HISTÒRIA (E. Bronze fins a 1899)Aquests són els principals esdeveniments, -per ordre cronològic-, que s'han pogut recollir de la història de Ponts:*Edat del bronze.- El dolmen de Sols de Riu, situat a pocs metres del terme de Ponts, indica ja la presència de pobladors en les rodalies del nucli de la vila en aquella època. Això succeïa 2.500 anys aC.*Època hallstàttica o de les primeres comunitats amb ferro.- Segons les excavacions realitzades a la Roca del Call, durant aquest període (cap a l'any 700 aC) ja hi havia un assentament humà a Ponts.*Edat antiga.- En aquell temps (220 anys aC), la població formava part del territori dominat possiblement pels sordons o una branca dels Ilergets, que comprenia els terrenys situats entre la conca de l'Ebre i la del Segre, fins al Montsec. *218 aC.- L'historiador Bosh Gimpera, seguint els indicis donats per Schulten, afirmà que Hanníbal passà per Ponts en aquest any, camí d'Itàlia, no sense haver de vèncer resistència dels llavors pobladors de les vores del Segre, els andosins, els airenosis i els barbusis.*449.- En aquest any la vila estava en poder dels gots, qui ocupaven les terres compreses entre els Pirineus i els rius Llobregat i Segre.*797.- Passaren per aquesta comarca els francs, que conduïts, segons uns, per Ludovic, i segons altres, per Guillem de Tolosa, travessaren el Pirineu, ocuparen la ciutat d'Urgell i s'estengueren després per la conca del Segre, fins a la ciutat de Lleida.*873.- Ponts formà part, segons afirma el pare Mariana, de la marca territorial assignada pel rei Carles el Calb a Guifré el Pilós, comte de Barcelona, d'Urgell, de Besalú i de Cerdanya, en cessió feta aquell any.*888 i 890.- Tingué lloc la dotació de l'església del monestir de Santa Maria de Ripoll, al qual donaven, en la Marca, l'església de Santa Maria de Ponts. Sabem, per Ramon d'Abadal, que el Comte Guifré colonitzà la zona i que la majoria dels cristians i mossàrabs que hi havia, procedien d'al-Läridï (Lleida).*909.- Muhammad al Tàwil, reietó d'Osca, emprengué una ràtzia per la frontera, conquerint els castells i llocs d'Oliola, Ponts i Alguaire.*973.- En aquest any encara continuava la zona en poder dels sarraïns, segons es desprèn dels escrits d'Esteve de Corbera el qual en ocupar-se de Solsona, diu que totes les terres de Ponent d'aquella població estaven ocupades pels musulmans.*1024.- Essent magnat pontsicà en Mir de Ponts a Sant Pere de Ponts, tingué lloc un judici entre Sant Ermengol, Bisbe d'Urgell, i l'abat del monestir de Santa Cecília d'Elins. Segons Ramon d'Abadal, entre l'expedició del 1010, que costà la vida a Ermengol I, i la de 1024, hi hagué un nou repoblament d'aquesta contrada del Segre Mitjà, que es manifestà en l'infeudament que feu el comte Guifré dels castells de Ponts, Artesa i Montmagastre.*1057.- La comtessa Ermessenda, esposa de Ramon Borrell de Barcelona, traspassà al seu nét Ramon Berenguer I de Barcelona els drets que posseïa sobre el castell de Ponts.*1061.- En Pere Mir de Ponts llegà el castell de Ponts en testament i d'altres més que en posseïa.*1065.- Joan de Ponts participà activament en l'atac a Barbastre, que estava en poder dels sarraïns. Fou un dels guerrers que destacà en el bàndol d'Ermengol III, que ajudava al rei Ramir d'Aragó.*1067.- A la comtessa Sança d'Urgell, vídua del comte Ermengol III, els comtes barcelonins Ramon Berenguer I i la seva muller Almodis li feren una cessió de tipus vasallàtic del castell de Ponts a la marca de Barcelona. Dita cessió durà més de mig segle.*1069.