Congresos
Asistencia a congresos y jornadas
|
|
|
| I Jornadas Internacionales de Educación Intercultural | Jornadas sobre Educación y Cultura de Paz. Cartagena de Indias (Noviembre 2006) | I Jornadas Nacionales de Violencia Escolar |
CONGRESO INTERNACIONAL DE PSICOPEDAGOGIA (MELILLA)
El Congreso se estructuró en Ponencias, Mesas Redondas, Paneles de Expertos, Talleres y Comunicaciones y pretende ser un punto de encuentro dinámico con la participación de multitud de profesionales que proceden de diferentes ámbitos: profesores universitarios, orientadores de secundaria, orientadores de primaria, especialistas en educación de adultos, especialista con menores, profesionales del ámbito empresarial, profesionales liberales, etc. Todo ello culminó con las distintas experiencias que los asistentes al Congreso presentaron a través de las Mesas de Comunicaciones creadas a tal efecto.
III JORNADAS DE MEDIACION-ROSA SENSAT
LA MEDIACIÓ, UNA CULTURA PER CONVIURE EN PAU
José Tuvilla Rayo
Justificació
La pau com a aspirado i necessitat humana significa no solament una disminució de tot tipus de violencia (directa, estructural o cultural), sino una condiciú indispensable perqué els conflictos es puguin transformar creativament i de forma no violenta. Tot i que la solucio pot semblar fácil, la historia revela que la pau com ajusticia social, com a satisfácelo de les necessitats básiques de totes les persones, es una qüestio complexa i una tasca difícil. Pero com va escriure Ortega i Gasset (1983), «no es pot ignorar que si la guerra es una cosa que es fa, també la pau es una cosa que cal fer, que cal fabricar.,.». Ates que la pau es un dret huma, el deure de la seva construcció correspon a tots els éssers humans, fins ¡ tot quan aquest edifici no es pugui acabar mai definitivament. I aixó perqué la pau es un procos que implica una forma de relació deis éssers humans entre ells i a través de les diferents formes d'organitzacio social que exclou la violencia en totes les seves manifestacions. D'altra banda, s'¡n¡cia amb el reconeixement del dret deis altres a una vida digna, es tira endavant a través del diáleg i, finalment, necessita la cooperació i la mediació. Perqué s'estableixi un dialeg genuí cal que s'accepti la necessitat de dialogar, que h¡ hagi la voluntat de comprensió mutua ¡ que les concessions siguin equilibrados. I aixó implica que almenys ni hagi valors acceptats i compartits universalment, una cosa que no sempre es dona, a causa de la diversitat existen! de cultures, religions..., que ens exigeix teñir sempre present la provisionalitat de les nostres temptatives per no caure en alió que J. Galtung (1990) anomena violencia cultural. Es a dir: «El dret a la pau, a viure en pau, implica posar f¡ a la creenca que uns sún els virtuosos i encertats, i els altres els equivocáis; uns els generosos en tot i els altres els necessitats de tot.» (F. Mayor Zaragoza, 1997).
Conviure és, principalment , viure en comunitat establint pautes i normes que afavoreixin l´ajuda, la seguretat, la col.laboració i cooperació necessàries per, en primer lloc, satisfer les necessitats humanes bàsiques a travès del treball i el repatiment equitatiu de béns; i, en segon terme, per resoldre amb eficàcia els conflictes de relacions que es produeixen en el si d´aquesta comunitat.
Continguts:
1. Cultura de pau i educació: implicacions mútues.
1.1 La cultura de pau tensiona l'organització escolar i el propi currículum.
1.2 La Cultura de pau promou la concepció del centre docents com comunitat de apreendizaje.
1.3 La Cultura de Paz exigeix passar d'un model d'educació institucionalitzada a un model de societat educadora.
1.4 La Cultura de pau exigeix una racionalitat comunicativa basada en la mediació social i educativa.
2. La mediació com guia de les polítiques educatives
3. La mediació i la Xarxa Andalusa "Escoles: Espai de Pau"
Descargue el programa de las Jornadas AQUÍ
I JORNADAS DE INTERCULTURALIDAD Y CONVIVENCIA
Organizadas por FETE-UGT estas jornadas se celebraron en Almería del 26 al 27 de Mayo de 2006. Esta actividad estaba dirigida principalmente a profesionales que desarrollan sus labores dentro del ámbito de la interculturalidad en el campo educativo; y en general a cualquier persona interesada en la inmigración como fenómeno social enriquecedor en una sociedad plural.
