La gent de Solius va anar canviant a mida que els anys passaven. És evident que en aquesta llista ni hi apareixen tots aquells que varen passar per Solius, ni tots els que un dia hi varen treballar, ni els que varen tenir-hi un protagonisme destacat i que malauradament no recordem prou bé. En aquesta llista fem referència a aquells que han format part de l'historia de Solius en els darrers anys, i demanem disculpes si la memòria ens ha fallat en algun cas concret.
Malauradament, tampoc la memòria, o millor dit, la relació ha estat la mateixa amb uns, com amb d'altres, per això d'alguns personatges us en podrem donar més detalls que en d'altres.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 



Albert Gabarró



Si em diguessin que hi ha un àngel camuflat entre els meus amics, de seguida miraria a l'Albert. Jugador fi de golf, que viu finament. Un company en la màxima expressió de la paraula, que només treu el dimoni que du a dins quan és a la vora d'en Willy. A les hores es transforma i Maquiavel al seu costat és un escolanet tartamut. Espero tenir-lo molts anys a la vora meu.


Albert Gironés

Un dia va arribar a Solius. Amb un aire despistat de bon nano, que de tant bo, semblava perdut. Tingué diferents mestres i mentors. Va aprendre a jugar amb els millors, i ha acabat adoptant el millor de cada un. Malauradament també ha rebut moltes lliçons de l'orelles, que en el fons és el seu ídol.


Alex Boix


L'Alex va venir en la darrera fornada de nous jugadors abans de tancar el camp. Juntament amb la seva colla va donar aire fresc a Solius, i més d'un ensurt en el darrer Match Play, on es va menjar amb patates a molts favorits. Amb el seu caràcter es va guanyar de seguida la simpatia de tothom.


Antonio Jordan

El darrer mestre de Solius. Professional de vella escola, es desesperava amb la col·lecció de swings de la colla, on no n'hi havia cap que es pogués aprofitar. Malgrat tot, era un d'aquells professors que tenen prou sensibilitat com per no fer-te canviar les coses perquè si, i personalment sempre li agrairé. Un tipus deliciós, amb el que vàrem passar molt bones estones. Només un detall: compartia el seu entrepà amb els pardals i pit-rojos, que li venien a la mà a menjar les engrunes.


Carles Marques

En Carles pertany a la fornada anomenada del Cavall Bernat, un grup liderat per en Quim Bona, i custodiat per les forces d'ordre públic. Vaja, l'equip més segur de Catalunya. En Carles es un paio collonut que de seguida es va guanyar la simpatia de tot Solius.


Carles Viejo

Carly, per els amics. En Carly va descobrir Solius fa uns quants anys, i tot seguit va descobrir a la colla del pecat i s'hi va associar de forma immediata. Integrant del mític equip de l'Insurance, company de mil combats i dos mil gresques. Malauradament va arribar un moment en que va decidir fer-se un camp propi i ens va abandonar. Encara que el repesquem tot sovint per rememorar vells temps. Carly, t'estimem!


Carme Teixidor

La Carme va acompanyar al Martin en l'aventura de Solius. Junts varen iniciar el camí, i malauradament no el varen acabar junts, però durant molts anys vàrem gaudir de la simpatia, comprensió i amabilitat d'aquesta dona, d'una sensibilitat especial, i d'un tarannà admirable. Crec que mai la vaig veure enfadada. En contrapunt de l'Irlandès ;-)


Ebrima

En aquesta foto, l'Ebrima anava damunt d'un tractor, i es que la imatge que recordarem d'aquest jardiner, és la de conduir durant hores i hores els diferents artilugis mecànics que servien per tallar carrers, rought, sufatar, etc. etc. Amb la nostre malícia innata l'anomenàvem en Schumacher. Discret, amable, i un gran treballador.


Eduard Roman

L'Edu és un dels jugadors més estimats de Solius. Perfecte cavaller, sempre disposat a donar un cop de mà, o a pronunciar una paraula amable. Gran jugador amb un potent swing, a vegades difícil de domar, però capaç de donar molt de si mateix. Veterà jugador d'interclubs i gran amic.


Eusebi

Dels molts representants de la fauna guixolenca, variant salvatge del tarannà empordanès, potser el més representatiu era en Sebi. A ell jugar bé o malament l'importava tres parells. Ell venia, amb el seu cigarret a la boca, fotía quatre cops discrets, es passava mitja hora sense dir res, i tot de cop et deixava anar alguna genialitat, a la que no tenies més remei que posar-te de genolls a aplaudir. Un dia va deixar de venir. Com vàrem riure amb en Sebi!.