- El dia 4 de Juny el comte d'Urgell, Ermengol IV, fundà el monestir de Gualter.Ermengol IV d'Urgell tornà a donar l'alou de Ponts i de Gualter al monestir de Ripoll per tal que hi establís una comunitat monacal. Al llarg del segle XI s'instal·laren a Ponts pagesos provinents de la serra del Cadí i de la vall de Lord. Durant aquest segle corrien per Catalunya els diners d'argent de Ponts. Segons P. Sanahuja, durant aquesta mateixa centúria, en el territori d'Àger corrien, entre altres monedes, els diners d'or de Ponts.*1077.- Ermengol IV baixà acompanyat dels seus guerrers per la ribera del Segre, conquerint als sarraïns els castells i viles que hi havien a una i altra banda del riu.*1089.- Joan i Vidià de Ponts participaren en la conquesta de Balaguer, portada a terme per Ermengol IV.*1091.- Ermengol IV i la seva esposa Adelaida varen fer donació d'una mesquida (l'església de la Ràpita de Balaguer) a Sant Pere de Ponts.*1119.- Bernat de Ponts llegà testamentàriament el castell de Ponts, entre d'altres que posseïa.*1122.- El 13 de gener, el comte Ermengol cedí a l'ordre del Temple els censos i usatges sobre un mas anomenat "Carlé", situat "in villa hopido Ponts", sota el testimoniatge de Pere de Puigverd, Guillem de Ponts i Arnau de Ponts.*1143.- Ermengol IV dotà generosament Sant Pere de Ponts amb la intenció d'instituir-hi una comunitat benedictina que, finalment, no hi fou creada.*1145-49.- En la conquesta del Segrià, és documentat el llinatge dels Ponts. Arnau de Ponts, conseller d'Ermengol IV, que intervingué amb el seu senyor en els pactes pel repartiment de Lleida.*1154.- Donació d'Ermengol VII, "el de València", a l'església de Sant Pere, per tal de crear-hi una Canònica Agustiniana. Hi hagueren noves donacions d'Ermengol VII i ratificació dels bens adquirits anteriorment per Sant Pere de Ponts i Santa Maria de Gualter. Ermengol VII va fer-se súbdit del rei del Lleó, amb qui emprengué la conquesta d'Extremadura. El cavaller d'aquesta vila, Arnau de Ponts, els acompanyà en dita conquesta.*1156.- Guillem de Ponts, un dels consellers més influents del comte Ermengol VI i repoblador de Lleida -va donar a l'ordre del Temple- en memòria del seu fill, sebollit al recinte de Gardeny, convertit llavors en autèntic panteó nobiliari, un establiment de banys públics.*1164.- Un altre Arnau de Ponts, conseller del comte testimonià en una donació als templers feta per Ermengol VII i la seva esposa Dolça.*1166.- Arnau de Ponts signà en l'acta de fundació del monestir de Bellpuig de les Avellanes.*1169.- Es produí la donació de Pere de Puigverd, senyor de Ponts, de l'església de Sant Pere de Ponts a Arnau bisbe d'Urgell, a fi d'instituir-hi una canònica agustiniana.*1168.- Es feu l'afranquiment de l'església de Sant Pere per part de Pere de Puigvert, senyor del lloc.*1176.- Arnau de Ponts, juntament amb altres cavallers, va disposar de ser sebollit en l'Ordre del Temple.*1179.- Arnau de Ponts serví a Alfons I el Cast, a qui acompanyà en les negociacions amb Castella, celebrades a Cazola.*1185.- El castell i vila de Ponts pertanyien a Elvira de Subirats, la qual el rebé del seu marit, Ermengol VIII. A llur filla Aurembiaix d'Urgell, fou arrabassat el comtat pel vescomte d'Àger, Guerau de Cabrera, i el rei Jaume emprengué una lluita contra l'usurpador, que es feu fort al castell de Ponts (1228).*1188.- Els comtes Ermengol VIII i la seva esposa Elvira atorgaren a l'ordre dels santjoanistes la dècima part dels beneficis produïts pels diferents molins fariners que posseïen al terme de Ponts.*1199.- El noble d'aquesta vila, en Guillem de Ponts, entrà amb caràcter no eclesiàstic, a formar part de la Canónica de Solsona.*1200.- Ponts sofrí devastacions per part de Ramon de Cervera, senyor aliat amb el comte de Foix, que mantenia dissensions amb Ermengol VIII d'Urgell.*1208.