Activitats

Aula informàtica: a partir del setembre tornen a començar alguns cursos i apuntar per començar-ne de nous.

Centre excursionista: properas sortidas:

El dia 13/06 segon dissabte de mes, Setcases-Tregurà, veure programa

Els dias 27-28/06 quart dissabte de mes, travessa pel Carlit, veure programa

Alfabetització: d'octubre a maig classes de castellà i català per a immigrants.

Aquesta setmana: comença classe d’informàtica dissabte de 7-8, classe de català de 6-7 el dissabte.

Classes castellà

Classes de castellà per a immigrants

Cada dimarts i dijous: de 2/4 de 4 a 2/4 de 5 (15,30-16,30)

Classes de català

Cada dimarts i dijous: de 2/4 de 4 a 2/4 de 5 (15,30-16,30)

Cada dimarts: de 5-6 Cada dissabte: de 6-7

Classes d’informàtica

Es fan cursos el dimecres i el dissabte. I ara es comença un altre curs el dissabte de 7-8

Grups de Reflexió Cristiana (Catequesi )

Vols veni a participar d’aquesta comunitat que es reuneix a Poblenou?

 

La finalitat és madurar la fe, una fe en Jesús  per tal de seguir els seus passos en el camí de l’Evangeli.

 

Aquesta reflexió cristiana es tradueix en uns grups –dintre el marc de la parròquia de Poblenou- que reflexionem, dialoguem amb l’experiència de cadascú interpretant la realitat i vivint la vida que trobem en els Evangelis.

 

Ens toca viure un món en una societat en el que hem de ser conscients que ja no tots participem d’una mateixa cultura i d’una mateixa religió. Viure la presència de Déu a les nostres vides és un acte voluntari i un camí que l’home i la dona volem emprendre. És una actitud de voler que Déu hi sigui. (+ llegir més....)

 

Articles i notícies dels diaris

Un nou prelat per a Girona

Un bisbe nou no podrà canviar gairebé res mentre Roma no ho accepti

JOAN RIBAS.
La notícia de la designació d'un bisbe nou per a la diòcesi de Girona provocava en el passat una autèntica commoció. En morir el bisbe Josep Cartañá, la seu gironina va quedar vacant durant una colla de mesos. La societat gironina se sentia òrfena sense el pastor –no és pas retòrica– i el nomenament del doctor Narcís Jubany va suposar una alegria immensa. Era el temps del Concili Vaticà II, i la posada al dia de l'Església semblava imminent. D'altra banda, la personalitat escollida, que oferia tot el perfil d'un príncep de l'Església –cosa que es va produir més endavant, en ser nomenat Cardenal– omplia de goig la majoria de la població. La prova és que la seva entrada oficial va ser espectacular, digna de les majors dignitats, i a les escales de la Catedral no s'havia presenciat mai una munió de gent tan densa i enfervorida, aclamant-lo amb entusiasme. Són fets dels quals podem donar fe, perquè hi érem presents, reclamant les primeres paraules del nou bisbe, emeses per ràdio per tal que els malalts també hi poguessin participar, i no ens va defraudar.(+ llegir més....)

 

Episcopal

 

NARCÍS-JORDI ARAGÓ.
Cassià M. Just, abat emèrit de Montserrat, bé es mereixia l'oportunitat d'una tribuna pòstuma, des de la qual poder donar el seu últim missatge. L'ha tingut en el llibre Escola, religió i poder, d'Enric Canet, Jordi Puig i Pere Vilaseca (Viena Edicions, 2008). El volum conté divuit entrevistes i la de l'abat difunt és la primera. Contesta les preguntes amb senzillesa i transparència; sembla que el sentis parlar. I ho fa amb la seva llibertat de sempre: la dels profetes que no es deuen a ningú ni depenen de ningú.
Dom Cassià es mostra molt crític amb els bisbes espanyols: «No han assumit la separació d'Església i Estat. Hi ha una nostàlgia del nacionalcatolicisme passat. No creuen prou en l'obra de Déu ni de l'Esperit Sant. Voldrien que les autoritats civils fessin complir les normes que ells dicten.»
El problema comença, segons Just, en la manera de ser elegits els bisbes: «Sembla que es tingui interès a escollir persones que no porten problemes, però, a la llarga, en porten més.» I així la jerarquia espanyola actual és com és: «El discurs que fan certs bisbes està ple d'arrogància. Parlen d'una manera ofensiva a la gent. On és el respecte a la consciència? Hi ha una falta de flexibilitat per part de la jerarquia catòlica, que prefereix que es compleixin les normes més que no pas fomentar la vida. Si hi ha una persona que no segueix totes les formes de l'Església però s'està acostant i té desig de Déu, no l'ofeguis. I ofeguen.».(+ llegir més....)

 

Joan Ribas i el cardenal Martini

Comentant una reflexió entorn del nomenament del nou bisbe de Girona, l'articulista lamenta que no s'hagi imposat dins l'Església l'esperit del Concili i la visió més oberta del cardenal Martini o dels bisbes Godayol i Gaillot

PERE MADRENYS..
Realment interessant i magnífic l'article signat per Joan Ribas el dia 20 de juliol al diari amb el títol «Un nou prelat per a Girona». El vam comentar després amb uns amics interessats per la vida eclesial, entre ells diversos capellans, i tots el vam trobar molt encertat. D'entrada Ribas recorda que en temps del Concili Vaticà II la posada al dia de l'Església semblava imminent, però després afirma amb tota la raó que «aquelles esperances de l'aggiornamento no s'han complert». D'això, jo en puc donar fe, ja que vaig viure aquelles esperances a Roma mateix, com a periodista, esperances de renovació que després es van anar esfumant a mesura que el papa Wojtyla anava retallant-les, com expliquen ara molts teòlegs i fins i tot bisbes com ara Casaldàliga, Godayol, Gaillot i el cardenal Martini. Ribas completa la seva visió de la situació actual, afegint que «l'Església gironina s'ha replegat com un exèrcit en retirada» i afirma: «Un bisbe nou –es refereix a Francesc Pardo– no podrà canviar gairebé res mentre Roma no ho accepti… perquè el rumb es marca des de dalt i només cal obeir.»(+ llegir més....)

 

Llegir el nostre llibre de visites Signar el llibre de visites