EL FOGONY.

Es diu Fogony o també Vent de Port, al vent rescalfat i sec que davalla pel costat de sotavent de una cadena muntanyosa. És a la regió alpina on s'ha estudiat més aquest fenomen. El "Föhn" o "Foehn", el Vent dels Alps, tot i que de efecte Föhn en hi ha a altres indrets del mon, i la seva intensitat és proporcional al desnivell que representa la barrera de muntanyes a superar.

 Un dels llocs on aquest efecte és més important és a la zona de les Rocalloses. L'anomenen "Chinook". L'aire humit del Pacífic en elevar-se sobre les Rocalloses hi deixa tota la seva humitat i davalla pel cantó est, a la regió de la prada nord-americana, sec i calent.

En altres zones on les muntanyes no són tan altes com a la costa adriàtica de la ex Iugoslàvia li diuen Bora, i com  que el desnivell descendent no es tant important, hi bufa encara fred, com ho fa el "Mistral" per la vall del "Rhône", a França.

Al nostres Pirineus el Fogony s'observa normalment en situacions de nord quan la borrasca ja ha passat, i es queda aturada al Golf de Lleó, produint una situació d'estancament al vessant nord dels Pirineus. Aleshores afecta principalment a les valls aragoneses, i les dels Noguera i del Valira.

Però també es dona, encara que amb no tanta freqüència amb vents de sud, aleshores és a la Vall d'Aran on pateixen el fenomen, amb importants ascensos de temperatura. És en situacions de borrasques atlàntiques que s'acosten a baixa latitud, normalment a la tardor o primavera. El vent del sud provoca precipitacions a les valls de la conca de l'Ebre, i arriba sec i calent a la vessant atlàntica. Sol esser però una situació transitòria que es compensa ràpidament quan la borrasca ja ens ha superat, i el vent torna a bufar de mestral o nord. A l'Aran es pot passar en poques hores de cel poc ennuvolat i caloreta, a cel tapat, fred, i neu.

Per explicar-ho en termes físics, el Fogony és produeix per la diferencia de gradient tèrmic, variació de la temperatura amb l'alçada, entre un cantó i l'altre d'una serralada. Normalment l'aire saturat d'humitat es refreda a raó de 0,6ºC per cada 100 metres (adiabàtic humit), en canvi quan l'aire és sec ho fa a raó de 1ºC per centenar de metres (adiabàtic sec).

Pel cantó de Sobrevent "Barlovento" (d'on ve el vent), en trobar-se amb una cadena muntanyosa prou important l'aire es obligat a pujar. En aquest ascens, es refreda i es condensa amb un gradient adiabàtic humit, provocant precipitació. En arribar a dalt de la carena muntanyosa, l'aire ja gairebé desproveït d'humitat començar a davallar pel cantó de Sotavent, i en aquest descens s´'escalfa amb un gradient adiabàtic sec, i acaba de perdré per evaporació la poca humitat que li resta. A la vegada en augmentar la pressió degut a la davallada, es comprimeix, i això fa que encara s´escalfi més, i que augmenti la seva velocitat.  

Com a exemple pràctic podem posar el cas d'una situació de Fogony amb vent del nord al nostres Pirineus de Lleida (veure esquema).

En una situació normal d'hivern la temperatura a Viella, a 900 metres d'alçada, pot ser d'uns 5ºC . El cel  esta cobert, i a mida que anem pujant trobem la zona de condensació a uns 1.200 metres, allà hi ha boira i hi plovisqueja, amb una temperatura de 3,2ºC . Al capdamunt de la carena, que en aquesta zona dels Pirineus es troba de mitjana a uns 2.500 metres d'alçada, la temperatura és de -4,6º C, i hi neva.  Els núvols poden davallar alguns poc centenars de metres per l'altre cantó, però ja amb poca precipitació, o nul·la a mesura que anem baixant. Al fons de la vall a la mateixa alçada que a Viella, per exemple a Esterri d'Aneu, la temperatura a augmentat 16ºC respecte a la que hi havia al cim de la muntanya, i ens trobem a 11,4ºC . Es a dir uns 6,4 ºC més que a la mateixa alçada a l'altre cantó de la carena. Més avall, a Sort, i per l'efecte de la canalització del vent per una vall estreta (compressió), l'augment de temperatura encara pot ser més alt, i s'arriba a temperatures insòlites, que a l'hivern poden ser superiors als 15ºC , encara que sigui de nit.

Mentre que a Sobrevent el cel esta cobert i hi plou o neva, a Sotavent en  una situació de Fogony el cel sol estar força seré, i és característica l'aparició de núvols lenticulars, en forma de llentia o de plat (altocúmuls lenticulars), que son núvols estàtics que es formen per l'ondulació forçada del vent a les capes altes, degut a l'existència de l'obstacle muntanyós.

Les conseqüències del Fogony es deixen sentir a les persones, doncs la davallada sobtada del grau d'humitat i la pujada de temperatura, altera el sistema nerviós, i pot produir maldecap, insomni, i malestar general.

Pel que fa a les conseqüències climàtiques: normalment als cims l'aire encara és prou fred i humit, i solen quedar tapats i a la zona de precipitació, a les zones més baixes de Sotavent però, aquest escalfament sobtat provoca a l'hivern un important efecte de desglaç, amb augment del risc d'allaus, i de crescuda dels rius. A la tardor o fins i tot a l'hivern la baixa humitat (inferior al 10%) i l'elevada temperatura, pot fer augmentar considerablement el risc d'incendi forestal, i la força del vent afavorir-ne la propagació i dificultar-ne l'extinció.

També es pot considerar com a efecte Fogony, les elevades temperatures a la costa del País Valencià quan bufa el Ponent, eixugat de tota humitat en travessar l'altiplà de la península ibèrica, i el rescalfament sobtat pel descens en acabar de superar la barrera de les muntanyes valencianes, i precipitar-se cap a la mediterrània.

El mateix passa a la costa cantàbrica quan el vent dominant és de component sud, per l'efecte d'elevació i forta davallada que hi fa la Serralada Cantàbrica. Amb un vent ja prou eixut i calent, després d'haver superat el Sistema Central, i la "Meseta" Nord.

El Fogony és doncs un vent que altera la "normalitat" climàtica. No sol durar gaire, dos o tres dies a més estirar. Però mentre bufa, ens sorprèn, amb un estiuet a mig hivern, enganyós i desconcertant, tant per al medi com per a les persones.

Esquema:

Pere Espinet. (article per al butlletí de la Unió Excursionista de Vic).