- Es produïren noves donacions d'Armengol VIII a Santa Maria de Gualter i Sant Pere de Ponts. El mateix any, en morir aquest, deixà part de la senyoria de Ponts al monestir de Tavèrnoles.*1228.- Segons la crònica del mateix rei Jaume el Conqueridor, aquest any el monarca estigué a Ponts, acompanyant Aurembiaix, filla del comte d'Urgell i de la comtesa de Subirats.*1234.- Aurembiaix morí aquell any, llegant el comtat d'Urgell al seu espós Pere, Infant de Portugal. Aquest el cedí posteriorment al rei Jaume I, a canvi del senyoriu de Mallorca.Encapçalats per Ponç de Cabrera, diversos nobles catalans i aragonesos (Arnald de Castellbó, el comte de Foix, el de Pallars i altres), es confederaren per tal de plantar-li cara al rei. Aquests decidiren esperar les tropes del rei al castell de Ponts, que llavors era una de les fortaleses més importants de totes aquestes contrades. Jaume I, que vingué des de Barcelona, posà siti al castell, on tot i la gran resistència de llurs defensors, hagueren de claudicar davant el gran nombre de guerrers i maquinària de guerra. *1235.- El 23 de febrer, per mediació dels bisbes de La Seu i de Lleida, es signà un tractat pel qual es reconeixia com a comte d'Urgell, a Jaume I i a Ponç de Cabrera, fill de Gerau de Cabrera. *1238.- El cavaller Guillem de Ponts acompanyà al monarca català en la conquesta de València.*1255.- Àlvar de Cabrera, comte d'Urgell, cedí els 53 molins enclavats "in horta de Pontibus in casalibus del Spital", a nou veïns de la vila.*1258.- Quan morí Ponç de Cabrera, don Alvar heredà el comtat. Com a conseqüència d'haver aquest repudiat a la seva esposa Constança de Montcada, el seu pare Pere de Montcada s'alià amb Guillem de Cardona, els quals emprengueren una lluita feroç contra don Alvar. Entre les viles que devastaren. pertanyents al comte d'Urgell, es troba el de Ponts, que fou presa per assalt, sofrí un saqueig horrible i després fou incendiada. *1277.- Segons una escriptura datada al mes de Gener d'aquell any, el comte d'Urgell, Ermengol, entregà a Roger Bernard, comte de Foix, el castell i la vila de Ponts, per un període de 8 anys.En morir Jaume I el succeí el seu fill Pere el Gran, que a consequència de demorar tot el possible la convocatòria de Corts Catalanes, es buscà antipaties per part del nobles catalans, que l'any 1277 formaren una lliga i enviaren al rei les Cartes de Deseiximent i començaren una guerra contra ell.Entre aquest nobles hi havia Joan de Ponts.*1278.- En la lluita nobiliària contra Pere el Gran, mentre Pere de Ponts es fortificava amb altres nobles a Balaguer, el comte de Foix feia el mateix a Ponts. En aquest any, el castell de Ponts fou assetjat i pres pel monarca i, per causa de la susdita revolta, sofrí força danys. Els atacs als castells de Ponts i Montmagastre foren les primeres gestes del rei al entrar al comtat d'Urgell.*1280.- Després d'una nova insubordinació dels seus vasalls, el rei que havia reclutat un formidable exèrcit compost de 100.000 peons i 300 cavalls, emprengué un lluita feroç contra ells. Entre altres indrets, reconquerí la vila i castell de Ponts, cedint.li la jurisdicció a Guillem Moliner.*1282.- Els barons catalans encara no havien segellat definitivament la pau amb el monarca. Fruit d'això fou una nova escomesa contra ell. Es fortificaren a Montmagastre, que era de difícil accés. Calgué que el primogènit del rei, l'infant don Alfons, es traslladés al castell de Ponts, on establí el quarter general i des d'on preparà l'assalt de Montmagastre, que fou finalment conquerit.Mentrestant el pare d'aquest, el rei Pere, havia marxat cap a Sicília en so de guerra, ja que tot i que li oferiren la corona de la illa de la Mediterrànea, la seva armada, capitanejada per Roger de Llúria, hague de lluitar braument contra el príncep de Salerm, fill de Carles d'Anjou, per tal d'assolir.la.