Frederic Lloret

Cap de la saga dels Lloret-Dalmau. En Liku és un amant de l'esport en general. Bon vivant i una mica nòmada, possiblement a contracor. Però podríem dir que va ser conèixer Solius, respirar aquests aires de mar, aquest olor de vida del mercat de Sant Feliu els diumenges al matí, i convertir-se en un empordanès més. I jo que ho celebro.


Jaume Figueres

En Jaume és un dels exemples que poso a vegades quan vull explicar la força del golf. Aquest personatge va descobrir Solius un cop jubilat. No tenia ni idea de golf, de fet encara parla de "pilotes" de golf, en una clara influència del subconscient. Va ser tastar aquest verí del swing i canviar-li la vida. Però l'entenc. No només va descobrir l'esport per excel·lència, sinó que va fer-ho en el lloc ideal, rodejat de la gent ideal. O casi.
En Jaume és un paio deliciós.


Joan Cargol

Mireulo bé. Ja no juga. Ni a Solius, ni enlloc. Però va estar fent holes in one passada la vuitantena, amb un esperit difícilment superable. Arribava amb el seu vell Renault, que deixava encès mentre es canviava de roba i es posava les sabates, a vegades més estona que la que faria servir per fer 9 forats. A manca de flexibilitat, utilitzava fustes per arribar a green, i ho feia tant sovint que va ser premiat per aconseguir desenes de forats en u. Va intentar convèncer al Martin de que li cobrés per mesos. Potser el mes que ve em moriré, deia, i seria una llàstima pagar tot un any...
Geni i figura.


Joan Cosp

Un altre dels components de l' equip de Solius - Cavall Bernat a l'interclubs del 2005. Per la seva manera de ser, tranquil·la en aparença, posava el contrapunt al seu capità, Quimet, revolucionari en aparença. La qüestió és que quan s'ajuntaven tots dos, que era casi sempre, tremolava fins la biga mestre.


Joan Perich

Tinc la sensació que ningú ha estimat més a Solius que jo. Tot i que és molt possible que m'equivoqui. I penseu que quan dic Solius, parlo dels carrers, dels greens, dels arbres, però sobretot, de la gent. Amb tots i cada un dels noms que apareixen més amunt, i amb molts d'altres que no hi apareixen, puc anar a fer una cervesa tranquil·lament, o fer uns forats de golf. Aquest és el meu tresor. El meu orgull.


Joaquim Bona

Al Quimet el vaig conèixer fa molts anys, en un context que res tenia que veure amb el golf. Ja a les hores vàrem fer una bona amistat, més que res perquè ens agradaven les mateixes coses; viure tranquil i sense presses. En els darrers anys, de la mà del seu pare, Quimet, com ell, va descobrir el Pitch&Putt. A les hores, aquest caràcter seu, va enamorar a tota la comunitat de Solius. És el que tenen el "Cracks" mediàtics. Malauradament, ha après a tocar-la amb el driver, i ja no el veiem en els camps petits. Però tornarà. Ja t'ho dic jo.


Jordi Finazzi

Hem passat gaire bé tota la vida junts, i desitjo que un dia, ara que viu lluny, torni a casa i puguem tornar a gaudir de birdies i bogeys a parts iguals. Amb ell vaig començar a competir en el P&P, junts vàrem tastar el verí dels campionats, de les baixades de handicap i de les primeres copes.


Jordi Gafarot

Quan els més antics vàrem arribar a Solius, allà ja hi havia un bon grapat de jugadors que ens deixaven bocabadats amb els seus swings i la seva facilitat per fer pars. Un d'ells era Jordi Gafarot, que ens va donar els primers consells en aquest "mundillo" tan tècnic. El Jordi era un tipus peculiar amb un gran sentit de l'humor. Junts vàrem jugar els primers interclubs, on vàrem experimentar les primeres anècdotes inoblidables.


Josep Esteve

Amb el Josep vàrem riure molt. L'interclubs ja estava consolidat i el nostre equip era un conglomerat de personatges on el de menys era jugar bé. A més, Josep Esteve es va bolcar en el patrocini de l'equip, i res no era prou per anar perfectament equipats. Mil anècdotes queden en el nostre record d'aquells temps inoblidables.


Josep Fuertes

En Josep i el seu germà Romu, varen arribar a Solius procedents de Cassà de la Selva. En Romu ens va deixar per anar a viure als Països Baixos, però en Josep, aliat de l'Edu Román, va seguir fidel a Solius fins el darrer moment. Junts son el terror del camp gran, sobretot al "seu" camp, la PGA.


Juan Martinez

Ell va ser directament el nostre ídol. En Juan té una deficiència auditiva, però és llest com una guilla. I no només és un paio encantador, sinó que té un dels swings més deliciosos de Catalunya. Quan vàrem arribar a Solius, ell ja era un dels cracks del Pitch and Putt Català, i així ho va demostrar guanyant el campionat de Catalunya absolut del 1999. Prové d'una nissaga d'excel·lents golfistes, que ara s'han retrobat al camp de Gualta. Durant molts anys va ser el líder indiscutible de Solius.


