· Agenda

 · Qui som

 · Com fer-se soci

 · Cognoms

 · Formació

 · Contactar

Enllaços

SOCIETAT CATALANA DE GENEALOGIA, HERÀLDICA, SIGIL·LOGRAFIA, VEXIL·LOLOGIA I NOBILIÀRIA

GenValencia - Grupo de genealogia valenciana

Direcció General del Llibre, Arxius y Biblioteques

Busqueda d'avantpassats

Directori de google sobre genealogía

En el segle XVIII, D. Antonio Agustín i D. Antonio Nasarre ja entenien l'heràldica com un art "de una confusión densísima, llena de preceptos, como cabalísticos, con alegorías, que se pierden de vista a puro refinarlas". La societat contemporània creia que estudiant-la descobrien "lo primero [de su nobleza], que tiene su premio la virtud, y que al bien obrar le corresponden glorias, que no las oscurece el tiempo; y se animarán a procurarlas mayores de lo que las heredaron. Se harán cargo, de que así como fué de suma honra a sus antepasados, el haber adquirido tan gloriosos blasones, así les sería a ellos muy indecoroso, o por decirlo más claro, de sumo descrédito, el no saber conservar con iguales hazañas la gloria, que de ellos recibieron."

Tanmateix, l'heràldica s'ha d'entendre com un llenguatge organitzat i estructurat que preten comunicar missatges d'orde social i jurídic. Hom preten, amb ella, donar a conéixer el propietari d'algun immoble o objecte i, la qualitat social de l'individu. Per això, l'heràldica té poc de jeroglífica i no res de sobre simbólica.

Les armeríes, és com se nomenen els escuts en l'època foral, tingueren un origen jurídic, tant en els reis d'armes, com en la pràctica dels cavallers i càrrecs administratius públics, làics i eclesiàstics. S'encunyaren les formes dels blasons, les mesures i punts principals; se fixaren els esmalts, se crearen les peces honorables, amb els símbols o figures que representen i se definiren la posició general dels mateixos, ja foren figures naturals, artificioses o quimèriques. També, se crearen els adorns exteriors i les lleis heràldiques.

És una creença generalitzada de la societat contemporània burguesa que els escuts identifiquen les families. Estes estan compostes per la familia nuclear, açò són els pares i els fills, i per extensió la resta de familia: avis, oncles i cosins. No res més lluny de la realitat, els emblemes heraldics, que és com els denominem ara mateix, devien identificar dins d'un llinatge (línia recta de varó a varó per la primogenitura) a l'individu. D'aquí, que escuts de parents siguen molt semblants, com el de la nissaga, però són lleugerament diferents.

Les armes heràldiques que se contenen en el present web són el resultat d'una investigació exhaustiva de camp per a la lectura d'una tesis doctoral sobre l'heràldica gentilicia valenciana de l'Edat Mitja i primera meitat del segle XVI, per la qual cosa disenyarem una base de dades que va enriquint-se amb el registre d'emblemes documentals valencians verídics.

Els emblemes consultats són, doncs, vertaders, al tenir un document històric que els avala, i, en conseqüència, s'allunya d'altres bases de dades gestionades per webs similars, que sí exposen generalitats sobre persones i famílies, extretes d'enciclopèdies editades amb major o menor erudició.

Joan Francesc Pi i Aparici.