*1284.- A Carles d'Anjou li va sentar molt malament la derrota soferta pel seu fill, i es per aquest motiu que intentà la conquesta de Sicília. Es dirigí primer cap a Reggio, on hi havia una escassa guarnició de catalans i sicilians comandada per el cavaller pontsicà, Guillem de Ponts. Fou tan gran la defensa que es feu de la petita ciutat, que el 13 d'Agoat, Carles d'Anjou aixecà el siti i marxà avergonyit.Durant el siti, és remarcable el comportament de Guillem de Ponts, que aconseguí comunicar el seu entusiasme a aquella gent, que van fer gala d'un herïsme remarcable.Posteriorment el Guillem de Ponts fou un dels encarregat de portar presoner al prínceo de Salern, cap a Barcelona.*1302.- El dia 6 de febrer el comte Ermengol X d'Urgell, conjuntament amb Silvestre, canonge, i Jaume d'Argelagoses, habitants de Ponts, ratificaren al fra Alegre, prior del monestir de Gualter, la franquícia de passatge del pont construït sobre el Segre, entre Ponts i Gualter.*1314.- El comte Ermengol X, per testament fet aquest any, va fer diverses deixes a Sant Pere de Ponts. *1328.- Alfons III el Magnànim, comte d'Urgell i llavors ja rei de Catalunya i Aragó, concedí llicència a Ramon Portell per fabricar pugeses, és a dir, moneda de diner, a la vila de Ponts. Anteriorment però, cap a mitjans del segle XIè. sembla que ja s'havien acunyat monedes d'or.*1346.- Trobant-se l'Infant Jaume, comte d'Urgell a la vila de Santpedor, l'1 d'Octubre, feu que l'enginyer Guillem Catà anés a l'Urgell per tal de fer els primers estudis sobre la possibilitat de fer-hi un canal per tal de regar aquelles terres amb aigües del Segre.*1362.- Arnau Pintor manifestà en una àpoca datada el 25 de juny haver rebut dels canonges de Sant Pere de Ponts 15 lliures barceloneses de les 35 que havien estipulat de pagar-li per a la confecció d'un retaule destinat a aquella església.*1396.- El comte Mateu de Foix, aspirant a la corona Catalano-Aragonesa, estigué breument a Ponts.*1412.- El 17 d'abril el comte d'Urgell va vendre a Pons de Perelló els drets sobre el castell i la vila de Ponts, Plandegau, Oliola, Valldans, Malavella, Canosa i Claret. *1413.- Hi ha constància que Ponts es mantingué fidel al derrer dels comtes d'Urgell, Jaume el Desditxat, durant l'escomesa que Ferran d'Antequera feu contra ell per tot el comtat d'Urgell, devastant pobles i castells.*1416.- En aquell any i segons el P. Sanahuja, en desfer Ferran D'Antequera, la baronia de Ponts, el castell de Ponts restà per a la corona, amb un anhel manifest de la Casa de Cardona de posseir-lo.*1428.- La comunitat jueva de Ponts i el conjunt dels seus habitants es van fer veïns de Cervera a fi d'evitar el vassallatge de Pere de Casaldàliga, senyor feudal de Ponts. La vila esdevingué un carrer de Cervera.Els Casaldàliga posseiren la vila fins el 26 d'octubre d'aquell any, data en que la vila i castell de Ponts foren embargats. Després de posar les propietats en pública subhasta, Fou el rei Alfons d'Aragó qui se les adjudicà, per 30.000 florins d'or.*1462.- Durant l'època dels Trastàmares, en l'inici de la guerra que la Generalitat declarà al comte-rei, la Diputació escrigué "als honorables senyors, els pares i prohoms de la vila de Ponts", el 26 de Juny, per què posessin fi a les desaviniències entre ells referents a la custòdia i guàrdia de la vila en quant a qui havia de ser el cap de les milícies reials amb plena jurisdicció a tota la comarca.*1463.- Els diputats de la Generalitat, presidits per Manuel de Montsuar, deliberaren sobre l'elecció d'un capità per custodiar el castell de Ponts.