L'abadia
Estaba a la plaça entre l'esglesia i l'ajuntament. Per les fotografies que he pogut observar hem sembla que era la única casa que tenia un balcó. Era la casa de residencia del mossen quan hi habitaba al poble abans d'anar a Vilaplana. A dins hi havia construit un pou per proveïr d'aigua a l'abadia de uns vuit o deu metres de fondària. L'arxiu paroquial es pobre en documents, pero el lligal més vell es un " Llibre de baptismes, desposoris i obits de la iglesia de la Mussara sufragania de la Parroquial de Vilaplana desde 1773 de febrer de 1820". Aquest llibre porta escrita, a continuació del títol, una declaració de " Franco Capdevila,vicari de la Muzara.
El cementiri
Es al costat de l'esglesia envoltat d'una alta pared. En ell hi fou enterrat el guerriller carlista conegut per "el cercós" que va ser ferit en combat a Prades, i fou translladat a la mussara en mula, pero no ho va poder contar.
L'ultim enterrament hi tingué lloc el 19 de març de 1953. Segons el diari de Tarragona del 27 d'Agost de 1989 l'episodi mes lamentable de tots el van protagonitzar uns quans soldats dels "Castillejos", que van dur a terme profanacció de tombes, fins i tot hi hagué un judici que condemna el cas.
L'ajuntament
Estava situat entre cal Gendret i l'abadia, en ell s'hi trobava l'arxiu municipal que es diu que era abundant, els veïns van tindre cura de custodiar-lo durant l'inici de la guerra, pero l'any 1939 uns transehunts van robar una certa quantitat, segurament per beneficiar-se del valor del paper.El darrer alcalde que va tenir la Mussara va ser Pere Abelló.
El que es va poguer salvar de l'arxiu municipal es troba actualment a l'ajuntament de Vilaplana.
Cal Po
El renomb d'aquesta casa es creu que es un diminutiu de Josepo. Es l'unic edifici que hi ha al cantó meridional de la bassa sota el xalet de les airasses, es una casa de las mes velles del poble, al seu costat existia una era per al conreu de cereals. L'amo de la casa era " lo Pere Po " de Cal Gendret, l'ultim en habitar-hi va ser Joan Joanpere i Nadal conegut per " Voltes " que al abandonar la casa l'any 1915 va marxar a Reus