Lluis Guixeras

És el típic barceloní de cap de setmana, que els divendres a les 3 de la tarda ja era clavat al tee del 1, buscant amb la mirada a quin grup afegir-se per fer la partida. Negociava durament amb la seva senyora per estar a tota hora a Solius. D'un caràcter entranyable, en Lluis es va guanyar l'estimació de tota la família de Solius des del primer moment. Culé fins a la mort i especialista en guanyar els concursos d'aproximació al forat 18.


Marc Lloret

Aquesta és la foto d'un campió. Amb unes mans extraordinàries per el golf, i una mentalitat guanyadora només superada per la mare que el va parir. En Marc és un dels millors jugadors de Pitch and Putt de tots els temps, i vàrem tenir la sort que vestís els colors de Solius. Ara posa multes, perquè també té un punt de torra-collons.
Un magnífic amic.


Maria Ayala

Què dir de la meva Marieta. Que ha estat amb mi en moments de glòria, i en moments de profunda tristesa. Com quan va donar per darrera vegada el pa, que cada dia portava als peixos del petit llac del 10. No serà mai handicap positiu, però estima profundament aquest esport. En sap treure l'essència, i tal com va dir Lemmon al final de Bagger Vance, en aquest joc no es pot guanyar. Només esperar que tot s'acabi fent una partida amb la Maria.


Maria José Baena

En pocs mesos va aprendre a estimar Solius, i nosaltres a estimar-la a ella. Amb un caràcter dolcissim va involucrar-se totalment en la gestió del camp, ajudant al Martin i a la Meritxell. Va ser un cop d'aire fresc que va redecorar la petita casa club i ens va fer estar encara més a gust. Un cop sentenciat Solius, va marxar. La vàrem trobar a faltar els últims dies.


Martin Whitelaw

Amb ell va començar el circ del Pitch and Putt a Catalunya. Qui sap si a hores d'ara en sabríem alguna cosa si no fos per aquest llargarut Irlandès, tan carregat de males puces com de generositat. La llàstima és que el concepte de P&P que en Martin va importar, no hagi estat seguit al peu de la lletra. Ell creia cegament en un esport a l'abast de tothom, rics i pobres, que a l'hora li proporcionés un bon negoci. Molts dels seus imitadors varen copiar la frase sense la part central. Un dia de torneig, quan tothom era a punt d'anar cap als tees, va començar a ploure de forma persistent. Es podia jugar perfectament, però es veia clar que passaríem un mal matí. En Martin em va comentar la possibilitat de suspendre el torneig. En trenta segons, s'hem varen ocórrer sis maneres de solucionar la situació sense perdre tota la recaptació del torneig. En Martin només en va entendre una. Va ordenar a la Mery que tornés tots els diners a la gent. Un altre dia, hi havia un pernil de premi d'aproximació al forat 18. Ja és mala llet, però varen haver-hi dos holes in one en aquest cony de forat. Imagineu per un moment que sou els responsables i la decisió que prendríeu en un cas com aquest. Detalls com aquests varen fer créixer la meva admiració per aquest paio, malgrat que en les seves arrencades de toro feria algunes sensibilitats. No sé si li dec alguna cosa, o si ell em deu alguna cosa. El que si sé és que pot comptar amb mi, com jo sé que puc comptar amb ell. Per cert, la solució al pernil no va ser un matx play de desempat. No va ser per el primer en aconseguir el hole in one. No es va sortejar entre els dos aspirants. Es va fotre la mà a la butxaca, i va comprar un segon pernil.
Thank you Martin.

 


Meritxell Gandol

La mà dreta d'en Martin. A vegades l'esquerra i tot. Moltes vegades tenia la difícil tasca de fer de mitjancera entre patronal i sindicats, en el sentit golfístic de la paraula. Clara i directe a vegades, discreta i còmplice altres, la Mery va dirigir amb eficàcia la sala de màquines de Solius. Personalment li agraeixo la col·laboració i recolzament sempre que la vaig necessitar, tant en els tornejos de Ràdio Platja d'Aro, els socials, o en l'Interclubs. Fins a sempre Mery!


Nuria Dalmau

Quin tros de dona! Creieu-me que si li doneu un bisturí i un plano, et fa un trasplantament de ronyó sense problemes. Una de les persones amb més capacitat de superació que he conegut mai. Si això ho traslladem al golf tenim una autentica figura del P&P al nostre país. Si algun dia inverteix en tècnica, podrà passar del ronyó a operar del cor amb una sola mà.