*1484.- Trobant-se Ferran el Catòlic en guerra amb el comte de Pallars i el rei de França, encomanà la custòdia del castell de Ponts al cavaller Rodrigo de Bobadilla., que ja l'havia guardat en temps de Joan II. Aquest cavaller, que obeïa al comte de Cardona, maldà per aconseguir la baronia de Ponts, arrabassada a la família Albert.*1486.- Joan Ramon, tercer comte de Cardona, morí a Ponts al més de juny.*1491.- Aquell any, després de passar per moltes mans, el Castell de Ponts va ser venut a Joan Ramon de Cardona, per Ferran el Catòlic. La quantitat pagada va ser 10.000 lliures.*1492.- El 12 d'octubre Colom descobrí Amèrica. Amb aquest esdeveniment s'inicià una nova època per a tothom, marcada per les relacions amb els països d'ultramar amb les conseqüències que d'això se'n despren.*1570.- Durant les trifulgues del bandolerisme entre "nyerros" i "cadells", el virrei Hurtado de Mendoza, obligà a la vila de Ponts a pagar una tropa de soldats per tal d'emprendre la persecució d'Arnau Escuder, qui realitzava incursions de pillatge per la comarca.*1589.- En aquests any els esmentats soldats estaven allotjats a la vila.*1590.- Esdevingué una pugna entre la vila i el seu senyor, Codina, La vila oferí en va 25.000 florins de lluició, però el senyor, que n'obtenia 2000 ducats anuals i no fou bo per gastar-ne 300 en la reparació d'un pont mig esfondrat, n'oferí 10.000 ducats per la reinfeudació. El plet fou guanyat pel senyor.*1596 a 1611.- Francesc de Ponts, exercí el càrrec d'abat del monestir de Sta. Maria de Ripoll. Sovint actuà en connivència amb el bandoler Perot Rocaguinarda contra el capitost Trucafort i els habitants de la vila.*1600.- El virrei comte de Santa Coloma, heretà la senyoria de la vila de Ponts.Des d'aquest any arranca el patronatge de la vila de Ponts per part del Sant Crist, la qual cosa es deu a Andreu Castellà, llavors alcalde de la vila.*1614.- Es publicaren els Memorials de Pere Ripoll sobre el Canal d'Urgell.*1619.- En una concòrdia establerta entre els paers de la vila de Ponts i el síndic del Capítol de Solsona, el dia 22 de juny, s'acordà la construcció d'una barcassa de sirga per tal de passar el riu des de Ponts fins a Gualter.*1622.- La família dels Queralt (comte de Sta. Coloma de Queralt) succeí en els drets de Ponts a la dels Codina.*1628.- La vila de Ponts, defensada pel canonge Pau Claris, va perdre el seu plet de lluició contra el senyor, el comte Dalmau III de Queralt i de Codina, segon comte de Santa Coloma i baró de Ponts, que efectuà represàlies. El Consell General de la Vila decidí que els habitants de Ponts se separessin de l'obediència del comte i s'incorporaren a la Generalitat i a la Corona d'Aragó.En un document datat el 8 de novembre s'informa de l'existència d'una sèquia anomenada de "l'Hospital", la qual era subsidiària del Segre i prop de la qual hi restaven encara els vestigis dels antics molins medievals.*1630.- El procurador del duc de Cardona mobilitzà una banda armada, de "bandolers", contra la vila de Ponts.*1640.- En la Guerra dels Segadors, quan Catalunya demanà socors al rei de França, Lluís XIII, la Generalitat envià compromissaris a França per tal de ratificar els tractats. Entre els dignataris figurà Josep de Ponts, que era baró de Ribelles, però descendia de la nissaga pontsicana. Ponts s'adherí al rei francès. *1643.- En un document datat a París, el mes de juliol, el rei Lluís XIII, manifestà una especial predilecció per la vila de Ponts, a qui va oferir.li la seva regia protecció, declarant-la "vila regia amb mer i mixte imperi".*1644.