Per la forma d'introduir els càlculs
Important a l'hora de triar un model, doncs en fer cada càlcul s'ha de pensar (més o menys, segons el tipus) en com introduir-lo.
En tot càlcul hi ha funcions i arguments (per simplificar, evitem ara distingir també entre operacions i funcions). La majoria de les funcions que apareixen en una calculadora científica necessiten un o dos arguments. Segons l'ordre en el qual cal introduir funcions i arguments, distingim els següents tipus:
Notació algebraica (DAL, de Direct Algebraic Logic), diuen a Sharp que són els únics, segurament serien els pioners, però ara ja quasi totes les empreses tenen models d'aquest tipus. Casio usa les sigles VPAM (de Visually Perfect Algebraic Method). Com quan construïm a mà les expressions matemàtiques, hem de posar-hi les funcions de dos arguments entre tots dos, algunes funcions d'un argument al seu davant i les altres, al darrere de l'argument.
Notació mixta (NM, per dir-li d'alguna forma), tradicional en Casio, TI i Citizen. En aquestes calculadores, hem de continuar posant les funcions de dos arguments al mig d'ells, però totes les funcions d'un argument van al seu darrere. Pot semblar més senzill, però com que escrivim amb la notació anterior i operem amb la següent, aquesta cal aprendre-la a part.
Notació polonesa inversa (RPN, de Reverse Polish Notation), típica de les calculadores HP.  S'anomena així en honor al matemàtic polonés Jan Lukasiewicz, el seu inventor. En aquestes calculadores totes les funcions es posen al darrere dels seus arguments. Necessiten una tecla, habitualment , per separar o introduir els arguments; però no necessiten parèntesis.  S'hi introdueixen i s'efectuen els càlculs en l'ordre que els realitzaríem a mà. Diuen que d'aquesta manera calen menys pulsacions, jo afegiria que també calen més coneixements matemàtics. Es pot trobar una descripció més detallada, tot i que en anglès, al museu de les calculadores HP. En un altre lloc es pot practicar amb una calculadora d'aquest tipus en JavaScript.
En tots els exemples inclosos al Multi-manual es considera aquesta classificació, ja siga explicant-ne les diferències o donant tres solucions.

Per expressions senceres, tradicional de les calculadores DAL: Primer s'escriu a la pantalla tot el càlcul tal com l'escriuria un matemàtic en una línia i es prem una tecla, habitualment , per tal que s'efectue tot d'una. En cas d'equivocació, no cal tornar a introduir tot el càlcul, s'hi pot corregir fàcilment. Si la pantalla té més d'una línia, s'hi veuen alhora l'expressió calculada i el resultat.

Per nivell de prioritat, tradicional de les calculadores NM, però ara també hi ha calculadores DAL d'aquestes: S'hi va introduint el càlcul, que anirà efectuant-se a mesura que premem tecles: les funcions d'un argument introduïdes al seu darrere, s'evaluen immediatament; quan s'introdueix una operació aritmètica s'evaluen les funcions que tenen menor o igual prioritat que ella; quan es tanca un parèntesi, el que hi ha dins; quan es prem la tecla igual , tot el que hi havia pendent. Podem apreciar quan s'evalua una funció fixant-nos en com canvia la pantalla. Als exemples apareixen punts en eixos moments. Les calculadores DAL d'aquest tipus també solen mostrar les funcions a la pantalla.

Immediata, exclusiva de les calculadores RPN: Aquestes calculadores treballen amb una pila de nombres, primer s'hi posen i després s'indica la funció, que s'efectua de seguida amb els últims nombres de la pila i aquests són substituïts pel resultat. En aquestes calculadores no hi ha mai cap funció pendent d'evaluar, però sí resultats parcials (les posicions superiors de la pila) que no veiem a la pantalla, tot i que tenen la tecla  per fer-los aparéixer.