Fotografia cedida per Macià Joanpere
L'esglesia
Hem vist que ja parla de " eccleasiam de Almocara " la Bulla celestini III pro confirmatis privilegiis et possesionibus eclesiae Tarraconensis an. MCXCIV ( Jaime Villanueva Viaje literario a las iglesias de España, Vol XIX, pag 301 ). Entre l'any 1303 i el 1318 saben que hi havia " Rectoribus ... de almuçara " ( Registre, f. 34v i 22v ) i un Registrum vicariatus del 1417-1422 esmenta un " Johannis de morello prior... loci de almuçara" ( f.18r, AHA ). Sembla que hi havia hagut una primitiva petita església romànica de la mateixa época que la de Siurana de la qual no en queda cap vestigi. S'endevinen restes d'un temple gòtic que havia tingut l'entrada pel cementiri ( L'arcada de la porta encara es pot veure ). Damunt les seves ruïnes fou muntat l'edifici actual, engrandit l'any 1859, amb la nova porta allà on es conserva, i fou bastit el campanar ,amb dues campanes la grosa i la petita, quan el poble es va anant despoblant, la petita es va esquerdar i la campana grossa es va portar al campanar de Vilaplana. Quan es va posar es va fer una festa en la que s'invità a tots els Mussarencs.
L'actual església fou dedicada a Sant Salvador i segons F.Blasi i Vallespinosa ( Santuaris Marians de la Diòcesi de Tarragona, Reus 1933, revista del centre de lectura, pag 201 ) s'hi conservava una Verge romànica, dita del Patrocini , (actualment guardada al museu Salvador Vilaseca de Reus), data del segle XIV-XV, i esta tallada en pedra policromada.
Durant la guerra civil el comitè de Reus va cremars els altars, però es van poguer salvar els arxius parroquials, pero abans que arribessin els reusencs, Salvador Cavallé i Abelló ( "Cassoles" ) va treure la imatge de la verge i l'amaga al mas del Peiró amb la complicitat de l'amo, el reusenc Pere Rius i Gatell, i el col.laborador de l'arqueòleg Salvador Vilaseca. Despres traslladaren la imatge al pati de cal Cama de Vilaplana. Rius s'exilià, però la seva muller dugué la imatge al museu.
L'església era de la següent manera: Hi havia dues rengleres de bancs per als homes que formaven un corredor devant de l'altar major. Les dones es seien darrere amb cadires de la seva propietat. I el jovent acostumava a anar dalt al cor. Entrant a ma dreta hi havia les fonts baptismals i l'altar de les Ànimes restaurat per mossen Evarist Bonet, mes endavant i a la dreta la capella fonda amb un confessionari per banda i al fons l'altar del Sant Crist amb la dolorosa i amb el sagrari amb crist sagramentat, on hi havia una llàntia amb llum permanent. Donaves la volta i et trobaves amb l'altar de Sant Isidre ( a Vilaplana es celebra festa en honor a que a La Mussara s'hi feia per Sant Isidre , que es el 15 de Maig ), l'altar Major al centre, l'altar de la mare de Déu del Roser i donant la volta de cara a la sortida hi havia l'altar de la Puríssima i finalment l'altar de la Mare de Déu del Patrocini. Després de l'altar del patrocini es trovaben unes escales que al pujar, l'esquerra anàves al campanar i a la dreta cap al cor, tirant recte tornaves a baixar i alli hi havia la porta de l'abadia.
La campana que surt en la fotografia superior , encara es pot veure al campanar de Vilaplana, es la que es veu pujant per el carrer major pujant de cara, de les tres que hi han al citat campanar es la única que està "clavada" a la estructura del campanar per lo tant es l'unica que no volta de les tres, actualment ademes dels diferents tocs per els que es fa sevir ( Missa, defunciò, etc,etc ) per reconeixer el seu so es la que dona els quatre quarts abans de donar les hores.
Ademes el penell, ( Un penell és un dispositiu generalment metàl·lic, instal·lat habitualment sobre una teulada o un lloc elevat, compost d'un element rotatiu a sobre d'un eix vertical fix que permet que es mogui segons la direcció del vent ) que estaba demunt del campanar, tambe encara es pot veure al campanar de vilaplana