- Aquest any fou terriblement estèril, per manca de pluges, i en tot el terme de Ponts no es colliren més de quaranta quarteres de gra de totes classes.Aquest mateix any vingué a la comarca el general Lamotte, que ocupà els principals castells i fortaleses existents des de la Seu fins a Cervera.*1646.- Enviat per Felip IV, el marquès de Leganés s'apoderà de Ponts, entre altres pobles de la comarca.*1648.- El 27 de Setembre, Felip IV elevà la Baronia de Ponts a la categoria de Marquesat i el primer marqués de Ponts fou Lluís (Dalmau IV) de Queralt i d'Alagó, fill del comte Dalmau (III) de Queralt i virrei de Catalunya el 1640, que llavors ja era baró de Ponts.*1655.- El 8 de desembre, el mariscal Baltazard, lloctinent del príncep Conti, -cap de l'exèrcit francès a Catalunya-, informava, després de la caiguda de Solsona en poder dels espanyols: "que tenim entrada lliure en el país, el Pla d'Urgell -per Ponts". El mariscal deixà per aquest motiu una guarnició de tropes franceses a Ponts.*1669.- El dia 5 d'agost foren afussellats uns lladres per membres del Sotmatent de Ponts.*1679.- Uns malfactors malmeteren la barca que traspassava el Segre entre Ponts i Gualter, enviant-la riu avall.*1686.- Durant aquest any i els tres que vingueren a continuació hi hagué una gran secada.*1689.- En morir Dalmau IV, tercer comte de Sta. Coloma, el títol passà als Cardona-Borja, marquesos de Castellnou, i després Solís, ducs de Montellano, als Gutiérrez de los Ríos, ducs de Ferran Núñez, que eren marquesos de Ponts quan s'extingí la senyoria. Cal dir que els darrers titulars del marquesat de ponts foren els Osorio, comtes de Cervelló, i els Falcó, marquesos d'Almonestir.Aparegué una plaga de llagosta a tot el país. A Ponts va fer estralls a tots els conreus.*1690.- La plaga de llangosta encara continuà durant bona part d´aquest any. El període de misèria iniciat el 1686 encara durà una bona colla d'anys més.*1693.- Finalitzà la construcció de la casa de la Vila vella.*1708.- En plena Guerra de Successió, durant una de les ofensives borbòniques, el 13 d'Agost d'aquest any, entrà a Ponts una forta columna formada per alemanys i miquelets, defensors de la causa de l'arxiduc Carles, després de vèncer l'heroica resistència dels defensors de la vila. Més tard la població fou saquejada i incendiada en dos ocasions, produint-se també execucions sumàries. Un d'aquests saqueijos tingué lloc el dia 16 d'agost.*1712-1715.- Durant aquests anys recorregueren les vores del Segre grosses partides de voluntaris austracistes, defensors dels privilegis de la terra catalana.*1720.- El marqués de Castelrodrigo, llavors Capità General de l'exèrcit i del Principat de Catalunya, va condemnar a mort els components d'una partida de miquelets, que eren de Ponts i rodalies. L'execució tingué lloc a la plaça Planell el dia 30 de gener. Cinc homes foren penjats.*1744.- Nasqué a Ponts l'eminent humanista, Gaspar Janer, jesuïta que emigrà a Roma el 1767, a causa de l'expulsió de l'ordre de Jesús.*1750.- L'escriptor, metge cirurgià i anatomista pontsicà, Antoni de Monrabà i Roca, publicà a Lisboa la seva obra: "Epístola Consultivo - Apologética".El dia 6 de desembre d'aquell any, en Pere Joan Martínez, menescal de la vila de Ponts, fundà un benefici laical, annex a la capella que hi havia al començament del carrer Vilanova.*1764.- En aquells dies, el capítol de Sant Pere constava d'onze sacerdots, dels quals tres n'eren beneficiaris de la llavors sufragària església del cim.*1781.- Morí el Dr. Pere Salses i Trilles, plebà de Ponts, que fou un gran defensor de la llengua catalana.*1797.- Finalitzen les obres del retaule del Roser de l'església de Santa Maria de Ponts.*1808.