|
· Inici
· Agenda
· Qui som
· Com fer-se soci
· Cognoms
· Formació
· Contactar

SOCIETAT CATALANA DE GENEALOGIA, HERÀLDICA, SIGIL·LOGRAFIA,
VEXIL·LOLOGIA I NOBILIÀRIA

GenValencia - Grupo de genealogia valenciana

Direcció General del Llibre, Arxius y Biblioteques
Arxiu de la
Diputació Provincial de València
Directori
Mundial de Genealogía
Directori
Mundial d'Heráldica
Index d'Arxius
Històrics Espanyols i Mundials

Busqueda d'avantpassats

Directori de google sobre genealogía
|

En el segle XVIII, D. Antonio Agustín i D. Antonio Nasarre ja
entenien l'heràldica com un art "de una confusión densísima, llena de
preceptos, como cabalísticos, con alegorías, que se pierden de vista a puro
refinarlas". La societat contemporània creia que estudiant-la
descobrien "lo primero [de su nobleza], que tiene su premio la virtud, y que al
bien obrar le corresponden glorias, que no las oscurece el tiempo; y se
animarán a procurarlas mayores de lo que las heredaron. Se harán cargo, de que
así como fué de suma honra a sus antepasados, el haber adquirido tan gloriosos
blasones, así les sería a ellos muy indecoroso, o por decirlo más claro, de
sumo descrédito, el no saber conservar con iguales hazañas la gloria, que de
ellos recibieron."
Tanmateix, l'heràldica s'ha d'entendre com un llenguatge
organitzat i estructurat que preten comunicar missatges d'orde social i
jurídic. Hom preten, amb ella, donar a conéixer el propietari d'algun immoble o
objecte i, la qualitat social de l'individu. Per això, l'heràldica té poc de
jeroglífica i no res de sobre simbólica.
Les armeríes, és com se nomenen els escuts en l'època foral,
tingueren un origen jurídic, tant en els reis d'armes, com en la pràctica dels
cavallers i càrrecs administratius públics, làics i eclesiàstics. S'encunyaren
les formes dels blasons, les mesures i punts principals; se fixaren els
esmalts, se crearen les peces honorables, amb els símbols o figures que
representen i se definiren la posició general dels mateixos, ja foren figures
naturals, artificioses o quimèriques. També, se crearen els adorns exteriors i
les lleis heràldiques.
És una creença generalitzada de la societat contemporània burguesa
que els escuts identifiquen les families. Estes estan compostes per la familia
nuclear, açò són els pares i els fills, i per extensió la resta de familia:
avis, oncles i cosins. No res més lluny de la realitat, els emblemes heraldics,
que és com els denominem ara mateix, devien identificar dins d'un llinatge
(línia recta de varó a varó per la primogenitura) a l'individu. D'aquí, que
escuts de parents siguen molt semblants, com el de la nissaga, però són
lleugerament diferents.
Les armes heràldiques que se contenen en el present web són el
resultat d'una investigació exhaustiva de camp per a la lectura d'una tesis
doctoral sobre l'heràldica gentilicia valenciana de l'Edat Mitja i primera
meitat del segle XVI, per la qual cosa disenyarem una base de dades que va
enriquint-se amb el registre d'emblemes documentals valencians verídics.
Els emblemes consultats són, doncs, vertaders, al tenir un
document històric que els avala, i, en conseqüència, s'allunya d'altres bases
de dades gestionades per webs similars, que sí exposen generalitats sobre
persones i famílies, extretes d'enciclopèdies editades amb major o menor
erudició.
Joan Francesc Pi i
Aparici.
|

Universitat Politècnica de València

Universitat de València

Universitat d'Alacant

Universitat Jaume I

Universitat Miguel Hernández

Universidad Cardenal Herrera-CEU
|