada de calcular i calcular-ne una altra de pareguda.
Programables, preparades per executar
repetidament llistes d'instruccions.
Alguns alumnes podran aprofitar aquesta característica,
però
aprendre a programar no és objectiu de les classes de
matemàtiques
(ni de moltes classes d'informàtica). D'altres alumnes guarden
llistes
d'instruccions no exactament per executar-les. Solen ser més
cares
que les estàndards.
Gràfiques, amb una pantalla
més gran, s'hi poden representar
almenys gràfics de funcions i estadístics. Solen
ser
també programables i, per tant, encara més cares,
però
si s'ho poden permetre i pensen continuar estudiant
matemàtiques,
val la pena.
|