- Cap als voltants d'aquest any, la vila de Ponts fou enèsimament saquejada i incendiada pels napoleònics. Fou quan sorgí una autèntica heroïna pontsicana, Francesca Artigues, de qui es recorda el seu valerós comportament a les ciutats de Girona, Tortosa i Tarragona contra els francesos. En caure captiva de l'exèrcit francés fou brutalment torturada.*1834.- El 3 d'Octubre s'aproparen a la vila les forces carlistes, les quals entaularen una renyida acció amb la guarnició de la Milícia Urbana.Durant la primera guerra carlina, que durà set anys, la vila de Ponts patí les conseqüències del brutal enfrontament. Una de les batalles més sagnants de la confrontació tingué lloc ben aprop del poble. Fou a l'indret del Perotillo. El general carlí Josep Jimenez de Torres s'enfrontà a les tropes lliberals, encapçalades pels generals Aspiroz i Sebastián.*1835.- En el mes de Maig, hi hagué escaramusses entre les forces isabelines, integrades pel Primer Regiment de Caçadors del Rei, reforçat amb milicians urbans de la comarca i una columna carlina que s'havia fortificat a la Serra del Castellà. Hi hagué moltes baixes. Dies després hi hagueren represàlies, com els afusellaments de Pere Castellà Rubió i Pere Jou Oriol.*1839.- Durant el decurs d'aquesta primera guerra Carlina, la vila fou testimoni d'alguns fets d'armes d'especial rellevància, inclòs l'incendi i saqueig que tingué lloc el mes de març. Foren les forces de la primera divisió d'avantguarda del comte d'Espanya, sota les ordres del general Pérez Dávila. De les 300 cases que hi havia a la població només en quedaren 150 dempeus. L'església de Sta. Maria, gòtica del segle XIV, quedà totalment destruïda, exceptuant-ne el retaule del Roser, que fou protegit pels "espardenyers", que tenien la Verge del Roser com patrona.. La darrera setmana de març Sant Pere de Ponts fou expugnat i incendiat.Morí en Joan Pau Constans, canonge de Ponts, sacerdot integrista famós.*1853.- Durant el mes de maig hi hagué una gran inundació, l'horta semblava un llac i el riu s'ajuntà amb la sèquia.En aquell any començaren les obres del Canal d'Urgell, projectat per Domènec i Cardenal. L'empresa era difícil, doncs es tractava de canalitzar 144 quilòmetres d'aigua treta del Segre.*1854.- El dia de Corpus, forces de la Guàrdia Civil i del Somatent local, iniciaren una persecució de les restes d'un esquadró de cavalleria que passà per la vila, després d'haver-se sublevat a Saragossa. Els soldats fugitius foren sorpresos al peu de la barca que travessava el riu prop de Gualter.*1860.- S'acabà la construcció del túnel de Montclar del Canal d'Urgell, on hi treballaren 4.681 peons.*1862.- Es regaren les primeres terres gràcies a la construcció del Canal d'Urgell.*1866.- S'inaugurà la carretera de Ponts a Lleida.*1872.- Morí a Madrid Francesca Artigues.*1875.- En aquest any tingué força activitat per la comarca, el que s'anomenava la partida del Borges, en la que hi havia força dessertors de les files lliberals. Cal destacar que un dels principals caps de la partida fou un pontsicà, en Jaume Llaudet i Tugues, que sobresortí per la seva valentia. Acompanyant al Borges, passà després a Itàlia, per tal de combatre a favor del rei de Nàpols.Fou també en aquesta època quan el general Espoz i Mina, que havia acampat a Ponts amb les seves forces, presentà la seva dimissió en aquesta localitat, disgustat amb la política del govern.*1887.- Es fundà el "Cercle Catòlic d'Obrers" de la Vila de Ponts.*1888.- S'inaugurà la carretera Ponts-Calaf.*1896.- Aquell any finalitzà la construcció de la carretera que va des de Ponts a la Seu d'Urgell.*1899.- El 21 d'Agost es produí una gran inundació a la vila, provocada pel desbordament del Torrent de Valldans.