Perquè no ens donam de baixa?

Vull començar explicant uns fets que m’han fet pensar:

Fa més de 10 anys, a una reunió de dones cristianes, un teòleg catòlic ens explicà com la història de la Institució eclesial estava influenciada per filosofies que consideraven a la dona com a ser inferior i que era la gran oblidada o perseguida si demanava qualque dret. Va repetir paraules de Sants Pares i de teòlegs importants que encara dominen la teologia oficial actual. Quan acabà, unes dones, varen expressar: “Si les coses van així .Perquè no anam totes a esborrar-nos de aquesta institució?”. Però ningú s’esborrà.

Ara veig que bastants persones se donen de baixa i això preocupa als dirigents eclesiàstics. A un diari local un capellà comentava aquest fet i deia que les persones que ho fan no han perdut la Fe, perquè s’imagina que si fos així, no tindrien cap interès de fer aquest gest. Estic d’acord, en part, perquè jo conec gent que ho ha fet i els considero persones tan o més creients que jo. També hi ha ateus, agnòstics i d’altres religions; són persones que han estat batejades d’infants i ara no volen “fer número” sociològicament perquè la institució o jerarquia espanyola demani drets que no l’hi corresponen.

El full parroquial “Aleluya”de Valencia calificat pel seu director com a publicació “semioficial” publica un article sobre la violència de gènere, d’un catedràtic jubilat de teologia, qui entre altres coses diu:”Conviene hacer dos precisiones. Primera: nadie ha confesado que hicieron las víctimas, que más de una vez provocan con su lengua.(el varón, generalmente, no pierde los estribos por dominio, sino por debilidad: no aguanta más y reacciona descargando su fuerza que aplasta a la provocadora).. i segueix amb uns comentaris sobre l’avortament que ,com sempre no tenen en compta la part de responsabilitat que té el baró en aquest fet.. ..L’arquebisbe de Valencia diu que “Aleluya” no és una publicació oficial i “rechaza los tèrminos en los que se expresa el referido artículo”.

El nostre “Full dominical” (es fa resó de la demanda de “Creients i Feministes”?) amb motiu del dia de la violència publica un article d’un caire totalment diferent per rebutjar la violència de gènere .

Lo que vull remarcar avui és que les dones en l’església no podem dependre de la bona voluntat, o feble, o provocadora voluntat, d’un baró superior que sempre és el qui comanda, mentre les lleis i teologia oficial vagin per camins que no segueixen els drets humans.

Alguns barons de l’església institucional ni tan sols es donen compta quan obliden a les dones, perquè el qui mai ha viscut la falta d’un dret no es fa càrrec de que a altres els hi falta . On són les Matriarques i Santes Mares de l’Església?

Algunes no ens donam de baixa perquè no podem creure totes soles i creim que l’església no és només l’organització humana; aquesta es pot canviar. I tenim experiència de lo que deia Jesús: “Quan dues o més persones es troben en el meu nom, Jo estic enmig d’elles” Ho va dir aquell Jesús, que un diumenge (quan estava prohibit) curà a una dona corbada, ajupida i no fer cas als plantejaments teològics que li feien els mestres de la llei del seu temps.

Maena Juan, de l’Associació “Creients i Feministes”