EL GRUP DE GAIS CRISTIANS DE MALLORCA

Molt han canviat les coses en les darreres dècades respecte de l’opinió que a nivell social es té sobre l’homosexualitat, al manco al nostre entorn occidental. Els avenços en el camp de la psicologia, de la medicina, així com també l’aprofundiment en el respecte dels drets humans i, perquè no reconèixer-ho, el gran esforç i la lluita continuada dels col·lectius homosexuals pel reconeixement dels seus drets personals i col·lectius, han fet que, a poc a poc, hagin caigut molts tabús, prejudicis, estereotips, falses concepcions, que al cap i a la fi, eren els que feien (o fan, encara, en alguns casos) que es produís una flagrant i injusta discriminació a nivell social de les persones homosexuals.

Certament, no tot està aconseguit; però el camí emprès els darrers anys i sobretot molt recentment a l’estat espanyol amb l’aprovació de la llei que permet també a les persones del mateix sexe accedir al matrimoni civil, és el camí encertat que ens portarà amb el temps a fer que desaparegui aquesta cruel i injustificable discriminació.

Si bé ens podem alegrar que això sigui així a nivell social, científic i legislatiu, hi ha un àmbit on aquest procés costa molt més d’obrir-se camí: l’àmbit religiós.

Les diverses confessions religioses, al manco a nivell oficial, mantenen uns posicionaments respecte de l’homosexualitat que molt poc han variat des de fa segles (amb alguna honrosa excepció, com és el cas d’algunes de les esglésies de la comunió anglicana). I això, sense la més mínima justificació objectiva.

En efecte,els motius declarats per a mantenir aquesta radical oposició al fet homosexual, es fonamenten en uns quants passatges dels llibres sagrats, especialment de la Bíblia, que segons l’exegesi moderna, han estat mal interpretats o que no poden ser aplicats directament a la situació actual, senzillament perquè en el moment en que foren escrits la realitat social era radicalment distinta. També s’apel·la a una tradició secular que evidentment també responia a una mentalitat i a una configuració social que res té a veure amb l’actual.

Per això, aquests posicionaments suposen avui un drama i un motiu de patiment per a moltes persones que honestament volen viure la seva fe, intentant respondre a la crida rebuda de viure segons l’evangeli de Jesús. No entenen, no entenem, perquè el discurs oficial segueix declarant els actes homosexuals “intrínsecament desordenats” (que és una manera fina de dir el que s’ha dit sempre, que els i les homosexuals som persones depravades i immorals que ens abandonam als nostres vicis antinaturals), quan saben perfectament que això no és així, que l’homosexualitat és una forma més entre d’altres de viure la sexualitat humana i que l’únic absolut en la fe cristiana és l’amor entre les persones i no la manera com aquest s’expressa sexualment.

En els col·lectius de gais i lesbianes arreu del món, ja des dels seus inicis, hi ha hagut un interès per fer arribar la normalització del fet homosexual que propugnen també a l’àmbit de les religions. Els i les homosexuals creients de les distintes confessions i esglésies s’han organitzat en grups, moltes vegades a recer dels propis moviments gais més generals.

Es el cas del grup al qual jo pertany i del qual en vaig ser un dels primers promotors, fa ja més de dotze anys.

El moviment gai a Mallorca prengué forma organitzada i legal (amb la inscripció en el registre d’associacions i entitats) cap a l’any 1990. Des del principi, i seguint l’exemple d’altres llocs de l’estat espanyol i del moviment de gais i lesbianes cristians d’arreu del món, uns quants companys socis de l’associació Ben Amics i creients, ens constituirem com a grup específic dintre de l’associació.

El que preteníem era crear un espai de trobada en el qual poguéssim compartir amb llibertat aquestes dues facetes de la nostra personalitat, la vida de fe i l’homosexualitat, la qual cosa no podíem fer a les nostres comunitats respectives, ni tampoc amb altres companys homosexuals no creients.

També volíem esser una ajuda per aquells que tenien dificultats per assumir la compatibilitat d’aquests dos àmbits de la seva vida, aportant el nostre procés personal d’acceptació i la reflexió que ens ha duit a viure amb serenitat i joia la nostra doble condició d’homosexuals i creients en Jesucrist.

El discurs oficial de l’Església sobre el tema fa que es crein molts dubtes, que es cregui que és incompatible ser homosexual i viure com a tal i seguir essent membre de la comunitat cristiana, o si més no, que això es vegi com a molt contradictori.

Aquesta doncs, és una de les funcions i objectius del nostre grup: transmetre una “bona nova” als nostres germans gais i lesbianes. Que és possible ser gai i creient; que precisament per ser objecte de “persecució”, intolerància i menyspreu, som un dels col·lectius que millor podem acollir i entendre la bona nova alliberadora de Jesús de Natzaret. Que ens estima pel que som i tal com som.

Això ho feim acollint al sí del grup tots aquells que s’hi acosten. Molts no queden com a membres assidus i actius de les activitats del grup, però això és el que menys importa.

El petit grup més estable ens reunim cada setmana, amb una fidelitat que jo he vist en molts pocs altres casos, dedicant una gran part del temps a la reflexió i la pregària.

El silenci i la pregària compartida una bona estona cada setmana és l’eix central de la nostra vida com a grup, encara que no sigui l’únic. No descuidam l’aspecte lúdic, fent sortides de tot un dia i excursions, el que ens permet estrènyer més els llaços d’amistat que ens uneixen mentre gaudim de la natura de la nostra illa, així com estendre també la vida del grup a les nostres parelles (els qui en tenim) que habitualment no participen de les altres activitats.

Quan les circumstàncies ho requereixen feim sentir la nostra veu com a grup amb escrits als mitjans de comunicació per donar la nostra opinió sobre temes d’actualitat que ens afecten, com a gais, com homosexuals, o ambdues coses.

Participam també en les iniciatives que alguns grups de creients de l’àmbit eclesial més obert i progressista de Mallorca organitzen. Ens sentim membres de la comunitat cristiana i volem contribuir, encara que sigui de manera quasi bé testimonial i des del marge al qual la jerarquia ens té arraconats, “marginats”, a fer que la nostra església sigui cada dia un poc més allò que Jesús volgué dels seus seguidors, no un fi en sí mateixa, si no la mediació perquè la humanitat es vagi convertint de mica en mica en el Regne de Déu.

Aspiram a fer de la nostra església, de totes les esglésies, aquella comunitat de germans en la qual ningú es senti exclòs, menystingut, qüestionat per la seva manera de viure, si no respectat i valorat pel que som i pel que intentam ser, bons deixebles de Jesús.

La nostra existència com a grup, doncs, no té altre pretensió que ser un mitjà per viure amb alegria i en companyia la nostra fe sense renunciar a la nostra condició sexual (la que el mateix Déu ens ha donat), ajudar a altres a fer el mateix i incidir en l’Església perquè aquesta ens accepti sense més condicions que a la resta de cristians.

Antoni Esteva Mestre, membre de Gais Cristians de Mallorca.