Onofre Ayala

El principal responsable del bon estat de Solius. Cap d'un equip que va tenir cura, durant molts anys, que els jugadors trobéssim uns carrers perfectes, uns greens impecables, i uns equipaments ideals per gaudir del nostre camp. L'Onofre, a més, tenia guanyat el sobrenom de McGiver, perquè era capaç de solucionar qualsevol problema amb un mínim de recursos, únicament amb enginy, i una habilitat extraordinàries. Juntament amb els seus companys de treball, varen patir un final patètic, veient discutits els seus drets laborals per part de l'empresa.


Papa

És una llàstima que no tingui cap foto del Papa. Ni que recordi de quin país africà va venir. En Papa va estar en l'equip de jardiners de Solius durant uns quants anys, abans de ser fitxat per portar el manteniment de Papalus. En els anys que va ser a Solius es va guanyar l'estimació de tothom. No només per ser un excel·lent treballador, sempre atent a les necessitats del camp, i sobretot a les necessitats dels jugadors. El Papa era tot un personatge, gens semblant als altres immigrants sub-saharians. Ell es va adaptar ràpidament als usos i costums de casa nostre, i en poc temps semblava que havia nascut aquí. Des de les hores ens uneix una bona amistat.


Pedro Valdenebro

En Pedro va arribar fa força anys a Solius i de seguida es va involucrar en el grup per organitzar, ajudar i participar en tot el que fes falta. En els darrers anys va coordinar l'esponsorització i organització de l'Open Costa Brava, el torneig més emblemàtic que es celebrava a Solius.


Josep Bonet "Pepin"

En Pepin podríem dir que és l'últim gentelman. Un entranyable jugador que ja fa anys va aterrar a Solius i que amb la seva simpatia i cordialitat es va fer amic de tothom.


Ramón Rueda

En Ramón Rueda va liderar el primer grup de jugadors que varen créixer a Solius. Al cap dels anys, però, ell i la seva colla varen canviar el P&P per el golf, donant pas a altres colles que descobrien Solius. Malgrat això, Ramón, sempre ha mantingut relació amb les noves generacions de jugadors i sempre ha mantingut lligams amb la seva gent. A més de tot això, Ramón Rueda sempre ha estat un mirall on molts hem intentat aprendre els secrets d'aquest esport. Magnífic golfista.


Ramón Serra

Si tingués que definir a l'amic Ramón, diria que és un dels jugadors més posseïts per aquest esport. Poca gent viu tant intensament un bon cop, una bona partida, o un desastre de volta carregada de sockets. Cada episodi és notable en el sentiment d'aquest ganxó, que com d'altres han descobert aquest esport quan ja pensaven que no tornarien a practicar-ne cap més. M'agrada parlar de golf amb ell perquè li brillen els ulls. M'agrada que sigui un dels meus amics.

 


Toni Recasens

En Toni va arribar de la mà del seu sogre, en Jaume Figueres, i al cap de poc temps ja podia anar sol. I es que en Toni té un caràcter collonut, i la colla el va adoptar de seguida. Té uns dels swings més potents del país. Ara només li fa falta posar la bola on vol, i ja tindrem un Tiger de Palamós. Un magnífic paio, caçador de gambes, i d'una ironia deliciosa.


Touray

Juntament amb l'Onofre i l'Ibrima, s'ocupava del bon estat del camp. En Touray era obert i murri com ell sol. Sempre amb la rialla a la boca, i disposat a fer petar la xerrada en qualsevol moment. Les seves converses amb en Willy passaran a l'historia de les relacions catxondes entre civilitzacions.


Vicente Baena

Amb en Vicente sempre ho hem passat molt bé, sobretot en un viatge que vàrem fer part de la colla a la Costa del Sol a la primavera del 2004. El que tenia que ser un viatge golfístic es va convertir en un viatge gastronòmic, i ja per sempre ens quedarà l'increïble història d'un rodaballo al forn seguit d'un control de la guàrdia civil. Un gran tipus.


Vito García

En Vito és un altre cas de persona que descobreix el P&P tard, i que se'n enamora perdudament. Poques coses li priven d'anar a fer la partida, i a fer-la ràpid, perquè és el jugador més ràpid de la península ibèrica. Si els jugadors del davant van massa lents, canvia de joc i juga a la oca. De oca a oca y tiro porque me toca. Un tipus genial.
 


Josep Maria Vilatge

Willy, per els amics, i per els enemics, si és que en té algun. El bon humor és cosa genètica en aquest ganxò que no calla mai. S'ha de reconèixer que és l'ànima de la festa, i també de l'enterro, perquè res ni ningú s'escapa de ser jutjat, analitzat i finalment víctima d'en Vilatge. Possiblement si no existís, no caldria inventar-lo, però ja que el tenim, alabat sigui Deu, i gaudim de la seva inimitable manera de viure la vida. No canviïs mai!